Atletes a les enfosques
per la muntanya
Aquest dissabte
passat, es va disputar a Llers la “Cursa nocturna de les Bruixes de Llers 2015”,
una cursa nocturna de muntanya organitzada per l’organització esportiva
Diver-sport. La cursa s'inicià a les 9 de la nit, tot i que a les 8 tots els
participants ja s’acostaven a la localitat, ja que abans de començar la cursa,
es va fer l’entrega dels dorsals als participants. A les 8 del vespre la zona
esportiva de Llers ja feia goig, tot el recinte estava abarrotat d’atletes, de
més a menys professionals, però tots amb l’emoció i la motivació al cos,
desitjant començar el que per molts és la seva vocació. De mica en mica,
l’ambient s’anava animant, ja que fins a un centenar de persones disputaven
aquesta cursa; cap allà a les 9 del vespre ja es podia veure la totalitat dels
atletes, cada un d’ells amb el seu respectiu frontal al cap, fent els seus
últims estiraments i les seves últimes preparacions per tal de començar la
cursa en el seu òptim estat físic. La cursa era de caràcter nocturn, per tant,
l’organització, la senyalització i la bona preparació era fonamental per el bon
funcionament de la competició i per la seguretat dels participants, així doncs,
els participats estaven obligats a dur un frontal per tal de il·luminar el seu
propi camí. A les 9 en punt de la nit es va donar el tret de sortida, i en cosa
de 15 segons van desaparèixer tots els corredors, va ser 30 minuts desprès que
un dels participants va arribar de forma tranquil·la, corrent, però sense massa
energia, ni tampoc alegria; i es va anunciar l’arribada del primer participant;
no era així, aquell atleta que va aparèixer primer a meta, s’havia perdut
durant una bona estona, i va decidir donar mitja volta i dirigir-se cap a la
meta de nou, per tant, desqualificat. L’organització de la cursa va
començar a anar amunt i avall, parlant
uns amb altres, i va resultar que allò indispensable per el bon funcionament de
la cursa havia fallat; estava poc i mal senyalitzat, segons l’atleta: “molt mal
organitzat”. Héctor Pérez, l’atleta que va arribar primer a meta per haver-se
perdut, va explicar pèssimes condicions en les que es trobava el recorregut. De
mica en mica anaven arribant participats, i cap a un 60 % d’ells assumia
haver-se perdut, així doncs, les qualificacions van ser un caos, res dins de la
realitat, ja que molts potser haguessin fet millors posicions. Així doncs, les
classificacions no es van fer oficials, ja que no tenia cap mena de valor real.
Es podien veure les cares de decepció i ràbia de molts d’ells al no haver pogut
complir la cursa com ells desitjaven i no haver fer satisfactòriament allò que
els omple de veritat; i per culpa d’una mala organització; res que estigues en
mans dels participants. Finalment, l’esdeveniment va acabar amb un obsequi de
regal i un piscolabis per a tots els participants, on uns i altres parlaven i
es prenien l’incident, al cap i a la fi, com una anècdota sense importància.
Laura Cortada Matas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada