Aquest personatge
tan popular en l’àmbit de la literatura catalana, més conegut com a “Mossèn
Cinto”, va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, Osona. Ell és un dels
màxims responsables, en el marc de la Renaixença, de la revalorització de la
llengua catalana com a llengua de cultura.
A Folgueroles,
població on passa la seva infància, comença els seus estudis a l’escola.
Passada aquesta etapa, però, l’escriptor es trasllada al seminari de Vic per
seguir estudiant. És allà on fa els seus primers passos com a escriptor ja que
publica els seus primers textos a la prematura edat de 15 anys. Són aquests
textos gràcies els quals, precisament, comença a donar-se a conèixer com a
poeta.
L’any 1870 ja és
una figura coneguda a les terres catalanes i, a més a més, ja és coneguda la
seva devoció cristiana. Tant és així que és ordenat sacerdot i enviat a
Vinyoles d’Orís com a vicari. Després de passar per uns problemes de salut que
l’aniran marcant al llarg de tota la seva trajectòria vital fa cas als metges
que li recomanen “aire de mar” i s’embarca com a capellà en un vaixell. És a
través d’aquets viatge d’on sorgeix l’interès per crear l’obra Atlàntida, que acaba sent premiada als
Jocs Florals anys després.
En acabar el
viatge, Verdaguer entra com a capellà a casa del Marquès de Comillas per servir
a la família, tot i que aquesta relació es comença a tensar quan l’escriptor decideix
endinsar-se en el món de l’esoterisme i l’exorcisme. En veure que Mossèn Cinto
tenia idees tan desviades de la línia oficial del cristianisme l’intenten
recloure en un asil de capellans vells, d’on s’escapa per fugir a Barcelona.
Aquesta rebel·lió
porta a l’autor a la situació d’acabar sent suspès a divinis pel bisbe de Vic. Anys després, quan se li aixeca la
suspensió se’n va a Betlem una temporada i, finalment, mor a Vallvidrera
(Barcelona) el dia 10 de juny de 1902.
Aida Vilar Asparó
