Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposició temporal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exposició temporal. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juny del 2016

Making Africa


África no es un país. “Salvo por el nombre geográfico, África no existe” decía Ryszard Kapucinski. Y no obstante, seguimos refiriéndonos a este continente de cincuenta y cuatro países, más de dos mil lenguas y de mil millones de habitantes, como una misma unidad; como esa masa de tierra árida, pobre y calurosa, que nos queda tan lejos de aquí. 

Con la intención de demoler los estereotipos vinculados al gran continente, llega al CCCB la exposición “Making Africa” donde más de 120 artistas africanos exponen sus mejores obras y nos hablan de la nueva África, libre de pecados coloniales, que están construyendo.

Todo empieza con una sección llamada “prólogo”, que da la bienvenida al visitante con tres pantallas que enmarcan la sala y veinte entrevistas proyectadas en bucle. Las voces de profesionales y teóricos de todo tipo nos adentran en una cacofonía lingüística que nos obliga a reflexionar sobre nociones preconcebidas del continente y sus gentes. Y es que si “Making Africa” tiene algún objetivo, es el de derribar clichés. Esta es una exposición como pocas. El juego lumínico es una elemento esencial de esta muestra. Las paredes negras y la oscuridad de las salas, que crea una atmosfera completamente ajena para el espectador, solo se ve interrumpida por unos focos modestos de luz fría que subrayan, las obras más importantes. Nada rompe la sensación de inmersión.  

Después de la breve discordancia fonética inicial, me encuentro con uno de los mapas del artista Kai Kraus, que ilustra este artículo, y nos demuestra, en una sola imagen, el tamaño de ese gran continente que confundimos con un país. Las obras de arte de “Making Africa” logran su propósito. La impresión inicial del espectador es que se encuentra delante de un esperpento artístico, fruto del delirio de un artista enloquecido. Imágenes de vírgenes cristianas convertidas en mujeres africanas; representaciones de África como el continente central de un mapamundi; fotografías de arquitectura sudafricana en decadencia; vestidos completamente transparentes o botellas de plásticos arrugadas, convertidas en arte. Nada de lo que guía esta exposición tiene una dirección clara, en ese sentido, la exposición hace honor al adjetivo “contemporáneo”. Pero “Making Africa” sí tiene un objetivo, una finalidad. En ese aparente desorden  y sinsentido, donde una botella de plástico es mucho más que basura, se esconde la herramienta necesaria para purgar el pasado colonial del territorio. “Making Africa” es la luz redentora de todo un continente, que lo expía de unos pecados que nunca ha cometido, pero que no hace tanto, le fueron impuestos. Y nos demuestra, de una forma completamente novedosa, que África está más que preparada para dejar de ser un país en la memoria colectiva, y convertirse en el continente que realmente es.
                                                                              

                                                          
Alejandro Souren

dimarts, 26 de maig del 2015

33 RPM VISIONS DE ROCK

Del 8 de Maig fins el 23 de Juny La Casa de Cultura de Girona obria les seves portes a una nova exposició, però aquesta vegada més que ser una mostra d’art és tot un viatge pels qui es fan dir amants del Rock and Roll.

Recollir en una sala tot un seguit de sensacions i sentiments sense haver-los viscut no és feina fàcil, ni tampoc escollir 33 emblemes de la música que han impactat durant generacions i que continuaran perdurant en el temps. Aquesta exposició no volia fer tot un recorregut exhaustiu per les etapes de glòria del Rock, sinó portar als interessats i apassionats de la música a descobrir aquesta etapa des d’una mirada intima, personal, sense complexitats i de manera creativa. Per això el projecte proposat partia de la idea de exposar 33 icones de la història del Rock&Roll amb les seves creacions més representatives en forma de vinil. Utilitzant com a punt de partida la caràtula del disc dels músics seleccionats, i amb l’ajuda de 33 artistes com són Maria Rosa Sánchez, Norman Sánchez, Guillem Terribas, Santi Carreras, Irma Zapponi, Jordi Gispert Saget, Miquel Ruiz, Torrent-Pagès, Juan Velasco, Brugués, Pere Vicens, Jordi Gispert, Ivan Morales Cama, Cio Abellí, Vicenç Huedo, Narcis Gironell, David Sanmiguel, Jofre Oliveras, Jordi Esteban, Enric Nonell, Rosa Haba, Manel Bielsa, Josep Perpiña, Marc Ortín, Quim Corominas, Xavier Serra, Lluisa Gimenez, Montse Costa, Pedro Erre, Andres Siri, Dolors Picazo, Anna Montal i Adela Vilar, es pretenia aconseguir crear una obra d’art a partir de portades històriques de la música rock.


Emprenent aquest viatge per la sala d’exhibicions no només són les imatges dels increïbles vinils el que destaquem, sinó que sota de cadascun d’aquests trobem el títol de la caràtula que es presenta i un petit fragment parlant de les característiques que més destacaven al artista. Tot segui trobàvem el nom del autor de l’obra i de la mateixa manera que amb l’artista se’ns el presenta al públic amb no més de cinc línies.



Aquets pintors, fotògrafs, dissenyadors, creatius i activistes culturals ens donen una visió subjectiva i única del que han representat aquets genis musicals. D’aquesta manera, l’exposició es presenta com una oportunitat de reviure aquest trajecte per la història des de 33 mirades autentiques i sorprenents que han aconseguir unir art i música en una única sala.




Clàudia Hurtado Nolla

diumenge, 24 de maig del 2015

VIII Biennal d'Art

Del 24 d’Abril fins el 30 de Juny La Casa de Cultura obra les seves portes a la Vuitena Biennal d’Art de Girona, amb la voluntat de fomentar i difondre els valors de l’art i de donar suport als artistes visuals de les terres gironines.

La Biennal d’Art és una mostra de l’interès i el compromís de la Diputació de Girona amb l’art contemporani. Un compromís amb un doble propòsit, per una part el de donar suport a l’artista i per l’altre acostar als ciutadans i als interessats per la cultura de l’art a les noves tendències de creació artístiques. Aquest any l’objectiu de les diferents representacions artístiques exposades ha sigut reflectir el procés que fa conviure formes d’expressió com la pintura i l’escultura amb la fotografia, l’art digital o la instal·lació. Aquesta exposició d’art era convocada amb una dotació de 15.000€ per a l’adquisició d’obres que passaran a formar part del fons de la Fundació.

Aquesta mostra d’art reuneix peces de 21 artistes diferents, podien arribar a participar tots els artistes visuals naturals o residents de les comarques gironines. Les arts visuals presentades eren pràctiques artístiques contemporànies, com creacions videogràfiques, mostres de pintura, fotografia, escultura, el dibuix i el gravat entre altres de naturalesa similar.
Un jurat compost per cinc persones de trajectòria i prestigi reconeguts en l’àmbit de les arts; entre ells Carme Sais, directora de Bòlit; Rosa Gil, periodista, critica d’art i directora de Caixafòrum Girona; Dolors Ventós, galerista; Eudald Camps, crític d’art; Manuel Bayo, artista i per últim un representant de la Casa de Cultura que actuava com a secretari sense vot, eren els encarregats d’establir una primera selecció de les obres proposades pels artistes participants.. Amb la presentació de les seves obres a la Biennal els artistes autoritzaven a la Fundació a fer-ne difusió. 

En aquesta edició s'ha atorgat el primer premi a l'obra "16 bales per a l'ADAG" de l'artista de Salt Manel Bayo: l'element que més s'ha valorat ha sigut “ la seva capacitat per integrar un referent històric i artístic local a un relat d'abast molt més global que faria referència a l'aïllament fàctic de l'individu en la societat contemporània i, també, a les diferents formes que adopta l'obsessió pel control i la seguretat enfront d'un seguit d'amenaces sovint més imaginàries que reals”.

El Biennal no marca tendències ni estableix criteris, només reflecteix una realitat al públic que la vulgui gaudir. Es imprescindible agrair la col·laboració al jurat i als participants ja que són ells qui ajuden a preservar l’art creatiu, cosa que ens enriqueix a tots. 



Clàudia Hurtado Nolla

dissabte, 16 de maig del 2015

Mirades al futur


La Casa de Cultura de Girona obria les seves portes del 8 d’Abril fins el 5 de Maig a l’exposició “Mirades al futur”. Aquesta es centrava en casos reals de joves gitanos i gitanes del segle XXI, que gràcies a l’accés a l’educació i a la cultura es miren a ells mateixos amb expectatives d’un futur millor.
L’exposició presenta casos de joves que estan cursant uns determinats estudis, joves que reben mirades d’estima i afecte d’adults, ja sigui per part dels seus pares, tutors o professors que els acompanyen en el seu camí formatiu i vital. Són estudiants com qualsevol altre que estan disposats a superar les complicacions que se’ls hi apareguin, i sent fidels a la seva identitat, demanen que tothom els tracti amb mirades d’igualtat. Aquests protagonistes, a través de l’exposició, proposen com volen mostrar-se als altres i ser fotografiats.
“Jo vull ser...” és una reflexió que tothom en algun moment de la seva vida li ha passat pel cap, l’exposició girava en torn d’aquesta, una reflexió que un mateix es fa quan es plateja un objectiu a la vida. Però per arribar-hi cal proposar-s’ho, passar a l’acció. El que els altres esperen o no esperen d’una persona influeix en les emocions i l’autoestima i pot arribar a condicionar el nostre futur, tots aquets joves gitanos són l’exemple de que les expectatives de futur te les has de crear tu mateix i no estar condicionat per res ni per ningú, no t’has de limitar i has d’aspirar al que realment t’agradi i et proposis aconseguir. La motivació i la perseverança són els elements fonamentals per aconseguir els teus propòsits, i són els principis que els hi sobren a tots aquets joves.

Cada àmbit expositiu mostra un tema, per exemple, “Reconèixer les pròpies competències” o “Superar dificultats”, seguidament d’una sèrie de preguntes contestades pels nostres joves protagonistes on ens mostres les seves opinions i on ens relaten la seves vivències en el seu camí educatiu. L’exhibició pretenia oferir la visió dels fets des del punt de vista la comunitat gitana. Aquesta és diversa, les persones d’ètnia gitana són percebudes, generalment, com un grup homogeni, i sovint, són reduïdes a la seva condició de “gitanos” o “gitanes” i no són percebudes com a ciutadans o ciutadanes individuals i plurals. La seva presència a Catalunya i a Espanya es remunta al segle XV. Les persones, però, diuen que les seves arrels són catalanes, andaluses, portugueses, etc. I cadascú, com a col·lectiu, té maneres de fer diferents, costums, idees i nivells culturals, en definitiva cadascú és com és.

L’exposició acabava amb una panell amb diferents fotografies d’alguns dels participants i d’altres gitanos de diferents edats, representant així la diversitat amb un gran somriure en les seves cares.


Clàudia Hurtado Nolla

dissabte, 25 d’abril del 2015

La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona


La casa de Cultura de Girona acollia del 4 al 31 de març l’exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona que proposava una visió renovada del llegat que va deixar a l’àrea d’influència de Girona la Mancomunitat de Catalunya.

Cent anys després de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, l’exposició tenia l’objectiu de proporcionar una visió al públic que la visites totalment renovada de les principals actuacions que aquesta institució va desplegar entre els anys 1914 i 1924 a les terres de Girona. Joaquim M. Puigvert, professor d’història contemporània de la UdG va ser un dels encarregats de preparar l’exposició. El fi era oferir les claus per comprendre què va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània, basada en el fet de mancomunar l’acció de les quatre diputacions catalanes. El que es pretenia amb la Mancomunitat era fer evolucionar el país des d’una concepció nacional, i no pas regional.

Caminant per la sala on es realitza l’exposició podem trobar diversos àmbits expositius on es presenten els principals resultats en el camps del debat territorial, les comunicacions, les obres públiques, l’agricultura, les polítiques conservacionistes de la natura i els monuments, l’educació, la cultura i la sanitat. Estris originals de l’època, fotografies i textos explicatius ajuden als visitants a comprendre cada racó de l’exposició. Agusti Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó i Josep Irla són algunes de les persones a les quals l’exposició dedica una atenció especial.

Més que donar una única visió dels fets, l’exposició pretenia oferir una perspectiva més humana i social, que permeti descobrir com els homes i a les dones d’aquella etapa, d’una manera directa o indirecta, en van ser protagonistes.


Clàudia Hurtado Nolla
 

divendres, 7 de març del 2014

LA DIMENSIÓ POC CONEGUDA: PIONERES DEL CINEMA




Avui s’estrena una nova exposició temporal al Museu del Cinema de Girona! Es tracta de La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema i pretén apropar el treball que les dones han desenvolupat en l’àmbit cinematogràfic a través de quatre assaigs audiovisuals dedicats tant a cineastes com muntadores, guionistes o actrius. Cadascun dels vídeos, creats per Andrea Btoy, contenen imatges d’arxiu, comentaris d’experts o testimonis i un retrat d’una pionera de cada ofici.

Cal dir que és tracta d’un projecte en el que han col·laborat una gran quantitat de professionals, fins i tot Ingrid Guardiola i Marta Sureda, professores de la nostra universitat. L’exposició té entrada lliure i estarà disponible del 7 de març a l’1 de juny. A més, demà a les 12 hi ha la presentació oficial.

En paral·lel a l’exposició, el Cinema Truffaut dedicarà el seu cicle trimestral de filmoteca (d’abril a juny) a dones cineastes com Agnes Varda o Pilar Miró, entre d’altres.

Per a més informació podeu accedir a la pàgina web del museu http:// http://www.museudelcinema.cat o http://www.pioneresdelcinema.cat/

- Mónica Jiménez Suárez