dissabte, 20 de juny de 2015

Festa d’iniciació del festival Viñarock : Dimecres 29 d’Abril                               Guillem Peitx i Costa


Un any més comença el festival d’art natiu Viñarock, el festival més esperat  per a tots els amants del rock nacional i de la música alternativa en general . Milers de joves de tot Espanya i fins i tot d’altres països inicien el seu viatge cap Villarobledo, la seva terra promesa . El cartell ha rebut diverses crítiques per haver perdut riquesa envers  l’any passat, tenint en compte que assistim al vintè aniversari hauria de ser més espectacular que mai.Tot i així les expectatives segueixen ben altes gràcies a un gran nombre  d’artistes nacionals que acompanyats d’alguns convidats de diferents països , són garantía de bon rotllo i espectacle. El pitjor és  el viatge, és fa etern, tantes hores d’espera fan que l’inici del  festival sigui tota una explosió d’adrenalina.  Només arribar topem amb la magnitud del festival, un prat de tendes d’acampar s’expandeix quilomètricament envoltant el recinte dels concerts . Cada grup crea el seu refugi per no ser víctima de les altes temperatures que van superar els 30º, en  conjunt sembla  que s’hagi creat una petita ciutat on enlloc de cases trobem carpes i tendals. El sentiment de col·lectivitat és pot respirar allà on vagis, tothom vol acollir-te o compartir la seva emoció, fins i tot gent autòctona de Villarobledo que ens portava menjar per començar amb energia. Ens trobem a dimecres i el Vinñarock comença oficialment dijous, tot i així sembla que ja hagi començat. Encara que el festival comencí demà, avui per vint euros podem gaudir de la festa del vintè aniversari que és fa a un quilòmetre del recinte oficial, al costat de la zona d’acampada,  i que recollirà diferents grups amb certa transcendència  com Manu-Chao i La Pegatina. Apart del Vinyarock, molts joves s’han organitzat per muntar un festival de musica electrònica paral·lel que tot i no estar aprovat per l’ajuntament, és un al·licient més per gaudir d’aquest pont i a sobre atrau a un altre tipus de públic cap a la zona, obrint  noves possibilitats per les hores mortes en les quals no hi ha concerts. La festa d’iniciació, patrocinada per Red Bull començava fort amb Vendetta, un grup de Vitòria que va despertar instantàniament a la gran massa gràcies als seus ritmes propis del ska utilitzant un contratemps molt rapit que a tots ens feia moure els peus sense control. Aquí van començar a formar-se els primers núvols de pols que persistirien durant tot el festival. Per aclarir la gola la beguda oficial era la cervesa que ajudava a combatre la sequedat que generava tanta pols. Només acabar Vendetta, pujava al escenari un grup que ja podem considerar un clàssic del rock espanyol, Mama Ladilla presentava el seu nou disc sense oblidar-se de tocar els seus temes més emblemàtics. Un grup famós per composar cançons amb un alt contingut sexual que crida l’atenció d’aquells que els senten per primer cop. Amb tots els meus respectes per aquests grans grups, aquestes actuacions eren un preàmbul per el veritable moment dolç de la vetllada , el plat fort d’aquesta jornada era ni més ni menys que el gran Manu-Chao, possiblement un dels artistes amb més prestigi que s’acostarien a les antigues vinyes de Villarobledo.  Amb el seu mestissatge de gèneres tant característic d’un antic músic de carrer, va fer que l’eufòria puges com la espuma arribant al seu punt àlgid en el moment que va tocar Clandestino, la seva cançó més emblemàtica. Un cop acavat Manu- chao la multitud és va dispersar bastant però els que encara teníem  forces ens vam quedar ballant amb La Pegatina el grup de rumba més de moda a la península que ajudava a finalitzar de la forma més alegre aquesta reobertura del festival. Hi va haver moltes crítiques de que aquesta festa d’aniversari no estigués inclosa amb el preu del festival, però hem d’acceptar que per vint euros teníem la possibilitat de millorar molt el cartell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada