dimarts, 16 de juny de 2015

Atletes a les enfosques per la muntanya

Atletes a les enfosques per la muntanya


Aquest dissabte passat, es va disputar a Llers la “Cursa nocturna de les Bruixes de Llers 2015”, una cursa nocturna de muntanya organitzada per l’organització esportiva Diver-sport. La cursa s'inicià a les 9 de la nit, tot i que a les 8 tots els participants ja s’acostaven a la localitat, ja que abans de començar la cursa, es va fer l’entrega dels dorsals als participants. A les 8 del vespre la zona esportiva de Llers ja feia goig, tot el recinte estava abarrotat d’atletes, de més a menys professionals, però tots amb l’emoció i la motivació al cos, desitjant començar el que per molts és la seva vocació. De mica en mica, l’ambient s’anava animant, ja que fins a un centenar de persones disputaven aquesta cursa; cap allà a les 9 del vespre ja es podia veure la totalitat dels atletes, cada un d’ells amb el seu respectiu frontal al cap, fent els seus últims estiraments i les seves últimes preparacions per tal de començar la cursa en el seu òptim estat físic. La cursa era de caràcter nocturn, per tant, l’organització, la senyalització i la bona preparació era fonamental per el bon funcionament de la competició i per la seguretat dels participants, així doncs, els participats estaven obligats a dur un frontal per tal de il·luminar el seu propi camí. A les 9 en punt de la nit es va donar el tret de sortida, i en cosa de 15 segons van desaparèixer tots els corredors, va ser 30 minuts desprès que un dels participants va arribar de forma tranquil·la, corrent, però sense massa energia, ni tampoc alegria; i es va anunciar l’arribada del primer participant; no era així, aquell atleta que va aparèixer primer a meta, s’havia perdut durant una bona estona, i va decidir donar mitja volta i dirigir-se cap a la meta de nou, per tant, desqualificat. L’organització de la cursa va començar  a anar amunt i avall, parlant uns amb altres, i va resultar que allò indispensable per el bon funcionament de la cursa havia fallat; estava poc i mal senyalitzat, segons l’atleta: “molt mal organitzat”. Héctor Pérez, l’atleta que va arribar primer a meta per haver-se perdut, va explicar pèssimes condicions en les que es trobava el recorregut. De mica en mica anaven arribant participats, i cap a un 60 % d’ells assumia haver-se perdut, així doncs, les qualificacions van ser un caos, res dins de la realitat, ja que molts potser haguessin fet millors posicions. Així doncs, les classificacions no es van fer oficials, ja que no tenia cap mena de valor real. Es podien veure les cares de decepció i ràbia de molts d’ells al no haver pogut complir la cursa com ells desitjaven i no haver fer satisfactòriament allò que els omple de veritat; i per culpa d’una mala organització; res que estigues en mans dels participants. Finalment, l’esdeveniment va acabar amb un obsequi de regal i un piscolabis per a tots els participants, on uns i altres parlaven i es prenien l’incident, al cap i a la fi, com una anècdota sense importància.


Laura Cortada Matas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada