dijous, 25 de juny de 2015

Primer xerrada Festival MOT 2015

DE PAGESOS A TRAFICANTS

Era la primera 'Conversa' pròpiament dita, Ciutats al límit: Bogotà i Medellín. El festival MOT començava de debò, un cop acabada les presentació de la seva comissària Mita Casacuberta. Dijous 9 d'abril, a les vuit del vespre, era l'hora prevista. La teoria deia que Laura Restepo conversaria amb el fotògraf Kim Manresa, la pràctica, però, va ser una urgència bucal del fotògraf, la qual va obligar que fos la Mita qui acompanyés a Restepo en el seu discurs. Nascuda a Bogotà l'any 1950, periodista i escriptora llatinoamericana amb un gran renom, reviu la fosca i tràgica història del seu país Colòmbia, del qual ha hagut d'exiliar. A partir de la seva última novel·la Delirio (2004) explica les seves vivències i els seus pensaments.

Restepo és una dona molt compromesa tant en la política com en l'escriptura. Té el compromís, diu ella, d'escriure allò que la gent viu i allò que la gent veu. Produeix una literatura sobre la condició humana, i en Delirio més que mai, ja que els personatges de la novel·la viuen l'amenaça de mort dia sí dia també. Són ciutats universals, és a dir, són històries que poden tenir lloc en altres ciutats, no només en pobles colombians. D'una banda, Colòmbia és un país violent i que mata la gent i que els fan fora, és per això, que els colombians fan una literatura molt encarada a l'exili. D'altra banda, però, és un país preciós ple de racons espectaculars. Bogotà és una ciutat feta per la violència la qual ha patit una gran transformació. Rodejada de muntanyes, element buscat per Restepo en les novel·les, on l'exili és considerat un gueto. És un país amb una novel·la que mostra molta implicació literària i demostra estar d'actualitat. És una ciutat on és molt difícil arribar al seu cor, els immigrants no hi tenen accés, i aquests, fan de la perifèria les seves ciutats. Són gent recent arribada o bé persones que fa temps que hi viuen.

La mort. La mort és clau a Colòmbia. No hi ha pràcticament ningú que no li hagin assassinat o hagi mort algun familiar en alguna disputa. Els habitants viuen i dormen amb la mort i els morts, i això els ha marcat molt. Molt lligat amb la mort apareix un greu problema: el narcotràfic. Els diners són un tema tabú en la societat, ja que és gràcies a les drogues que es generen les grans fortunes. És per les drogues doncs, que s'ha produït l'augment exponencial dels morts. És, diu Restepo, un capitalisme salvatge. ''¿En qué momento se jodió Medellín?'' es preguntava. El canvi d'una societat rural i pagesa que passa a viure autèntiques pel·lícules de sang i fetge en el seus carrers.

Per la joventut la mort és una falca d'identitat, una manera de viure. No els cap, o els és molt difícil, una altra Colòmbia que no sigui aquesta. A Medellín, fins i tot es crea una escola en contra de la civilització. És més transcendent la mort que no pas la vida. Aquest fet genera una ansietat per viure i fa de la vida una pura supervivència. Un element que va frenar aquestes ganes de matar va ser l'art, ha frenat més ben dit. El cinema i la cultura s'han convertit en l'embrió per a renéixer i reinventar-se. A través d'ells, com ha fet Laura Restepo, es pot reflexionar i donar a conèixer més la realitat per tal reflexionar-hi i concebre canvis.
Ella es defineix com una política d'esquerres que ha adquirit rebel·lió i que vol donar veu als debilitats, en definitiva, als refugiats. Tot i que no li agraden gaire els partits polítics, ha estat molts anys en l'oposició ja que creu que és de les poques maneres de combatre els problemes com ara la droga i els beneficis que genera.

Així doncs, Restepo vol sensibilitzar de com viu la societat colombiana. Una societat plena de càrtels, trames, secrets, guerres, enganys i morts. Una societat de la qual la gent n'ha de fugir perquè els és molt difícil de viure-hi. Sense anar més lluny, la protagonista va haver de fer-ho a Mèxic. Una societat on la mort és una marca d'identitat i que sovint passa per sobre de la vida, la qual s'ha convertit en una lluita per la supervivència. El narcotràfic n'ha sigut la principal causa, convertint la població en guerrers i augmentant molt fortament la diferència entre rics i pobres. En la seva novel·la Delirio, el personatge principal, que també es diu Delirio, viu gran part d'aquestes dificultats i perillositats de Colòmbia.




Ignasi Quintana  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada