El cinquè dels films que vam poder gaudir els aficionats al cinema
d’Alfred Hitchcock va ser Strangers on a train,
que va ser projectada el dia 9 de març al cinema Truffaut de Girona en dues
sessions diferents (20:30 i 22:30). Aquesta pel·lícula protagonitzada per
Farley Granger i Robert Walker, ens narra la història de Guy, un campió de
tennis el qual en un viatge en tren coneix a Bruno, un acèrrim seguidor que li
fa una proposta criminal. Aquesta proposta consisteix en un doble assassinat a
través de l’intercanvi de les víctimes, Bruno es desempallegaria de la dona de
Guy que no es vol divorciar d’ell i a canvi, Guy hauria d’assassinar el pare
d’en Bruno per tal que aquest en pogués heretar la seva fortuna. Com és lògic,
Guy es nega a dur a terme aquest pla i marxa del tren enfadat, però Bruno si
que està disposat a fer la seva part. Amb aquest objectiu en ment, Bruno
segueix la ex del tennista que està passejant-se per les fires del poble amb
dos altres nois, fins que aconsegueix acostar-se a ella en un racó amagat i
l’estrangula.
Quan Bruno li explica a Guy que ell ja ha comès la seva part del
tracte, aquest no sap què fer ja que queda com a principal sospitós del crim i
l’única coartada possible, és la d’un passatger borratxo que estava viatjant en
el mateix tren que ell en el moment del crim, i pel fet d’anar ebri queda
automàticament descartada. Bruno segueix pressionant a Guy perquè mati al seu
pare fins al punt d’enviar-li una pistola perquè ho faci. Fart de la pressió,
Guy accedeix a portar a terme el crim però quan entra a la casa de Bruno i
s’acosta al llit del pare, no se’n veu capaç i a més a dins el llit s’hi troba
a Bruno, el qual l’avisa que si no compleix la seva part del tracte el matarà.
Després de guanyar un torneig de tennis, els agents intenten
capturar a en Guy però aquest s’escapa agafant un tren cap a Baltimore. Quan
arriba allà, se’n adona que Bruno per la seva banda i la policia per l’altre,
l’estaven esperant de nou a les fires. Cansat de tot, Guy es baralla amb Bruno
a dalt d’una de les atraccions que està espatllada i gira a una velocitat
increïble, fins al punt que peta i acaba aixafant a Bruno. Al final del film,
Guy acaba demostrant la seva innocència i per fi pot continuar amb la seva
vida.
El penúltim dels films del cicle que es van poder veure al cinema
Truffaut va ser The trouble with Harry,
el dia 16 de març en dues sessions vespertines (20:30 i 22:30). Aquesta
pel·lícula de l’any 1955 protagonitzada per Edmund Gwenn i Shirley MacLaine,
narra el misteri de la mort de Harry, un home que apareix mort al bell mig d’un
bosc sense que ningú en sàpiga l’autoria. El primer sospitós és un avi que
estava caçant al bosc i que quan troba el mort s’amaga perquè creu ser el
culpable. Posteriorment apareix una dona que en veure el mort, es mostra
indiferent i li promet al caçador que no
ho explicarà a ningú. Altres personatges del poble es troben al mort però ningú
li dona importància fins que un pintor al veure’l, decideix fer-ne un quadre.
Aquest pintor es troba amb el presumpte caçador assassí i ambdós decideixen
enterrar el mort. Més endavant però, el caçador el desenterra perquè creu que
no ha estat ell l’assassí, desgraciadament però, no aclareixen res i el tornen
a enterrar, fins que la dona amb qui s’havia trobat al bosc li assegura que la
culpable va ser ella que va colpejar a Harry amb el taló de la bota després que
aquest intentés abusar d’ella. El tornen a desenterrar i enterrar en varies
ocasions fins que l’enterren definitivament.
Aquest film va ser sens dubte el pitjor del cicle de cinema ja
que, en un intent per acostar-se a l’humor negre, Hitchcock presenta un film
reiteratiu i naïf molt allunyat de la resta dels seus films.
Finalment, el film que va servir de colofó per tancar aquest
magnífic cicle sobre l’experiència americana de Hitchcock va ser The wrong man, una autèntica mostra de
cinema negre realitzada l’any 1956 i protagonitzada per Henry Fonda i Vera
Miles, que es va poder visualitzar al cinema Truffaut el 23 de març. Aquest
film ens narra la història de Manny, un pare de família que es guanya la vida
amb el jazz, que té dos fills i amb problemes econòmics degut als problemes als
queixals de la seva dona. Malgrat això, la seva vida transcorre més o menys
feliçment fins que un dia, decideix anar al banc on és confós per un atracador.
A partir d’aquí, comença tot un periple per demostrar la seva innocència fins
que és empresonat. Afortunadament, uns amics de la família paguen la fiança de
7.500 perquè pugui sortir de la presó i posteriorment, contracti un advocar de
renom.
La pressió a la que està sotmesa la família degut a aquest problema
fa que Rose, la dona de Manny, perdi l’oremus i acabi sent ingressada en un
sanatori. Posteriorment, Manny va a judici però aquest és declarat nul i
s’haurà de repetir. Mentre això succeeix, l’autèntic atracador perpetra un
robatori en una botiga i és enxampat per la policia, fent així que Manny sigui
absolt. Finalment, i al cap de dos anys, Rose es va recuperant de la mala
experiència i tot torna a la normalitat.
Així doncs, amb aquest últim film, es va posar punt i final a un
interessant recorregut per la filmografia americana de Hitchcock de la mà del
cinema Truffaut.
Miquel Gelada Fuster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada