ELS JOVES AGAFEN EL MICRO

Dintre del Festival Strenes s’ha inclòs, com en anys anteriors, la secció anomenada “Strena’t a l’Intro”, on diferents grups de música jove concursen per consolidar-se com a bandes referents a les comarques gironines. Divendres era el torn, entre d’altres, del grup de música folk Edward Estlin que va ser fundat l’any passat. Un grup format per quatre joves, tot i que divendres els acompanyava un bateria. Durant uns tres quarts d’hora van engrescar al públic que hi havia a la plaça de Santa Susanna del Mercadal malgrat el ventet i la rasca incòmode que feia.

Edward Estilin va començar a tocar una mica passades les nou de la nit. A la plaça, no hi havia gaire gent. El públic es va refugiar a les terrasses dels bars del costat. Un divendres a la nit tothom té ganes de prendre un refresc, a la vegada que també vol escoltar bona música, i això va ser exactament el que va passar. El grup va meravellar al públic amb unes cançons amb ritme, alegres i fins i tot enganxoses. Unes cançons en anglès, ja que el cantant de la banda és de parla anglesa. La veu principal del grup, Philipp Schmidt, també tocava la guitarra, igual que Ruben Campo, que de tant en tant també acompanyava fent algun coro. Els altres instruments eren de corda: un contrabaix, tocat per Ferran Puertas, i un violí, tocat perfectament per Albert Genis, uns instruments que sempre donen molt joc a les melodies de les cançons, especialment el violí, que fa unes melodies molt boniques i, sense dubte, va ser l’instrument estrella de la nit. El concert hauria estat totalment diferent sense aquest violí. Bé, aquí també hi hem de destacar la majestuositat de Genis a l'hora de tocar l'instrument. A més, per aquest concert, com hem dit, també els acompanyava un bateria, que sempre dóna un punt de ritme més a la música.

Passades algunes cançons, la gent, sobretot joves, es va anar congregant al mig de la plaça, volien donar caliu al grup i així els hi van transmetre a la banda. Tant grup com públic s’ho passava d’allò més bé, hi havia bona sintonia. El públic aplaudia amb força al final de cada cançó mentre que la banda responia amb cançons de cada vegada més enèrgiques. Una llàstima que el concert d’Edward Estlin durés tan poca estona, però el fet que després vinguessin més grups va fer que el concert fos breu. Un concert que pel públic, i segur també per la banda, va ser d’allò més curt, perquè quan t’ho passes bé, el temps passa més de pressa. Esperem veure Edward Estlin consolidar-se com una banda de nom, i per què no veure’ls tocar un dia al Festival Strennes presentat un nou disc.

Josep Coll Muñoz