Molt agraït de
poder participar en el cicle de conferències Pensar la Comunicació, Carles Puigdemont, actual alcalde de Girona,
va iniciar la conferència parlant precisament del títol d’aquestes xerrades:
‘’Hi ha el risc que sembli un oxímoron perquè cada vegada es pensa menys en la
comunicació’’. I és això el que volia aconseguir amb les seves paraules:
transmetre com concep ell la comunicació i donar-nos les claus per
reflexionar-hi nosaltres.
Puigdemont es va
definir com a home de doble condició: una pel càrrec que ocupa com a polític i
l’altra com a periodista professional. Fa més de trenta anys que és responsable
institucional i gairebé quatre que presideix l’alcaldia gironina. Per estar a
l’altura d’aquests càrrecs, ens explicava, calia conèixer molt bé les lleis i
la literatura. O almenys, anys enrere, es creia que n’hi havia prou amb això.
Abans la comunicació no tenia gaire pes, per no dir gens, en les funcions
institucionals. Però avui en dia és una condició sine quan non les podem desenvolupar plenament: ‘’Sense comunicació les institucions
naveguen a les palpentes’’, afirmava Puigdemont.
Avui en dia, la
funció comunicativa ocupa un rol més rellevant que mai en la societat
democràtica. El fet comunicatiu ha canviat molt i, conseqüentment, també ho han
fet els seus canals. Cal, doncs, ser capaços de prendre decisions basades en
l’estratègia comunicativa: saber actuar i interactuar directament amb aquests
fets i mitjans.
Per exemplificar
el bon ús del nou món comunicatiu, Puigdemont va explicar-nos el funcionament
de l’Ajuntament de Girona, presentant-lo com a ‘’estructura modèlica de
comunicació’’. L’ajuntament de Girona ha implantat un sistema comunicatiu molt
ben elaborat amb un equip professional, quelcom difícil per una generació que,
a diferència de nosaltres, no ha nascut en aquest recent context on la
comunicació té un paper central. Fins i tot, una bona part de l’opinió pública
de la premsa convencional encara la censura: associen les despeses de
comunicació amb una mala gestió de diners i recursos. No s’ha acabat d’assentar
la idea que la comunicació ocupa un espai fonamental en les societats
democràtiques. Contràriament a la gent que ho veu com un malbaratament, per a
Puigdemont la comunicació és la base de l’activitat social i institucional de
l’actualitat: ‘’No pots fer coses i no
comunicar-les, has d’invertir en professionals i en canals’’, afirmava el
conferenciant.
Com a anècdota molt representativa, explicava que quan va arribar al càrrec al despatx de l’alcalde ni tan sols hi havia connexió a internet perquè s’entenia que no calia. Per a ell, però, el que calia era ‘’un canvi de xip brutal’’: dissenyar una estructura nova inexistent fins llavors i canviar la relació tradicional amb els mitjans de comunicació.
Puigdemont i els
seus van saltar la barrera del discurs fàcil per anar al terreny pràctic: van
gastar diners en inversió tecnològica i en una aplicació d’internet per fer
possible un accés a la informació més democràtica pel ciutadà. La gent vol
votar de manera directe per les coses que l’interessen, el ciutadà vol i ha de
tenir una major importància; i gràcies a tot això ho pot fer. Girona és la
única capital de província espanyola que ho està fent, afegia Puigdemont, que
definia les accions de l’alcaldia gironina com a ‘’un benefici per enorme per
la societat‘’.
Per concloure la
conferència, Puigdemont ens va animar a fer el salt i, a més, a no tenir por de
fer-lo. Com a futurs professionals, els hem d’ajudar a assumir el risc de les
innovacions, un risc que val la pena assumir si es en benefici de la
ciutadania. ‘’Coses inexistents avui
demà poden ser determinants’’, ens advertia. I és que apareixeran noves
xarxes i aplicacions que ens obriran moltes portes, i Puigdemont ens va
aventurar a, com ell, creuar-les.
Carla Torruella Felip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada