diumenge, 28 de febrer del 2016

FILÒLEG D'ESTUDI, PERIODISTA DE PROFESSIÓ: CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA DE JOAQUIM MARIA PUYAL A LA UdG

Dotze del migdia. Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG. T'agrada la ràdio? Comencem.
Un enamorat de les lletres va aixecar el teló de la Setmana dels Rahola. El mestre. Em temo que no cal presentació, però li faré cinc cèntims: va néixer a Barcelona el 24 de març de 1949 i ja des de petit es va enamorar de les paraules. Filòleg d'estudi i periodista de professió, ja que considera que la paraula parlada té màgia. Poc després de la mort del General Franco, va ser el primer periodista a transmetre partits de futbol en llengua catalana. Des del 5 de setembre de 1976, ens ha regalat frases tan meravelloses com Urruti t'estimo o ha marcat Don Andrés. Ell és Joaquim Maria Puyal.

Rebombori. S'obre la porta. Entra. Silenci. Aplaudiments. Una mirada. Un cop de veu. Tanco els ulls i recordo el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. Va començar la conferència amb un to d'humilitat negant que venia a fer una master-class sinó que venia a fer una conversa amb el públic. Seguidament, ens va projectar una escena de la pel·lícula Youth i en va destacar el paper del silenci, la mirada i la veu.
Sota el títol La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada, Joaquim Maria Puyal va posar especial èmfasi en la forma d'elaborar un discurs periodístic, i va destacar que, a vegades, és més important la manera de comunicar el missatge que el mateix missatge. En aquest ofici fer-se entendre és essencial. Que Messi marqui gol en el minut 14 ja ho hem vist, però la diferència entre els locutors es produeix en l'estil, en la forma amb la qual vesteixen el discurs. L'arròs el sap fer tothom, la qüestió és si hi poses marisc, carn o verdura. Ha de quedar bo.
Puyal mai busca ser tendència a les xarxes socials perquè això no és sinònim de qualitat. Ell és partidari d'un bon periodisme amb més preguntes. Un periodista que mai es dóna per satisfet si no té totes les respostes que vol. Tot i així, el mestre va mencionar que és normal que, en l'actualitat, els mitjans de comunicació sí que tenen per objectiu ser tendència a les xarxes perquè així tenen més poder, però els interessos econòmics i polítics condicionen la feina del periodista. D'acord, s'ha de ser partidista, però subjectivament honrat. Els espectadors s'haurien de rebel·lar contra la comunicació que no és de qualitat, de la mateixa manera que ho fem quan ens tallen la llum.
L'entreteniment també juga un paper fonamental en el discurs comunicatiu. L'ofici és la producció sonora del discurs. Hi ha el mateix guió per a tots, però es tracta de transmetre-ho diferent i divertit. Quin al·licient té anar a València després d'un 7-0 al Camp Nou? Cap. Per això s'ha de buscar l’entreteniment. Fer que el discurs sigui entretingut no és trivialitzar-lo, és fer que arribi a l'audiència, objectiu de tot bon comunicador, i sobretot, com diu el mestre Joaquim Puyal: Sigueu bones persones.


Ivan, Maria, Bruno, Aida, Josep, Clara, Arnau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada