Dissabte onze d’abril, són les sis de la
tarda, m’acosto a Quart per veure un nou espectacle programat dins d’Escenaris. Es diu Orelles de xocolata, avui fem rock. És de la companyia Orella Activa – La Xocobanda i a la sinopsi que en llegeixo al
programa hi diu: “Grans i petits anant de
concert de rock, dansa aèria, molta diversió... hi haurà xocolatada per tothom”.
La barreja rock i xocolata m’és irresistible,
així que hi vaig predisposat a passar-ho d’allò més bé. Arribo amb temps, són
dos quarts de sis, compro l’entrada i me’n vaig al bar a fer temps. Mentre em
preparen el cafè amb llet descafeïnat de màquina, em quedo embadalit observant
la preparació d’un d’aquests beuratges que els últims anys han pujat al pòdium
de la sofisticació: El Gintònic, realment és necessari tot aquell farciment
d’herbes, granulats diversos, ratlladures de pell de fruites i pols d’estrelles
amb xarbotada final? Bé, deuen ser manies de vell.
Quan torno cap al local on fan l’espectacle em
penedeixo d’haver comprat l’entrada; Unes 70 mainades més els respectius
pares/mares han convertit l’accés en un gran guirigall, per sort aviat obren
les portes i tot són corredisses cap a dins.
Comença l’actuació amb dos extraterrestres
penjats d’un cable fent funambulisme, fan un parell de piruetes i fins aquí la
dansa aèria. Resulta que els dos extraterrestres són en Rock i en Roll i han
vingut per controlar els decibels, o sigui, que són els dolents de la funció. A
l’escenari un grup amb quatre músics i dues vocalistes comencen la música, lligant
rock i xocolata amb el (I Can't Get No)
Satisfaction dels rolling Stones, ben
trobat. Jo segueixo l’espectacle des del darrere del local, perfectament
mimetitzat amb la barra, des d’aquí es veu perfectament que el ritme, de moment
, el posen les mares i el seu balanceig de malucs seguint la música. La mainada
està entre absent i fora de lloc. El grup va interpretant tota una serie de temes que fan les delícies
del cronista: Nirvana, Queen, i anar tirant enrere: Johnny B. Goode de Chuck Berry, Lucille
de Little Richard, Great Balls of
Fire de Jerry Lee Lewis, Jailhouse
Rock de l’Elvis Presley, etc... Tota l’actuació està vestida amb grans
frases com: El rock no és només soroll, el rock també és amor, el rock és
sobretot ritme i energia, és emoció i sentiment.
Això es va acabant, de traca final I Love Rock N Roll , popularitzada als 70’ per Joan Jett i l’ùltima,
Highway to Hell d’AC/DC.
Al final tant grans com xics s’han anat animant
i han acabat ballant al ritme dels clàssics.
Una horeta d’actuació (per no cansar la mainada) i cap a atacar la xocolata amb magdalenes, les
magdalenes industrials, la xocolata força bona.
Arribo a casa i no puc anar a dormir sense
comprovar una cosa; vaig al diccionari, i efectivament, “gintònic: m ALIM Beguda alcohòlica consistent en una barreja
d'aigua tònica i ginebra.”
Doncs
això, digueu-me clàssic.
Lluís Bosch i Planella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada