La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona

La casa de Cultura de Girona acollia del 4 al 31 de març l’exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona que proposava una visió renovada del llegat que va deixar a l’àrea d’influència de Girona la Mancomunitat de Catalunya.

Cent anys després de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, l’exposició tenia l’objectiu de proporcionar una visió al públic que la visites totalment renovada de les principals actuacions que aquesta institució va desplegar entre els anys 1914 i 1924 a les terres de Girona. Joaquim M. Puigvert, professor d’història contemporània de la UdG va ser un dels encarregats de preparar l’exposició. El fi era oferir les claus per comprendre què va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània, basada en el fet de mancomunar l’acció de les quatre diputacions catalanes. El que es pretenia amb la Mancomunitat era fer evolucionar el país des d’una concepció nacional, i no pas regional.

Caminant per la sala on es realitza l’exposició podem trobar diversos àmbits expositius on es presenten els principals resultats en el camps del debat territorial, les comunicacions, les obres públiques, l’agricultura, les polítiques conservacionistes de la natura i els monuments, l’educació, la cultura i la sanitat. Estris originals de l’època, fotografies i textos explicatius ajuden als visitants a comprendre cada racó de l’exposició. Agusti Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó i Josep Irla són algunes de les persones a les quals l’exposició dedica una atenció especial.

Més que donar una única visió dels fets, l’exposició pretenia oferir una perspectiva més humana i social, que permeti descobrir com els homes i a les dones d’aquella etapa, d’una manera directa o indirecta, en van ser protagonistes.

Clàudia Hurtado Nolla