Mazoni presenta el seu nou treball al Cicle Singulars

Mazoni arribava amb pas ferm a Palafolls per fer-nos gaudir d’un concert molt diferent de tots els que havíem vist fins ara a Singulars 2016. Les dues últimes setmanes abans del concert, Bang! Cultura- l’organització que s’encarrega del cicle- anunciava via xarxes socials que el concert no es realitzaria en format acústic sinó que Mazoni assistiria amb format de quartet elèctric. A més, Luthea Salom ja ens n’havia fet cinc cèntims minuts abans assegurant que, el grup, no ens deixaria indiferents.

Font: Bang! Cultura

La sala era força més plena que en altres ocasions però la mitjana d’edat es mantenia. Era evident que havia corregut la veu i alguns dels fans de la banda volien acudir a l’acte amb una raó de pes: Mazoni presentaria nou disc.

Comença el segon concert de la nit i la banda comença a esquinçar les cordes de les seves guitarres, les quals donarien lloc als primers acords de Quicksands, una cançó que forma part del seu nou àlbum “7 Songs for an Endless Night”. Els altaveus ressonen com mai ho havien fet en la trajectòria del cicle mostrant una barreja d’estils, entre els quals predomina el Rock And Roll.

Biologia és el segon tema de la nit, inclòs en el disc “Eufòria 5- Esperança” i llençat l’any 2004. Aquest ve acompanyat de cançons del mateix àlbum com Eufòria i de novetats recent sortides del forn com Never Push a Sailor, At war against, In my veïns o Golden Cage, del seu darrer disc.

L’inici de cada cançó es converteix en una injecció d’energia pura que engresca el públic, tot i que també sorprèn a molts altres que no eren conscients de com s’esdevindria la vetllada. Entre uns quants glops del seu Martini, un petit interludi i diverses cançons dels seus àlbums anteriors, noto com els decibels van pujant i com Jaume Pla -cantant i compositor de Mazoni- es comença a deixar anar dalt de l’escenari i ens convida a aixecar-nos.

Les ganes de ballar de la major part del públic assistent són inevitables així que alguns d’ells accepten la invitació de Jaume Pla i s’aixequen de les seves cadires per gaudir de l’última cançó de la nit; A.I.L.O.D.I.U.

Alba Botella Giró

Luthea Salom desprèn tota la seva energia en el Cicle Singulars

Recent arribada de Nova York, el dissabte 30 d’abril, Luthea Salom apareixia davant de tots nosaltres per oferir-nos una vetllada propera i íntima. La primera part del concert doble del Cicle Singulars la protagonitzaria aquesta artista nascuda a Barcelona, criada al Canadà i més que establerta a la barriada de Manhattan. La cantant, guitarrista i alhora compositora s’ha donat a conèixer a Catalunya gràcies al tema “Black Piece of Paper”, que cada setmana serveix de punt de partida a "Cites", una sèrie que s’emet a TV3.   

Font: Bang! Cultura

Des del primer moment, Luthea interactua amb el públic en català i inicia el concert amb el tema “By your side”, banda sonora de la pel·lícula espanyola “Requisitos para ser una persona normal”. I la segueix “Happy”, una cançó que forma part del “tracklist” del seu disc “Kick in the head”, publicat l’any 2010. 

En el teatre de Palafolls hi regna un caliu molt agradable i escoltant a Luthea aconsegueixo percebre l’energia que desprenen les seves cançons, plenes de vitalitat. Una barreja d’estil indie-folk i pop independent en forma de temes cantats únicament en anglès. De fet, Luthea assegura que:

"És el llenguatge que vaig créixer parlant al Canadà i amb el qual jo expresso els meus sentiments i experiències de manera més oberta”. I sense vergonyes, l’artista no triga en fer broma dels errors gramaticals que acostuma a cometre en català degut a la seva poca pràctica.

Acompanyada de la seva guitarra acústica, Luthea Salom ens convida a gaudir de melodies suaus, delicades i minimalistes combinant cançons del seu darrer disc “The Little Things We Do” (2013) com “Back yards” o “Two monkeys”. Però un altre instrument de corda que també pren rellevància durant el concert és l’ukelele, amb el qual creen un tàndem ideal a l’hora de cantar cançons breus però alhora airoses com “The way things are”.

I és que les seves lletres tenen un comú denominador; totes elles giren entorn l’amor i la vida com a instrument per a desenvolupar-se en plenitud. Quelcom fàcil d’aconseguir tenint en compte l’optimisme que caracteritza a la cantautora així com la seva veu dolça i aparença senzilla.

Luthea Salom ens ha regalat una vetllada replena de música depurada i fresca amb aires naïf. Ha estat, de ben segur, un estil molt oposat del grup que ens acompanyarà la segona part de la nit.

Alba Botella Giró

Enric Verdaguer al cicle #Singulars2016

A vegades cal deixar-se sorprendre per no caure en els prejudicis o les idealitzacions prèvies. I és justament això el que vaig fer el passat dissabte 16 d’abril. A les 22:15 ja era al Teatre de Palafolls per assistir al segon dia de concerts de Singulars, un dels esdeveniments culturals amb més èxit a l’Alt Maresme de l’any 2015. El cicle de música l’organitza l’associació cultural Bang! Cultura i es fonamenta en concerts dobles en format acústic amb artistes de primer nivell.

A mesura que m’apropava a l’interior del recinte els meus ulls s’anaven fixant en l’escenari que quedava just davant meu. Una posada en escena senzilla però alhora espectacular. Un sofà vintage al bell mig de l’escenari, un fons de pedra que canviava de color cada “x” segons. Em va agradar la idea que l’artista pogués gaudir d’un espai més íntim dalt d’una tarima i més a prop de l’espectador, i és que així es va evitar la por del buit sobre l’escenari i va facilitar la interacció entre artista-públic. Entro. Penso que no em serà difícil trobar el lloc ideal per gaudir de la vetllada, doncs el teatre no s’ha acabat d’omplir. M’assec a tercera fila i em giro per observar la resta del públic assistent, el qual és majoritàriament de mitjana edat. Només hi ha un grupet de noies joves assegudes a primera fila que, un cop acaba el concert entenc el per què de tant d’interès en asseure’s a prop de l’escenari.

Un membre de l’organització presenta el primer artista de la nit: Enric Verdaguer. La documentació prèvia que havia fet sobre l’artista era escassa, volia deixar-me sorprendre. I és ben bé que ho va aconseguir. L’únic que en sabia és que es tractava d’un noi de la meva edat que va començar a tocar la guitarra als 13, que s’ha donat a conèixer mitjançant vídeos a la plataforma de Youtube i que amb només tres anys ha aconseguit treure a la venda un disc en anglès.

Font: Benet Garcia

Inicia la vetllada -acompanyat per la seva guitarra acústica amb el tema Ready for Love-, una versió del cantautor irlandès Gary Moore que ens deixa a més d’un amb la boca oberta. Amb un somriure ens presenta una cançó inèdita: In the mountains, composta en un moment en el qual necessitava desconnectar de tot i envoltar-se de natura pel que decideix escapar-se als Pirineus per inspirar-se.

Freaky desperta el públic i el carrega d’energia en qüestió de segons. De sobte m’adono que inconscientment estic seguint el compàs de la cançó amb el peu.

A mesura que el concert avança vaig coneixent més coses sobre l’Enric Verdaguer. Abans de cada peça la introdueix mínimament. Ens sorprèn i decideix canviar al teclat per tocar-nos el tema Made of Stone i Memories of Love –inclòs en el seu nou disc Moonstruck-. Però el moment més àlgid de la nit s’esdevé quan a la sala ressona el tema People help the people.  Pèls de punta. El cantautor em transmet una pau interior que em transporta a una altra dimensió, com si aquell artista de només 21 anys hagués aconseguit entrar dins meu per recordar-me que amb un teclat i un micròfon es poden fer coses meravelloses.

Deixem la nostàlgia i retornem a una de les protagonistes de la nit; la guitarra. I això implica cançons amb energia i ritme, totes elles cantades amb un perfecte accent anglès. 

S’apropa el final del concert i el cantant d’Igualada toca un parell més de cançons en les quals el públic es deixa anar i es converteix en protagonista seguint el cors de la cançó. 

Ens ha aconseguit deixar amb un bon sabor de boca. Enric Verdaguer ha deixat el pòdium ben alt i el públic l'aclama amb llargs aplaudiments. 

Font: Benet Garcia

Alba Botella Giró