dijous, 16 d’abril de 2015

Presentació del quadre “Violetes Imperials”, de Salvador Dalí

El passat 26 de març va tenir lloc la presentació del quadre Violetes Imperials de Salvador Dalí. La conferència, que va anar a càrrec d’Anna Otero, es va fer en un escenari privilegiat: sota la cúpula del Museu-Teatre Dalí de Figueres. L’obra va ser adquirida fa poc per la Fundació i està exposada en solitari a la sala de novetats.

El quadre Violetes Imperials. Font: Europapress

Segons va explicar Otero, l’obra es remunta a l’any 1938, durant l’època més surrealista de Dalí. És un quadre de grans dimensions, de cromatisme fosc i composició simple, «amb les parts molt centrades o al fons: el quadre s’explica sense gaires objectes».

Per Otero, l’important és que ens preguntem què signifiquen els elements que Dalí va triar pel quadre (el telèfon al plat i les sardines). Un altre enigma que crida l’atenció és el títol; per entendre la seva relació amb el quadre, «cal que intentem entendre què va passar l’any 1938 que inspirés Dalí a fer un quadre d’aquestes característiques». Per això, la conferenciant va voler començar contextualitzant el temps en el què l’obra va ser pintada i el recorregut que va seguir el pintor durant aquella època.

L’any 1938, Espanya estava submergida en plena guerra i a Europa es covava la Segona Guerra Mundial. En aquell moment, Dalí vivia a París amb Gala, on van inaugurar l’Exposició Universal del Surrealisme. Va ser allà on va exposar per primer cop obres importants com les saques de Mae West o la primera versió del Cadillac Plujós. El més curiós és, però, que també va exposar un Telèfon afrodisíac semblant al de Violetes Imperials.

Després de l’exposició, Dalí i Gala van passar uns dies a Itàlia, fins que al setembre, al saber que la seva amiga Coco Chanel estava malalta, van decidir visitar-la a la seva casa de Roquebrune, al sud de França. Va ser allà on Dalí, amb una creativitat estable, va començar a pintar Violetes Imperials i altres quadres de la mateixa temàtica, a part de més obres que volia exposar a la galeria Levi de Nova York. Violetes Imperials va ser un dels quadres que, l’any 1939, es van mostrar a l’exposició, ja amb aquest curiós títol.

«El telèfon, com a objecte, es relaciona amb el Pacte de Munich. Dalí es posiciona i critica el poc ús del telèfon» va relatar Otero, «que converteix en un objecte inútil i poc eficaç, un símbol de la comunicació i resolució de conflictes que queda obsolet». Això es percep en els sis quadres de la mateixa temàtica, com Telèfons en safata amb sardines fregides, o Paisatge amb telèfons sobre un plat, que pinta més tard.

A Violetes Imperials, les dimensions ens ajuden a intuir les intencions de Dalí. És un quadre que vol involucrar a l’espectador, que l’abraci i comprengui la importància del tema. Per fer-ho utilitza una gamma cromàtica, monòtona, d’un ocre marró i verdós, que subratlla la importància del moment històric, on hi trobem un plat amb un telèfon al centre, unes sardines, un casalot, una barca i un pare amb un nen.

«Cal tenir en compte que en aquella època Dalí utilitzava el mètode paranoicocrític, fet que dificulta la interpretació del quadre» va reconèixer la conferenciant. Otero suposa que les sardines, que agradaven molt a Dalí, representen l’enyor de la terra de la que s’havia allunyat durant aquella època; el telèfon, que no comunica, és el símbol de la incertesa al no saber què estava passant a Espanya, ja que no tenia notícies de casa seva. El paisatge, contràriament a la majoria d’obres de Dalí, és esquemàtic, poc definit, i es pot relacionar amb el moment obscur pel qual passava Europa.

Per últim, Anna Otero va voler recuperar documents de l’època per saber què va dir la premsa del moment sobre el quadre. ES va comparar molt amb el Gernika per la crítica al moment bèl·lic. De fet, el mateix Dalí havia criticat les “comunicacions silencioses” en una entrevista, reiterant el símbol del telèfon, que havia aparegut repetidament en les seves creacions, des dels telèfons amb llagostes que va regalar a Edward James fins a la pel·lícula Destino que va fer per encàrrec de Disney.

Pel que fa al títol, el mateix Dalí va explicar que Violetes Imperials era el nom d’una pel·lícula sobre intrigues de la cort espanyola. La pel·lícula aportava, com a novetat cinematogràfica, un gran nivell de color en escenes nocturnes; potser això va inspirar-lo per a la tonalitat del quadre, o potser, simplement, li va agradar i prou. També hi ha qui diu que la flor de violeta es relaciona amb l’autoritat, una tendència molt present a l’Europa de l’època.

Sens dubte, Violetes Imperials és una obra que destaca no tan sols per la seva qualitat artística, sinó pel tema que representa i critica i pel moment en el qual va ser pintat. En adquirir aquest quadre, el Museu ha aconseguit una peça fonamental per explicar el trencaclosques que era, i segueix sent, Dalí.


Elena Duran Ferrero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada