Des dels inicis dels
temps l’home ha buscat trobar llocs nous, desconeguts, on no hi hagués estat
ningú abans. Ser el primer en fer una cosa sempre s’ha considerat important,
però, per què? Per ser els primers o per viure experiències que mai ningú ha
viscut abans? Segurament tot va relacionat. Amb aquests dos objectius en ment,
l’any 2015 una expedició formada per Lluís Bedós, Xevi Esgleas, Guillem
Casanova i Pep Cuberes va viatjar cap a les muntanyes de l’Himalaia per pujar els
cims verges que hi ha a la frontera amb el Tibet i captar l’experiència de dos
esquiadors mentre viuen l’aventura. En aquest cas, Lluís Bedós i Xevi Esgleas
són els esquiadors que van baixar les muntanyes i Guillem Casanova i Pep Cuberes
els qui varen captar l’atmosfera del viatge. La tornada, això si, seria
diferent. Els esquiadors van tornar fins a Katmandú corrent i els altres amb bicicleta de muntanya.
El documental és el viatge cap a una zona que
no sembla del nostre món, d’uns paratges que només ens imaginem i d’una bellesa
que només es veu quan la naturalesa es mostra tal com és, sense filtres. Les imatges
ens mostren la ciutat de Katmandú, tota exòtica i pintoresca, la posterior
pujada de l’expedició cap a les muntanyes de l’Himalaia, les baixades
espectaculars dels esquiadors pels lloms de les muntanyes coberts d’una neu
feta a la millor de les pastisseries i per la qual s’hi deixa una empremta
dolça i única. I la gent, la cultura i vides d’una gent que viu “al cul del
món” com diu Casanova però que són persones increïbles. Ells expliquen que la
seva intenció era explicar la travessia però que la gent del Nepal va ser el
que realment va valdre la pena, com diu Pep Cuberes “la gent que no té res t’ho
dona tot i nosaltres que ho tenim tot no donem res”.
Però no tot va ser
bonic, també hi van haver dificultats en el viatge i no van ser precisament
poques. La dificultat per carregar la batería dels aparells electrònics
mitjançant una placa solar, la manca de
caixers per treure diners en efectiu, el condicionant del pes del material de
gravació, i el més complicat, les avaries a la bicicleta solucionades amb
invents propis de MacGyver. Però tot ho van solucionar de les maneres que van
poder per seguir endavant perquè, com bé va dir Pep Cuberes, “quan menys tens,
més t’espaviles, i quan més tens, més tonto et quedes. En el moment en que sortim
de la zona de confort comencem a ser creatius i originals”.
Els protagonistes també ens expliquen que tot canvia després del terratrèmol de l'Abril del 2015 que va provocar una allau de neu que va sepultar els pobles de la vall del Langtang, on ells havien passat la seva aventura. No sabien res dels amics i la gent amb la qual havien compartit la seva experiència. Finalment hi van poder contactar i van saber que alguns estaven vius però que altres no havien tingut la mateixa sort. Gent que ja no té res, es va quedar sense la única cosa que tenia. Ara el projecte Himalaiaski intenta ajudar a una gent que necessita més ajuda que mai i tornar-los tot allò que ells els van donar i ho fa mitjançant la venta de fotografies del viatge que podreu adquirir a la botiga Aresta de Girona. Sempre és bo ajudar a aquells qui més ho necessiten perquè la muntanya no entén de solidaritat, però les persones sí.
Aquí teniu els diferents mitjans per seguir els nous projectes d'Himalaiaski:
Pàgina web: http://www.himalaiaski.com/
Instagram: https://www.instagram.com/himalaiaski/
Canal de Youtube: https://www.youtube.com/user/Koastalforest
Gràcies i uniu-vos a l'aventura.
Pau Villafañe Duran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada