L’actuació Ajiaco Cubano va tancar la jornada amb èxit.
Els dissabtes sempre costa aixecar-se, però aquest 16 d’Abril em vaig aixecar enèrgica i amb ganes d’endinssar-me a una cultura nova per mi a la primera fira dedicada als indians a Tossa de Mar. El sol primaveral era el gran protagonista del dia. A mesura que baixava al Passeig del Mar, l’alegria dels botiguers i l’esperit indià s’impregnava els carrers del nostre poble.
Botiga Pandora, amb la roba típica indiana |
Paradeta de begudes típiques indianes, al Passeig del Mar. |
Hi va haver actes durant tot el cap de setmana però el dissabte vaig triar d'anar al concret Ajiaco Cubano a la Plaça de l’Esglèsia Sant Vicent a les 22:00h de la nit, tenia curiositat per la cultura musical cubana i aquest acte era una bona oportunitat per disfrutar d’ aquesta curiositat. Justament davant de l’Església és situava l’escenari, la decoració era cubana i catalana, amb banderetes. Arribava la gent, expectant per saber amb qui es trobarien, la veritat, el grup que tocava quasi ningú el coneixia i per tant, tots anavem al mateix, a veure un “show cubà”.
Al costat de l’Església, el bar Tonet havia posat unes cantines amb beguda típica, rom,mojitos i menjar on la gent que hi anava podia consumir i conèixer aquesta gastonomia
Plaça Sant Vicent durant l'actuació del grup Ajiaco Cubano |
A mesura que anaven passant les cançons, la gent s’animava a ballar, l’animador de l’acte, el cubà Eduardo, va portar la “batuta” durant les quasi dos hores que va durar l’actuació, i per tant, va animar al públic a ballar les cançons del grup. Van fer nombroses coreografies que hem van resultar familiars ja que s’assemblaven a les batxates que els caps de setmana ballem, al nostre estil, és clar. M’hi vaig posar també i va ser una estona agradable i festiva.
Les sensacions que hi havia entre la gent eren positives, molts turistes no entenien el perquè d’aquesta fira i d’aquesta música, per tant va ser divertit veure com s'ho passaven amb els mojitos i les rumbes cubanes.
De camí a casa, vaig fer un remember del dia que havia viscut a la meva Vila i feia temps que no veia tant contents els vilatans de voler representar el poble i ensenyar-li a la gent la feina realitzada durant aquests mesos, sensació positiva del dia, esperant l’endemà per continuar coneixent la cultura indiana a partir de la gastronomia.
Patricia Díaz González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada