A vegades cal deixar-se sorprendre per no caure en els prejudicis o les idealitzacions prèvies. I és
justament això el que vaig fer el passat dissabte 16 d’abril. A les 22:15 ja
era al Teatre de Palafolls per assistir al segon dia de concerts de Singulars, un dels esdeveniments
culturals amb més èxit a l’Alt Maresme de l’any 2015. El cicle de música l’organitza l’associació cultural Bang! Cultura i es fonamenta en concerts dobles en format acústic amb artistes de
primer nivell.
A mesura que m’apropava a l’interior del recinte els meus ulls s’anaven
fixant en l’escenari que quedava just davant meu. Una posada en escena senzilla
però alhora espectacular. Un sofà vintage al bell mig de l’escenari, un fons de pedra que canviava de color cada
“x” segons. Em va agradar la idea que l’artista pogués gaudir d’un espai més
íntim dalt d’una tarima i més a prop de l’espectador, i és que així es va
evitar la por del buit sobre l’escenari i va facilitar la interacció entre
artista-públic. Entro. Penso que no em serà difícil trobar el lloc ideal per
gaudir de la vetllada, doncs el teatre no s’ha acabat d’omplir. M’assec a
tercera fila i em giro per observar la resta del públic assistent, el qual és
majoritàriament de mitjana edat. Només hi ha un grupet de noies joves assegudes
a primera fila que, un cop acaba el concert entenc el per què de tant d’interès
en asseure’s a prop de l’escenari.
Un membre de l’organització presenta el primer artista de la nit: Enric
Verdaguer. La documentació prèvia que havia fet sobre l’artista era escassa, volia deixar-me
sorprendre. I és ben bé que ho va aconseguir. L’únic que en sabia és que es
tractava d’un noi de la meva edat que va començar a tocar la guitarra als 13, que s’ha donat a conèixer
mitjançant vídeos a la plataforma de Youtube i que amb només tres anys ha aconseguit treure a la venda un disc en anglès.
 |
| Font: Benet Garcia |
Inicia la vetllada -acompanyat per la seva
guitarra acústica amb el tema Ready for Love-, una versió del cantautor irlandès Gary Moore que ens deixa a més d’un
amb la boca oberta. Amb un somriure ens presenta una cançó inèdita: In
the mountains, composta en un moment en el qual necessitava desconnectar de
tot i envoltar-se de natura pel que decideix escapar-se als Pirineus per
inspirar-se.
Freaky desperta el públic i el carrega d’energia en qüestió de segons.
De sobte m’adono que inconscientment estic seguint el compàs de la cançó amb el
peu.
A mesura que el concert avança vaig coneixent més coses sobre l’Enric
Verdaguer. Abans de cada peça la introdueix mínimament. Ens sorprèn i decideix
canviar al teclat per tocar-nos el tema Made
of Stone i Memories of Love –inclòs en el seu nou disc Moonstruck-. Però el moment més àlgid de la
nit s’esdevé
quan a la sala ressona el tema People help the
people. Pèls de punta. El cantautor em
transmet una pau interior que em transporta a una altra dimensió, com si aquell
artista de només 21 anys hagués aconseguit entrar dins meu per recordar-me que amb un teclat i
un micròfon es poden fer coses meravelloses.
Deixem la nostàlgia i retornem a una de les protagonistes de la nit; la guitarra. I això implica
cançons amb energia i ritme, totes elles cantades amb un perfecte accent
anglès.
Ens ha aconseguit deixar amb un bon sabor de boca. Enric Verdaguer ha deixat el pòdium ben alt i el públic l'aclama amb llargs aplaudiments.
 |
| Font: Benet Garcia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada