Jaume
Bofill i Mates, també conegut com a Guerau de Liost, va ser un escriptor, poeta
i periodista molt influent durant segle XIX. Josep Carner, gran amic de Bofill i
Mates, va ser el creador del seu pseudònim. Tot i que va néixer a Olot, Bofill
i Mates va passar gran part de la seva vida entre el Montseny i Barcelona. A
Barcelona és on es va desenvolupar la vessant més política de Bofill i Mates,
en canvi, a Can Rusquelles, la masia on vivien els seus pares, és on podem
trobar la vessant més artística i creativa de l’autor.
Era
tanta la passió que tenia Guerau de Liost pel massís del Montseny, que va
dedicar fins a dotze poemes en honor als diversos racons del Montseny. Fins i
tot en un dels seus poemes, mostra el desig de ser enterrat en aquell indret.
El Montseny va ser el lloc molt especial pel poeta, ja que va passar-hi gran
part de la seva vida. Aquest passió del poeta, avui en dia encara la podem
trobar a la Font de Sant Marçal o a la Font de l’Oreneta, ja que hi ha col·locades
plaques amb els poemes que Guerau de Liost va dedicar a cada font.
Barcelona
va ser la seva segona residència. Allà, Bofill i Mates va estudiar Dret i
Filosofia a la Universitat de Barcelona. La política era una altra de les grans
aficions del poeta. Els seus inicis van ser amb la Lliga Regionalista, on va
ser regidor de la ciutat. D’altra banda, també va formar part de l’Institut
dels Estudis catalans i va treballar al departament de cultura de la
Mancomunitat de Catalunya. Durant la seva etapa a Barcelona, Bofill i Mates també va exercir
de periodista. Els seus inicis varen ser amb la revista La veu de Catalunya, tot i que també va participar a l’òrgan de
propaganda d’Acció Catalana anomenada La
Publicitat. Cal destacar que durant aquest període Guerau de Liost va
continuar amb la seva faceta de poeta, i és durant la seva estància a la ciutat
comtal on va escriure el poema El carrer de Carders, poema dedicat al
carrer on vivia Bofill i Mates i on s’explica les vivències i sentiments que li
van proporcionar la ciutat comtal durant aquells anys.
Maite López López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada