Viñarock Dia 2 Divendres 1 de Maig                                                   Guillem Peitx i Costa

Molt d’hora , molt d’hora, molt d’hora, mentre alguns tot just tornaven arrossegant-se després d’allargar cinc hores la festa al vinyatek, els altres tot just aconseguíem desenganxar-nos les llaganyes  i reincorporar-nos per tornar a l’acció. Vam fer camí cap al supermercat  a comprar provisions i ens donava la sensació que Castella era més ample que mai i més sense aigua per hidratar-nos després d’una nit massa llarga. Amb el temps just per endur-nos poca cosa a la boca vam tornar a fer via cap a les carpes on ens esperava un nou dia carregat d’incògnites i expectatives.  Per l’organització dels concerts semblava un homenatge al rock urbà nacional que agrupava tant els artistes més veterans com a noves promeses del escenari nacional. Per combatre la calor d’aquella tarda ens vam aixoplugar sota el ritmes del grup Desakato, un grup jove format per alguns components dels mítics marea. Tot i tant sols haver tret dos Cd’s des de la seva fundació són un dels grups més sol·licitats del rock estatal. Només acabar vam caminar uns metres per veure Sinkope, un grup amb un estil semblant al de Desakato ja que comparteixen guitarrista i bateria amb ells. Tornaríem al rock però per variar una mica vam apropar-nos al escenari Negrita on tocaven TheToaster, una banda americana de Ska clàssic amb un gran recorregut internacional que era un dels plats forts del festival. A de Ska i jazz els peus es començaven a moure sols i tot apuntava a que començàvem a contagiar-nos d’una eufòria col3lectiva que ja no abandonaríem fins ben entrada la matinada. Tornant directament cap el rock vam anar a veure Segismundo Toxicomanoun grup que barreja el punk amb le rock i que ens animava a alçar-nos contra el sistema i intentar c4rear els nostres propis valors. No vam quedar-nos fins al final del concert ja que començaven a actuar Aspencat, un grup de les nostres terres que aposta per un format innovador amb un mestissatge de gèneres en el que podem trobar el rap en català, la música electrònica i alguns ritmes propis del llegat del reagge i el ska. Aquí és quan ens vam adonar de la quantitat de catalans que hi havia al festival, un mar de senyeres i estelades omplien tot el recinte de l’escenari Canna. Arribat aquest punt tocava fer un descans i vam gaudir del bon rollo que ens traspassaven els ritmes de El Canijo de Jerezun grup de rumba espanyol. Recarregades ja les energies, fèiem camí per veure al que podríem com a pare d’aquest festival. Rosendo Mercado, un veterà  experimentat amb mil batalles que va actuar en totes les edicions d’aquest festiva. Les seves lletres qualificades de poesia urbana, han servit d’inspiració per a grups com Extremo- duro, Platero y tu o més indirectament Fito y Fitipaldis. Seguidament gaudíem de El puchero del Horetalanoi la sevareivindicació a la felicitat, a gaudir de la vida, a fugir de la negativitat i instaurar el positivisme com a forma de vida. Si hem dit que Rossendo és podria considerar el pare d’aquest festival, Evaristo i el seu grup Gatillazo podrien ser perfectament  la mare , és tracta ni més ni menys del grup més important de punk espanyol, que va passar de dir-se La polla records a Gatillazo .No és caracteritzen precisament per cantar com els àngels però tampoc és la seva intenció, molt de ritme, i una crida al caos i a la anarquia com a forma de vida. Després tocaven Los Chicos del Maiz, n grup que aixecat molta polèmica després que empresonessin un dels seus components, Pablo Hasel, per la incitació a l’assassinat de personatge públics com Jose Maria Aznar. Si el festival s’havia adormit un xic amb les actuacions de rap, ràpidament va tornar a agafar ritme amb els mític Reincidentes, que amb el seu single vicio van aixecar la pols de tot el recinte. I acabàvem la jornada de la millor forma possible amb el grup valencià La Gossa Sorda, un grup que anuncia la seva fi aquest 2016 i que  és posiciona a favor de la independència dels països catalans. Més que un concert semblava la manifestació de l’11 de setembre ja que allà on miràvem veiem estelades. Novament ens adonàvem de la majoria del públic del festival proveníem de terres catalanes.