dimarts, 21 d’abril de 2015

LA COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL EN EL MÓN LOCAL

Molt agraït de poder participar en el cicle de conferències Pensar la Comunicació, Carles Puigdemont, actual alcalde de Girona, va iniciar la conferència parlant precisament del títol d’aquestes xerrades: ‘’Hi ha el risc que sembli un oxímoron perquè cada vegada es pensa menys en la comunicació’’. I és això el que volia aconseguir amb les seves paraules: transmetre com concep ell la comunicació i donar-nos les claus per reflexionar-hi nosaltres.

Puigdemont es va definir com a home de doble condició: una pel càrrec que ocupa com a polític i l’altra com a periodista professional. Fa més de trenta anys que és responsable institucional i gairebé quatre que presideix l’alcaldia gironina. Per estar a l’altura d’aquests càrrecs, ens explicava, calia conèixer molt bé les lleis i la literatura. O almenys, anys enrere, es creia que n’hi havia prou amb això. Abans la comunicació no tenia gaire pes, per no dir gens, en les funcions institucionals. Però avui en dia és una condició sine quan non les podem desenvolupar plenament: ‘’Sense comunicació les institucions naveguen a les palpentes’’, afirmava Puigdemont.

Avui en dia, la funció comunicativa ocupa un rol més rellevant que mai en la societat democràtica. El fet comunicatiu ha canviat molt i, conseqüentment, també ho han fet els seus canals. Cal, doncs, ser capaços de prendre decisions basades en l’estratègia comunicativa: saber actuar i interactuar directament amb aquests fets i mitjans.

Per exemplificar el bon ús del nou món comunicatiu, Puigdemont va explicar-nos el funcionament de l’Ajuntament de Girona, presentant-lo com a ‘’estructura modèlica de comunicació’’. L’ajuntament de Girona ha implantat un sistema comunicatiu molt ben elaborat amb un equip professional, quelcom difícil per una generació que, a diferència de nosaltres, no ha nascut en aquest recent context on la comunicació té un paper central. Fins i tot, una bona part de l’opinió pública de la premsa convencional encara la censura: associen les despeses de comunicació amb una mala gestió de diners i recursos. No s’ha acabat d’assentar la idea que la comunicació ocupa un espai fonamental en les societats democràtiques. Contràriament a la gent que ho veu com un malbaratament, per a Puigdemont la comunicació és la base de l’activitat social i institucional de l’actualitat: ‘’No pots fer coses i no comunicar-les, has d’invertir en professionals i en canals’’, afirmava el conferenciant.

Com a anècdota molt representativa, explicava que quan va arribar al càrrec al despatx de l’alcalde ni tan sols hi havia connexió a internet perquè s’entenia que no calia. Per a ell, però, el que calia era ‘’un canvi de xip brutal’’: dissenyar una estructura nova inexistent fins llavors i canviar la relació tradicional amb els mitjans de comunicació.

Puigdemont i els seus van saltar la barrera del discurs fàcil per anar al terreny pràctic: van gastar diners en inversió tecnològica i en una aplicació d’internet per fer possible un accés a la informació més democràtica pel ciutadà. La gent vol votar de manera directe per les coses que l’interessen, el ciutadà vol i ha de tenir una major importància; i gràcies a tot això ho pot fer. Girona és la única capital de província espanyola que ho està fent, afegia Puigdemont, que definia les accions de l’alcaldia gironina com a ‘’un benefici per enorme per la societat‘’.


Per concloure la conferència, Puigdemont ens va animar a fer el salt i, a més, a no tenir por de fer-lo. Com a futurs professionals, els hem d’ajudar a assumir el risc de les innovacions, un risc que val la pena assumir si es en benefici de la ciutadania. ‘’Coses inexistents avui demà poden ser determinants’’, ens advertia. I és que apareixeran noves xarxes i aplicacions que ens obriran moltes portes, i Puigdemont ens va aventurar a, com ell, creuar-les.


Carla Torruella Felip

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada