diumenge, 3 d’abril de 2016

Art antic, cultura real


                                  ART ANTIC, CULTURA REAL

Dimarts 23 de març, 12’30 hores, silenci, grandesa i or. Aquestes característiques van acompanyar l´exposició de “El arte mochica del antiguo Perú. Oro, mitos y rituales”. Una exposició carregada, amb molt poques visites; i les que hi havia eren variades: va un pare amb les dues nenes, una parella d´uns 40 anys i jo i la meva filla.

Les parets estaven recobertes de dibuixos; recreacions de cerimònies. Les cerimònies eren molt importants per la gent del Perú. Fa aproximadament uns 5.000 anys que els peruans van crear la seva pròpia civilització. Gràcies a diversos experts arqueòlegs s´ha pogut arribar a descobrir un art tan apreciat. Un art que diu molt sobre aquesta cultura. 

 La cultura peruana es basava en tres mons: el món de dalt, constituït pels Déus i pels ocells; el món terrenal, constituït pels homes i els felins; i per últim el món de baix, el dels morts i les serps. Aquests mons estaven representats amb una figura animalística. Cada població era relacionada amb l´animal que més s´hi assemblava.  També creien que era molt important l´arbre de la vida.  Com vaig poder  veure i sentir,  l´art mochica està basat en la seva cultura i gràcies a les troballes trobades al segle XX s´ha pogut reconstruir una gran història. 

Terra de somnis, terra de mons, terra de sacrificis, terra de cultura. Una cultura molt simbòlica i acompanyada. Tots s´ajudaven....no com ara! Or, això si que hi és ara. Cobdícia, joc i trampes! L´or era una part d´ells, els ajudava a sentir-se millor. Portaven cascos fets amb or, armadures, arracades, xiulets,... Si parlem dels xiulets, un fet molt important era que la seva base subsidiària es  basava en l´agricultura i en la cacera. Tenien devoció per anar a caçar, i utilitzaven uns xiulets per fer sorolls d´animals i poder-los atrapar.

Després de veure aquesta exposició he arribat a la conclusió que les cultures antigues eren molt més sàvies que nosaltres. Ells s´ajudaven, s´estimaven, tenien les seves pròpies creences (ara n´hi ha molt poques) i tenien unes mans d´or. Sí, d´or! Creaven ceràmica de tot tipus, amb relleus on plasmaven els seus ideals: la cacera, els sacrificis, les relacions entre els tres mons, les guerres,...
Una exposició interessant, tot i que no hi assistís gaire gent (almenys el dimarts passat), amb una infinitat de sales en les quals podem trobar una màgia, no escrita, però si vista. Només amb l´ús del sentit de la vista, podrem gaudir d´una màgia, d´una cultura i d´un ambient fascinant. Del 26 de febrer al 29 de maig  al CaixaFòrum de Girona trobareu aquesta meravellosa sensació.





 Fotografia de Cristina Clopés
Representació dels murals que 
representen la tradició peruana










Cristina Clopés Sànchez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada