Mercè Rodoreda

El passat diumenge 17 de maig a les set del vespre i en el Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, es va representar “La plaza del diamante” obra de Mercè Rodoreda sota la direcció de Joan Ollé,  l’adaptació de Carles Guillén i Joan Ollé i interpretada per Lolita Flores. Les entrades es varen exhaurir ràpidament a causa del ressò de que Lolita interpretés aquesta obra tan important de Rodoreda. Aquesta programació forma part del programa “Guíxols Escena” on hi ha propostes culturals que es fan a la ciutat.

El públic que de mica en mica anava omplint el teatre, era un públic majoritàriament de mitjana edat, tot i que també es podia veure algú més jove. A l’escenari ja es podia veure la decoració austera on tindria lloc el monòleg : un banc de fusta i unes llums de festa, de tots colors, que penjaven des del sostre fins a terra. Arriba l’hora i la Lolita entra a l’escenari silenciosament, es dirigeix al banc de fusta, s’asseu i comença el monòleg que tindrà una durada d’una hora i vint minuts, estona on tothom es va entregar a l’emoció, als sentiments, al patiment que va mostrar i expressar l’actriu. Era fer teatre sense fer teatre, realment semblava que es dirigia a tu directament, sense actuar, on els gestos i l’expressió del seu rostre no deixaven indiferent a ningú. L’obra passa per les diferents etapes de l’història que tenen un reflex, totes elles en la “Colometa”, moments feliços amb el temps de la República, la tristesa de la guerra, les dificultats de la postguerra, on passarà gana, misèria i es veurà amb la dificultat de tirar endavant amb els seus fills. La Natàlia, que és el nom real de la “Colometa”, no acaba d’entendre les coses que li passen, es pot veure en aquest monòleg intens, d’una gran força interior i que va emocionar a tots els espectadors.

Al final de la representació, Lolita es va dirigir junt amb un grup de persones que volíem compartir un moments amb ella, a un bar de la ciutat, i tot prenent un refresc va respondre a les preguntes que se li feien. Va comentar que havia acceptat fer aquest paper “amb una por tremenda i una responsabilitat molt gran”. Va donar les gràcies per la bona acollida i  l’energia  tant positiva que havia experimentat aquell vespre. Ens va explicar que només en tres representacions, una d’elles la de Sant Feliu de Guíxols, va haver-hi un moment en que el públic va esclatar en una gran ovació, això la va emocionar i no se'n va poder estar de fer un petó a l’escenari al finalitzar l'obra, cosa que no fa a tot arreu.

Interpretar l’obra de Mercè Rodoreda no és gens fàcil, Lolita Flores va saber estar a l’alçada i el públic li va demostrar el seu agraïment amb un allau d’aplaudiments.

   

Laia Vázquez Berloso