Seguim
amb les actuacions de Girona a capella. L'endemà
de Tutti Veus, van tocar a la plaça Independència, amb entrada
gratuïta, el cor Jove del conservatori Isaac Albéniz de la
Diputació de Girona. Van començar la seva actuació a les 19:00
hores.
Es
presenten com un grup d'alumnes de grau professional joves, amb un
repertori variat. Pugen a l'escenari amb roba informal, pantalons i
samarretes habituals acolorides. Es tracta d'una formació de
trenta-nou membres, més el director Pablo Larraz i el pianista.
Comencen
amb un cànon d'autor: Give it up and sing a song with me, i
ofereixen dues peces de repertori d'Amèrica del Sud. A continuació,
canten una cançó de comiat irlandesa i després un espiritual negre
The storm is passing over. En aquesta segona, fan sonar els dits, movent-se d'un costat a l'altre,
al temps que fan cors amb diferents veus.
Seguint
amb un repertori variat, van regalar al públic dues cançons
brasileres, imitant sons d'animals, amb diferents cors de veus, uns
tenors i els altres aguts.
A
la primera cançó, Azulão,
les noies interactuen amb els nois del costat esquerre de l'escenari
i, superposant-se les veus, els contesten cantant. Fan palmades i es
guien al compàs de la música del piano.
Pablo
Larraz i la seva coral segueixen presentant-nos el seu repertori, i
aquest cop ens transporten a Argentina, oferint-nos dues noves peces.
La primera, Para Jacinto Chiclana de Jorge Luis Borges i,
la segona, Duerme negrito.
Després,
van seguir amb unes cançons més rítmiques. Un tema que es diu
Bullerenge, i Canción de San Baltazar. Larraz diu que
aquesta última cançó no és massa adient per aquesta època
d'estiu, ja que és una cançó de nadal, però que la volen oferir
per que els agrada molt.
Per
fer la actuació més amena i divertida, el director es dirigeix al
públic, demanant que participin cantant dues notes. El públic es
mostra animat. El cor Jove del conservatori Isaac Albéniz transmet
energia i amb bones vibracions.
Larraz
presenta finalment a Joan Sadorní, el pianista, i agraeix
especialment la seva col·laboració i la feina que fa amb ells dia a
dia. I finalment, ens regalen l'última peça, Brazil.
Després
dels aplaudiments finals, el director agraeix al públic la seva
participació. El públic aplaudeix amb devoció i demanen una altre
cançó. Repeteixen la peça brasilera que han practicat. La formació
s'acomiada amb un càlid somriure.
Imatge de http://www.pedresdegirona.cat
Piqueras Mendieta, Laia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada