divendres, 8 d’abril de 2016

ETERFEEL

El vent era el protagonista de la tarda. Sota un cel radiant i una calor molt primaveral, ens disposàvem a trobar lloc a l’aparcament de l’antiga estació d’Olot. On, diumenge 3 d’abril, s’obria pas a l’últim espectacle del festival Sismògraf i molts anàvem amb els ulls oberts i intrigats ja que no sabíem com seria l’espectacle Eterfeel, de Roberto Strada Shows, una novetat que dins el programa feia molt bon aspecte.

Vam arribar i eren les cinc tocades però encara no havia començat, quan de sobte van dir per megafonia que la primera part de l’espectacle seria cancel·lada per el fort vent que feia. “5 minuts i comencem” va dir la disc jockey.
Mirant al nostre voltant, estàvem envoltats de gent. Els més joves assentats a primera fila, i ordenadament quasi per edats, els més adults darrera i més endarrere tot d’altre gent repartida. Ens posem al costat dret de l’espectacle, i seguidament dues noies amb dessuadora passen per davant nostre amb una mirada inquieta, i comencen a fer que el públic s’acosti endavant i arribi a tocar la gran torre mecànica que hi havia al mig de l’estació. Van començar a penjar-s’hi 16 artistes, que amb els seus moviments, desafiant les lleis de la gravetat, ens deixaven a tot el públic amb la boca oberta. Amb música electrònica de fons, paperets i pols de colors, Eterfeel va ser un espectacle on la coreografia aèria, i els artistes amb la dessuadora de colors, van fer que la tarda recreés una festa Holi hindú en comunitat.


Quan semblava que faltava poc perquè s’acabés l’acte, em vaig girar i vaig mirar al meu voltant. L’ambient era fascinant, dins el descampat de l'antiga estació hi havia una màgia creada a l'aire amb la música que sonava de fons. El que havia creat aquell espectacle, on tothom estava animat, era com un llenguatge amb el qual tots ens estàvem entenent, fins i tot els més petits, que amb la pols de colors, els paparets i a la part de sota de la torre es sentien els protagonistes. Certament, aquella tarda tots vam marxar amb un somriure, i tant de bo, tots els assistents durant el cap de setmana, també. 

L'edició del Sismògraf d'aquest any, ha estat el màxim protagonista, un festival que s'està agafant un lloc molt important a Catalunya i que aquest any, amb un 25% més de públic que l’any passat, ha tornat a triomfar. I la dansa, n'ha estat la principal culpable, un art que no està molt valorat però que és una forma d’expressió que arriba a tothom, i esperem que així ho pugui ser, molts més anys, a Olot.



Alba Orozco Ventolà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada