dissabte, 11 d’abril de 2015

Catosfera

Noves formes de consum audiovisual a la xarxa 


Últimament les sales de cinema no només han de competir amb la programació televisiva, sinó també amb l’auge de noves plataformes de producció i distribució audiovisual com són Amazon, Netflix o Wuaki TV. Precisament el director de relacions públiques d’aquesta última, Jordi Torrent, va tenir una conversa el passat 25 de març amb el director de cinema Francesc Bellmunt per a pensar cap a on va el món audiovisual i el consum de pel·lícules i sèries a la xarxa.

Catosfera va oferir la possibilitat de sentir aquest debat al Museu del cinema, on es va parlar de com es perd el paper del crític de cinema en una atmosfera on tots podem ser-ho i ens fiem més d’opinions d’aquells que ens són més propers que no pas d’un diari. Així mateix, Torrent va incidir en el fet que no hi hagi formació cinematogràfica a les escoles,no se’ns dóna una cultura de base que ens permeti interpretar el cinema, i sovint a causa d’això acabem escollint programes de més “fàcil” comprensió que no ens facin pensar, o dit d’un altra manera: tele-escombraria. La televisió no ens permet conèixer el món del cinema, i si ho fa no satisfàs el fet massiu, la opció es perd en el mar d’opcions que hi ha.

Així mateix, es va recalcar la importància de la participació col·lectiva per a socialitzar la creativitat. Plataformes com Wuaki TV , plantegen un model que permeti accedir a continguts de gran qualitat i a un preu assequible, de manera que la gent es comenci a plantejar que es lícit i lògic pagar per allò. Internet no és només facilitar la compra i venda de productes audiovisuals sinó la comunicació entre persones, i és el punt que més cal potenciar.

Tot seguit es va trencar en certa manera el mite a la por a la desaparició del cinema, fent una reflexió entorn la diferència entre l’experiència en veure quelcom a casa o en una sala de cinema, o a l’habitació des de l’ordinador. La recepció que fas de la peça és diferent, i potser segons la temàtica i l’escenografia és preferible escollir un lloc o un altre. Televisió, cinema i Internet han de ser complementaris, no adversaris.

Posteriorment al col·loqui, es va obrir un torn de preguntes on van sorgir diverses inquietuds sobretot dirigides a Torrent sobre el futur de Wuaki TV amb competidors tan forts com Netflix o si es decidirà a produir contingut propi tal com fa Amazon. Les respostes a certes preguntes encara eren inconcluses, ja que el món comunicatiu actual requereix una readaptació constant i no es pot saber mai quin serà el camí idoni. Tanmateix es va plantejar també si les cadenes de televisió no passaran a ser distribuïdores amb contingut propi o si els operadors de telefonia finalment es quedaran el monopoli d’Internet com es sospita. Cal una reforma de la legislació que reguli tot aquest horitzó.

Un altre dels debats que es van obrir va ser el del futur audiovisual català i com crear un catalanisme audiovisual i deixar de ser immigrants a nivell cultural. Segons Bellmunt la ficció catalana televisiva, les telenovel·les, fixen una idea de país que no es correspon a la realitat : “més que ser finestra volen ser mirall i no són cap de les dues coses.” Cal crear país a partir de la ficció i no esperar tenir-lo per a fer-ho. Mostrar allò genuí i formar una idea de proximitat. El potencial hi és, calen idees que mostrin la realitat judicial i política de Catalunya i que estudiïn els temes amb profunditat. De la mateixa manera que tenim una tradició literària molt arrelada, cal prendre’s seriosament la ficció i forjar una tradició audiovisual de qualitat, que ens il·lustri críticament.



Maite Escribano Ramos 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada