JACINT VERDAGUER

Aquest personatge tan popular en l’àmbit de la literatura catalana, més conegut com a “Mossèn Cinto”, va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, Osona. Ell és un dels màxims responsables, en el marc de la Renaixença, de la revalorització de la llengua catalana com a llengua de cultura.

A Folgueroles, població on passa la seva infància, comença els seus estudis a l’escola. Passada aquesta etapa, però, l’escriptor es trasllada al seminari de Vic per seguir estudiant. És allà on fa els seus primers passos com a escriptor ja que publica els seus primers textos a la prematura edat de 15 anys. Són aquests textos gràcies els quals, precisament, comença a donar-se a conèixer com a poeta.

L’any 1870 ja és una figura coneguda a les terres catalanes i, a més a més, ja és coneguda la seva devoció cristiana. Tant és així que és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d’Orís com a vicari. Després de passar per uns problemes de salut que l’aniran marcant al llarg de tota la seva trajectòria vital fa cas als metges que li recomanen “aire de mar” i s’embarca com a capellà en un vaixell. És a través d’aquets viatge d’on sorgeix l’interès per crear l’obra Atlàntida, que acaba sent premiada als Jocs Florals anys després.

En acabar el viatge, Verdaguer entra com a capellà a casa del Marquès de Comillas per servir a la família, tot i que aquesta relació es comença a tensar quan l’escriptor decideix endinsar-se en el món de l’esoterisme i l’exorcisme. En veure que Mossèn Cinto tenia idees tan desviades de la línia oficial del cristianisme l’intenten recloure en un asil de capellans vells, d’on s’escapa per fugir a Barcelona.

Aquesta rebel·lió porta a l’autor a la situació d’acabar sent suspès a divinis pel bisbe de Vic. Anys després, quan se li aixeca la suspensió se’n va a Betlem una temporada i, finalment, mor a Vallvidrera (Barcelona) el dia 10 de juny de 1902.

Aida Vilar Asparó