dilluns, 13 d’abril de 2015

Any Muntaner a Peralada

         Què us diré? Ramon Muntaner narrador: els models i el públic


L’Ajuntament de Peralada, i continuant amb les celebracions de l’Any Muntaner, ha inaugurat avui l’exposició dedicada al seu cronista més il·lustre. Abans d’aquest acte, la catedràtica de la Universitat de Barcelona Lola Badia ha fet una conferència a la biblioteca del castell. Seguint amb el model que ja és massa habitual, els conferenciants inunden l’auditori amb moltes i variades dates i dades, que ells se les han de mirar als apunts que hi porten, i que els conferenciats, llevat que siguin superdotats, és impossible que les puguin retenir. Com a introducció, l’oradora ha dit que les cròniques de Muntaner són un producte medieval, que no té res a veure amb el concepte que avui tenim d’aquest gènere.
L’obra de Muntaner té dos nuclis temàtics principals: les guerres contra els francesos a Sicília i a Catalunya, i l’expedició dels almogàvers. Episodis que ell, com a comptable financer encarregat de la logística, va viure i sobreviure. De Peralada, relata en les seves cròniques un fet que va tenir lloc l’any 1285, és la gesta d’una veïna del poble, na Mercadera, que va aconseguir alliberar la població del setge a què els francesos tenien sotmesa la vila. Després de segrestar i ferir un soldat de les tropes enemigues, el va deslliurar a canvi de la fi del setge, i a més va rebre un rescat de dos-cents florins.
Una de les constants en les cròniques de Muntaner és la Vera Veritat. Segons aquest molt particular principi, les victòries dels bons demostren que tenen dret a fer tot el que vulguin. Va conèixer els reis contemporanis seus de la Corona d’Aragó, de Mallorca i de Sicília, i a més va tenir cura de l’infant Jaume, futur rei de Mallorca. Aquestes experiències personals li van fer agafar autoritat moral per alliçonar-los i més endavant per escriure les cròniques per mandat diví. De Catalunya, deia que era el poble més ric del món, tot i que no hi havia persones amb grans fortunes, el gegantí valor del país era la comunitat que a més tenia una única i la millor llengua, en els altres regnes de l’època es parlaven multituds de dialectes. Aquest fet diferencial català permetia que ningú no tingués problemes de comunicació verbal quan la cort, que aleshores era itinerant, s’establia en un altre lloc. Deia que tots els regnes llevat dels catalans estaven habitats per gent de baixa catadura moral. Els catalans, que segons ell tots eren bons, havien de viure independents dels altres regnes.
En aquell temps només els clergues escrivien, els laics que ho feien eren casos considerats irrellevants. Muntaner va ser il·luminat per la gràcia de Déu, un altre més. Poc abans de morir se li va aparèixer un ésser que li va demanar que escrivís les cròniques (aventures), que ell havia de ser un emissari de Déu, perquè era l’únic que havia sobreviscut a tots els perills, i això volia dir que era un home bo. A més, els seus relats escrits els llegirien els reis i serien un exemple a seguir. Així fou com l’any 1325 començà a escriure les cròniques en la seva alqueria de València, i les acabà a l’edat de 63 anys. Escrites i narrades en primera persona i amb una visió molt particular. Les cròniques relaten l’època que va des de Jaume I (1207) fins a la coronació d’Alfons IV (1328). Alguns episodis foren viscuts directament per l’autor.

José Antonio Jiménez i Jiménez       Perlada 11/04/2015



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada