Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenemgestió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenemgestió. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de febrer del 2017

Aquest serà el quart curs

Benvolguts estudiants,

Ja hi tornem a ser. Demà, 6 de febrer de 2017 comencen les classes de Gestió cultural, l’assignatura de tercer curs del bloc Cultura Contemporània II, del Grau de Comunicació Cultural de la Facultat de Lletres, de la Universitat de Girona. 

Aquest blog fa de notari de l’assignatura: hi podreu seguir quasi tot allò que passarà a l’aula A8 durant els propers mesos. Ho explicaran els mateixos 36 estudiants matriculats a l’assignatura. S’afegeixen als 130 dels cursos anteriors, repartits d’aquesta manera: 39 del curs 2013-2014, 50 del curs 2014-2015, 41 del curs 2015-2016.

També ho podreu seguir a través dels perfils de l’assignatura en les xarxes socials, a Twitter: Gestió cultural UdG #aprenemgestió @GestiUdG, https://twitter.com/gestiudg, i a Facebook: Gestió cultural Universitat de Girona, https://ca-es.facebook.com/gestioculturaludg

La fotografia que il·lustra aquest post és del 18 de maig de 2016, amb els estudiants de del curs passat. Tots ben contents després de la lectura dels sonets de Shakespeare i la celebració de la meva Creu de Sant Jordi, al claustre. 

Us desitjo un bon curs!
Mariàngela Vilallonga

dijous, 16 de juny del 2016

BANCO DEL TIEMPO

Hace algunos meses Aurora, una asociación de mujeres, con ayuda del ayuntamiento de Lloret de Mar abrieron en la Biblioteca lo que se conoce como Banco del tiempo. Ya sabía de la existencia de algunos bancos del tiempo pero no sabía que había uno en mi pueblo, con lo cual me propuse averiguar qué es el banco del tiempo y cuál es su objetivo. Me dirigí a una pequeña oficina dentro de la biblioteca y ahí me encontré a Elena Álvarez, de la asociación de mujeres Aurora. Ella se dispuso a contestar mis preguntas.

Pero no hizo falta que yo preguntara, ella me aclaró que el banco del tiempo es una organización de un grupo de gente donde se intercambian favores. De esta manera me resumió el significado del proyecto, me pareció muy interesante esa definición. Intercambio de favores es un término positivo de lo que viene a ser un banco. Solemos identificar un banco como una empresa que realiza operaciones financieras, lugar donde se intercambia dinero. El banco del tiempo ha usado este sentido como intercambio del tiempo, ese que una persona dedica a hacer un favor a otra. Elena me aclaró que ahí no entraba ni salía dinero solo se buscaba ayudar a la gente.

Para formar parte este interesante proyecto es necesaria una inscripción en la que damos nuestros datos personales y además ofrecemos alguna habilidad que pueda interesar a otra persona. Al formar parte del banco del tiempo también tenemos la oportunidad de solicitar la ayuda de alguien.

Las palabras de Elena fueron muy claras y a la vez interesantes. Para ella era importante dejarme claro que en este proyecto no había intercambio de dinero solo se hacían favores. Un intercambio voluntario y altruista, si tu ayudas a alguien es probable que esa persona no te devuelva el favor, pero, no te preocupes porque alguien en el banco del tiempo estará dispuesto para hacerlo. Es reconfortante pensar que hay gente que se presta sin pedir nada a cambio, pienso que proyectos de este tipo deberían seguir adelante y deberían tener más apoyo por parte de la población porque nunca sabes cuándo puedes necesitar de la ayuda de alguien.

Gabriela Pinto Claure

dilluns, 13 de juny del 2016

Fira de la Rosa 2016



El poble de Roses va celebrar el cap de setmana del 27 al 29 de maig la cinquena edició de la Fira de la Rosa. Aquest any la fira va ser molt diferent als anys anteriors ja que les quatre edicions anteriors eren organitzades únicament per membres de l’ajuntament i alguns membres d’establiments que eren contractats. La cinquena edició en canvi, ha estat organitzada per els ciutadans de la vila, que han estat implicant-se en dur a terme una vintena d’activitats culturals i lúdiques. L’alcaldessa del poble va agrair aquest fet a l’acte de presentació que es va realitzar abans de començar l’esdeveniment “ agrair a botiguers, perruquers, artistes, restauradors i tots aquells que han treballat amb el consistori per fer possible l’esdeveniment”.

La fira va començar divendres a  la tarda amb les exposicions florals que estaven repartides per la vila. Concretament, a l’Església de Santa Maria, a la riera Ginjolers i a l’espai cultural Ca l’Anita. Aquesta mesura però, era intencionada, per així dosificar i repartir tots els assistents i afavorir el comerç local. 


El tret de sortida va ser amb l’entrega de premi al concurs d’aparadors que havia organitzat l’associació de comerciants i l’ajuntament. El concurs consistia en que totes les botigues de roba que volien participar, un parell de setmanes abans de la fira, decoraven els mostradors de les respectives de la manera més creativa i divertida possible. La botiga guanyadora va ser la Strena’t, la qual havia incorporat al seu aparador unes flors fetes de  paper molt grans de diferents colors vius. També havien escrit unes frases amb pètals de rosa. Aquestes eren “summer is coming”, “ gaudeix de l’estiu”, “strena’t. Tot seguit la Harpo’s Band va organitzar una rua per la vila a ritme de swing per així conduir als assistents a descobrir totes les composicions florals i també les catifes del corpus que adornaven tota la població.



Divendres al vespre la festivitat es va traslladar a l’espai cultural de la Ciutadella on es va dur a terme un concert dirigit pel grup Rumba Tramuntana.

Dissabte la festivitat es va iniciar ben d’hora ja que hi havia molt per a fer. El tret de sortida va ser a la plaça de l’església amb un concert que van realitzar els alumnes de la coral del Centre Escolar Empordà i que va atraure a unes dues-centes, dues-centes cinquanta persones. Cap al migdia, a l’hora del vermut, va tenir lloc el Tastet de Roses i Vins.




Una desena de restaurants rosincs hi van participar oferint degustacions gastronòmiques. En menys d’una hora i mitja ja s’havien acabat tots els tiquets disponibles, que eren 1200. Per la tarda, els alumnes d’un institut de Figueres van ser els protagonistes fent un concert de la coral. La plaça on actuaven es va emplenar de turistes curiosos de l’event. A part del concert, es van poder escoltar també músiques variades com swing i blues. A les 18:00h la multitud interessada ens vam traslladar a l’espai cultural Ca l’Anita, on Joan Juanola va donar una conferència sobre el llibre d’Umberto Eco, “ El nom de la rosa”. En aquesta vam tenir la oportunitat de descobrir els secrets creatius referents a la semiòtica o l’estructura narrativa del celebrat manuscrit. Eco va confessar que “l’embrió del llibre era la intenció de matar un monjo”. 






Diumenge i últim dia, l’inici de la fira va tenir lloc a la riera Ginjolers a partir de les 11:00h fins a les 13:30h. En aquest cas, la jornada anava dedicada a la mainada. Es va organitzar jocs i tallers infantils els quals van donar com a resultat un gran èxit per tota la participació que hi ha haver. Els nens i nenes gaudien descobrint els tallers que les diferents voluntàries havien organitzat. En un d’ells s’hi creaven roses amb paper que ells mateixos pintaven amb esprais, en un altre els petits creaven un mural enganxant flors, també a les nenes i nens més atrevits els hi pintaven la cara de la flor que ells volguessin. 


A la tarda hi havia organitzat un espectacle infantil a càrrec del grup Xip Xap ,però a causa de la pluja es va haver de cancel·lar, motiu també per el qual la gent va retirar-se de la fira. A les 19:00h hi havia organitzada una desfilada de pentinats florals que, per diferents motius, van poder traslladar-la a un espai tancat i es va poder seguir celebrant. La passarel·la la formaven unes vint noies que havien estat pentinades per tres perruqueries diferents de la vila. A la passarel·la van assistir més de 250 persones i un jurat premiava al pentinat amb més creativitat. 



Aquesta passarel·la va ser l’esdeveniment que va donar per finalitzada la cinquena edició de la Fira de la Rosa. Des del punt de vista de tots els organitzadors va ser una fira amb molt d’èxit i ja tenen moltes ganes de començar a organitzar la sisena edició.

També cal mencionar que el poble va iniciar una campanya anomenada 1000 Roses a Roses, en la qual es convidaven a un miler de dones, totes aquelles que es diguin Rosa, Roser, Rosor, Maria Rosa, Rosa Maria, etc, a degustar l’anomenat Menú de la Rosa, que podien gaudir fins al 5 de juny a qualsevol dels 10 restaurants que l’oferien.
Juntament amb aquesta campanya, per a fer més coneguda aquesta fira i que tingui més ressò es va realitzar un concurs de fotografia. Aquest consistia en compartir a la xarxa social Instagram una fotografia de la Fira de la Rosa 2016. Les fotografies podien ser imatges detallistes o més genèriques de la fira i s’havia d’etiquetar amb el hashtag #firarosa2016. El guanyador va estar l’ Arnold Haupt i va rebre 100 euros en metàl·lic.



Laura López Angulo.


dimecres, 27 d’abril del 2016

Fem la volta a la Gestió Cultural


Bòlit n. m. 1. Tros de fusta cilíndrica acabada en punta que es fa saltar picant-lo amb una pala, dita cana, de dalt a baix, per llançar-lo després d’un segon cop.

2. Anar de bòlit, actuar precipitadament, a causa de tenir moltes ocupacions, a corre-cuita.

Però no tant de bòlit va entrar Carme Sais a l’aula Rafel Llussà parlant de la seva trajectòria professional i del ventall de possibilitats que té la gestió cultural avui en dia. Va ser el passat dilluns 18 d’abril quan vam tenir la oportunitat de trobar-nos cara a cara amb la directora de Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona. La conferència es va iniciar amb la presentació d’un projecte molt sucós i de collita pròpia: la Guia de bones pràctiques de la gestió cultural.

Davant de la indefinició en la qual es trobava la professió de gestor cultural, Carme Sais va decidir actuar juntament amb Gemma Canadell i altres col·laboradors en la redacció del manual. La guia va ser publicada per l'Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (juliol 2011). La guia tracta de posar remei als diversos problemes als quals s’enfronten els gestors culturals primerencs. “El manual respon a preguntes obligades: com, quant s’ha de pagar a l’artista?, com es planifica el projecte? O, què s’ha de tenir en compte amb la fiscalitat?”, afirmava Sais. De fet, era una guia necessària per garantir una bona feina metòdica i a la vegada organitzada.

Font: Laura López Angulo

La gestió cultural és una d’aquelles feines que sempre ha estat envoltada d’una aura mística. És, juntament amb la filosofia i la cultura clàssica, una d’aquelles professions que desperta un “I això per a què serveix?” en l’interlocutor. És també una curiosa forma d’honorar una professió que engloba gairebé tots els sectors culturals coneguts, ja sigui literatura, pintura, escultura o música. Segurament amb la intenció de mitigar aquest efecte, Carme Sais va decidir parlar d'allò que realment significa ser gestor cultural i va començar per treure’ns de l’error: “Hi ha moltes persones que els hi costa identificar-se amb la professió” ens diu, “molts gestors culturals ni tan sols saben que ho són”. I això té una fàcil explicació: “La majoria de gestors culturals s’han anat formant a través de la pràctica durant més de 25 anys”.

A més a més, a partir d’aquesta suggerent guia, la directora ens va posar al dia de les activitats que ha aconseguit solidificar i de totes les altres que s’estan posant en marxa. El més destacat de tots aquests projectes és el Bòlit. Degut a problemes econòmics, però, no s’ha pogut establir un únic espai propi destinat a la cultura. Això ha generat que l’evolució dels projectes i la institució es ralentís i que la seva visibilitat, en contrapartida, sigui reduïda. Per tant, aquest centre ha anat definint-se en petits racons de la ciutat de Girona, - en l’edifici de Sant Nicolau i el Centre Cultural la Mercè, entre d’altres- localitzats en punts turístics, la qual cosa proporciona major accessibilitat al públic. Davant d’aquesta situació, però, Carme Sais adopta una postura més optimista i ens remarca la idea que “és més important el contingut que no pas el contenidor”.  Això es reflecteix en un projecte positiu, acollidor i característic: el Mercat de la Volta al barri de Sant Narcís que acull joves artistes novicis per presentar les seves obres artístiques. L’espai presentat en forma de galeria es du a terme el segon dissabte de cada mes i promou un comerç innovador al barri; fomentant parades amb art i artesania, música en viu, tallers infantils, exhibicions, exposicions i molt més per celebrar l’Art Km0.

Carme Sais adopta un to nostàlgic i admet que l’ofici de gestor cultural també suposa decepcions i la frustració de -a vegades- no poder dur a terme un projecte en el qual s’hi ha dedicat molt de temps.

No és fins al final de la conferència quan tot pren sentit i descobrim una caixeta de fusta que guarda una pala. Es tracta d’un aparell indispensable del joc tradicional que dóna nom al Centre d’Art Contemporani Girona: “Bòlit”. I amb la definició d’aquest, Carme Sais conclou una xerrada que ha donat, de ben segur, la volta als plans de futur de més d’un assistent.

Per a més informació, us convidem a visitar la pàgina web del Bòlit. Centre d'Art Contemporani de Girona:


Alba Botella, Alexander Garcia, Juliana Giovanardi, Laura López, Lydia López, Clàudia Mir, Alexander Souren. 

divendres, 8 d’abril del 2016

ETERFEEL

El vent era el protagonista de la tarda. Sota un cel radiant i una calor molt primaveral, ens disposàvem a trobar lloc a l’aparcament de l’antiga estació d’Olot. On, diumenge 3 d’abril, s’obria pas a l’últim espectacle del festival Sismògraf i molts anàvem amb els ulls oberts i intrigats ja que no sabíem com seria l’espectacle Eterfeel, de Roberto Strada Shows, una novetat que dins el programa feia molt bon aspecte.

Vam arribar i eren les cinc tocades però encara no havia començat, quan de sobte van dir per megafonia que la primera part de l’espectacle seria cancel·lada per el fort vent que feia. “5 minuts i comencem” va dir la disc jockey.
Mirant al nostre voltant, estàvem envoltats de gent. Els més joves assentats a primera fila, i ordenadament quasi per edats, els més adults darrera i més endarrere tot d’altre gent repartida. Ens posem al costat dret de l’espectacle, i seguidament dues noies amb dessuadora passen per davant nostre amb una mirada inquieta, i comencen a fer que el públic s’acosti endavant i arribi a tocar la gran torre mecànica que hi havia al mig de l’estació. Van començar a penjar-s’hi 16 artistes, que amb els seus moviments, desafiant les lleis de la gravetat, ens deixaven a tot el públic amb la boca oberta. Amb música electrònica de fons, paperets i pols de colors, Eterfeel va ser un espectacle on la coreografia aèria, i els artistes amb la dessuadora de colors, van fer que la tarda recreés una festa Holi hindú en comunitat.


Quan semblava que faltava poc perquè s’acabés l’acte, em vaig girar i vaig mirar al meu voltant. L’ambient era fascinant, dins el descampat de l'antiga estació hi havia una màgia creada a l'aire amb la música que sonava de fons. El que havia creat aquell espectacle, on tothom estava animat, era com un llenguatge amb el qual tots ens estàvem entenent, fins i tot els més petits, que amb la pols de colors, els paparets i a la part de sota de la torre es sentien els protagonistes. Certament, aquella tarda tots vam marxar amb un somriure, i tant de bo, tots els assistents durant el cap de setmana, també. 

L'edició del Sismògraf d'aquest any, ha estat el màxim protagonista, un festival que s'està agafant un lloc molt important a Catalunya i que aquest any, amb un 25% més de públic que l’any passat, ha tornat a triomfar. I la dansa, n'ha estat la principal culpable, un art que no està molt valorat però que és una forma d’expressió que arriba a tothom, i esperem que així ho pugui ser, molts més anys, a Olot.



Alba Orozco Ventolà

dijous, 7 d’abril del 2016

Dissabte passat per aigua

El festival Sismògraf aquest cap de setmana ha fet trontollar Olot. El dissabte era el dia amb més espectacles, amb lloc per la dansa al carrer, la dansa acrobàtica, la vídeo-dansa... Però per mala sort, es van haver de cancel·lar les actuacions matinals al carrer. No obstant, la tarda va seguir en moviment, no hi va haver problema, sobretot per l’actuació de les 16:30 al Club Natació Olot, on l’aigua va ser la protagonista de l’espectacle.

Les joves nadadores del Club Sincro Mataró van tenir l’oportunitat de mostrar la disciplina esportiva i artística, fent-se un lloc al festival. Es volia demostrar, que la dansa no només es pot ballar al terra, sinó que dins l’aigua es poden crear meravelles.

L’ambient humit i calorós dins la piscina coberta del club, et posava totalment en la situació només entrar. Les joves, entre 4 i 16 anys, al anar sortint, de diverses edats i alçades, portaven una vestimenta especial, banyadors de colors roses i blaus, i algunes en actuacions individuals, negres. El maquillatge de les seves cares, era espectacular, i tot i manejar-se i moure’s per l’aigua com sirenes, el maquillatge seguia al mateix lloc.

Les nadadores, van voler demostrar que hi ha diferents maneres de ballar i que dins l’aigua es pot transmetre el mateix que fora. Individualment i col·lectivament, les joves van anar sortint per fer les seves actuacions i entre les gotes d’aigua, les acrobàcies i els moviments sincronitzats, el públic no parava d’aplaudir.

Cal destacar, que, el dissabte, tot i la pluja, va ser el dia amb més públic i que les actuacions que es van fer al vespre, a la mateixa hora que el clàssic del Barça-Madrid, van ser d’aforament ple.

El Sismògraf, una vegada més, a demostrat que la dansa pot arribar a tothom, sigui de la manera que sigui, ja que cos en tenim tots i és l’eina que fan servir tots els ballarins.




Alba Orozco Ventolà

diumenge, 1 de febrer del 2015

D'un curs a l'altre

Aquest post serveix de pont entre els cursos 2013-2014 i 2014-2015 de Gestió cultural, l’assignatura de tercer curs del bloc Cultura contemporània II, del Grau de Comunicació Cultural de la Facultat de Lletres, de la Universitat de Girona. 

Els autors d’aquest blog, els 39 estudiants que van cursar l’assignatura el curs 2013-2014, van publicar 138 posts i van tenir 6403 visites. 

Demà 2 de febrer de 2015, comencem les classes de l’assignatura del curs 2014-2015. I aquest blog tornarà a tenir vida gràcies a les cròniques que hi publicaran els 50 estudiants d’enguany. 

Hi podreu seguir el desenvolupament de les classes i els seus professors convidats, les ressenyes d’activitats culturals, d’esdeveniments artístics i literaris, el batec del món cultural, en definitiva, vist des d’una aula de la Facultat de Lletres, de la Universitat de Girona.

També ho podreu seguir a través dels perfils de l’assignatura en les xarxes socials, a Twitter: Gestió cultural UdG @GestiUdG, https://twitter.com/gestiudg, a Facebook: Gestió cultural Universitat de Girona, https://ca-es.facebook.com/gestioculturaludg

I, aquest any, a més, també es podran veure resultats de la bona feina dels estudiants de l’assignatura a la Viquipèdia, perquè encetem un Viquiprojecte pioner, de col·laboració entre la Facultat de Lletres i Amical Wiquimèdia.

Bon curs!
Mariàngela Vilallonga