Projecció del documental col·lectiu Girona Flors de Cinema

Avui és dissabte 7 de maig, he anat al Museu del Cinema per veure una projecció que han realitzat alumnes de batxillerat dins del marc de Temps de Flors.

Quan m'apropo al museu ja veig les decoracions que hi han posat per decorar la façana, han guarnit el rotlle de pel·lícula gegant de l'entrada amb flors de colors. Tothom aixeca la mirada per fixar-s'hi i fer-ne fotos.

A l'interior del museu també hi ha alguna ornamentació, però és bastant escassa. Tot i això, està més ple que de costum, hi ha molta gent que entra a veure les decoracions i se'n va, d'altres es queden a visitar el Museu i la seva col·lecció.

Durant tot el dia, passen en projecció continua uns documentals que han realitzat nois i noies de diferents instituts. S'han realitzat durant uns tallers de Girona Flors de Cinema, un taller de producció documental que el Museu del Cinema ha produït. Les diferents filmacions s'han inspirat en les primeres pel·lícules de la història, que van ser gravades amb el cinematogràf, inventat pels germans Lumière.

Les projeccions que han gravat els alumnes ens mostren tots els detalls sobre la feina i el muntatge que hi ha per organitzar cada any el Temps de Flors. Es pot apreciar tot el procés que s'ha hagut de realitzar i organitzar perquè quedi perfecte per tots aquells que volem gaudir de l'esdeveniment.

Amb això, també aprofito per fer un cop d'ull a la col·lecció permanent del museu, on hi trobo ja d'entrada un munt d'aparells curiosos i estranys, que a simple vista no sé què son, però a mesura que vaig llegint els cartells entenc de què es tracta. Són projectors infantils, és a dir, estan adaptats perquè els fessin servir i juguessin els nens.

A la segona planta està ple d'aparells que servien per representar imatges dibuixades en moviment, permetent donar moviment a un seguit d'imatges que en formen una. També hi ha objectes amb els que pots interactuar, el recorregut et duu a diferents sales on trobes projeccions dels germans Lumière i de Georges Méliès.

A l'última planta hi ha una gran quantitat d'imatges que mostren ombres xineses, i d'objectes que serveixen per captar imatges fixes de la realitat. També trobem gravats relacionats amb la captació d'imatges a través de la càmera obscura, que per visualitzar el resultat final es necessiten caixes òptiques.

És molt curiós tot el que pots trobar i descobrir dins aquest museu, a més a més, és molt interactiu i interessant. El millor, però, és viure l'experiència per tu mateix i endinsar-te en un món desconegut i sorprenent. 

Xènia Ruiz