Any Muntaner

         

         Avui ha tingut lloc a l’auditori del Centre Sant Domènec de Peralada el cicle inaugural de conferències, que amb motiu del 750è aniversari del naixement del cronista peraladenc Ramon Muntaner, l’Ajuntament de la vila comtal vol retre-li homenatge. L’acte l’ha obert el senyor Pere Torrent, batlle de la localitat, que se sent molt orgullós de ser veí del mateix poble en què va néixer  Muntaner. Aquesta és una oportunitat que el consistori, juntament amb les institucions implicades en el projecte, volen utilitzar per donar a conèixer la figura del cronista baix medieval que fou Muntaner. La societat actual, incloent-hi la peraladenca, ignora qui era, què va fer i que fos nascut a Peralada. Per concloure la breu introducció, ha dit que Peralada no només  ha de ser coneguda pel seu castell amb casino, sinó que també té altres atractius culturals i convida els visitants a conèixer-los i a gaudir-los de prop.

A continuació ha pres el torn de la paraula Meritxell Garrido, coordinadora de l’Any Ramon Muntaner, qui ha dit que la Generalitat ha inclòs la data del naixement del cronista com a efemèride a commemorar. El seu departament ha endegat un ampli, variat i intens ventall d’actuacions que van des d’activitats escolars a tot Catalunya, per explicar la història medieval; passant per la lectura d’una crònica de Muntaner que el 22 d’abril, amb motiu de la celebració de Sant Jordi, es farà al Parlament de Catalunya; fins a la cloenda de l’Any Muntaner, que la celebraran amb un concert de l’Escolania de Montserrat. Com no podia ser d’una altra manera, dissenyaran una ruta multimèdia per als adeptes a les noves tecnologies. Segons la meva opinió, qui no té presència a la xarxa és que no existeix, ni es mereix existir-hi.

Finalment, el conferenciant Josep Maria Gironella, nascut a Castelló d’Empúries i llicenciat en història, ens ha situat en el context de la Peralada que va viure Muntaner. Ha fet unes breus pinzellades de qui eren els Almogàvers i del mal record que van deixar a la vila de Peralada. Així mateix ens ha fet menció a la pandèmia de pesta negra, que procedent de la península de Crimea va delmar la comarca. La societat  peraladenca d’aleshores vivia en cases de dues plantes, algunes tenien pòrtics que podien sortir fins a quatre pams de la façana. La primera planta la dedicaven al bestiar o als negocis. La segona era el lloc de l’habitatge familiar.

El modus vivendi de la societat d’aleshores era, majorment, la compra i venda de teixits. Hi havia els paraires que treballaven la llana, i els drapers que eren persones que s’havien enriquit venent els productes acabats, la figura  i maneres de fer de l’intermediari ve de lluny. Quan hi havia bones relacions amb França, importaven els teixits i les matèries primeres del país veí, que a més eren de molt bona qualitat. El trencament de les relacions entre ambdós països, els va obligar a fabricar els teixits a casa, que un cop acabats els exportaven per tota la mediterrània, o els venien a casa. Els comtes de Rocabertí n’eren clients.  

La figura de l’hereu era molt present en aquella societat, cosa que obligava els segons fills a guanyar-se la vida fora de casa. Molts triaven ingressar en ordres monàstiques, o enrolar-se en les milícies cristianes, i fins i tot formaven part de les expedicions corsàries, que sortint dels ports catalans, anaven fins les costes del nord d’Àfrica per capturar esclaus, que un cop a Catalunya eren venuts a qui tenia mitjans per comprar-los.

D’en Muntaner se n’ha parlat molt poc. Tot el que coneixem d’ell ho sabem a través de les seves cròniques. El conferenciant ha dit que pertanyia a una família benestant del poble. De ben petit, els reis Jaume I i Alfons X es van allotjar a casa del seu pare, cosa que el va marcar de manera decisiva. No tot l’auditori va estar d’acord amb aquest fet, hi va sorgir alguna diferència de parers. El 1285, als vint anys, les tropes franceses van destruir i cremar Peralada i casa seva. Muntaner se’n va anar i ja no hi va tornar. Aquest fet, com tants d’altres no està prou ben documentat, si més no, hi ha discrepàncies entre les interpretacions de les seves cròniques i entre el que ell  realment volia dir. Per cert, segons l’opinió del conferenciant, les cròniques d’en Muntaner no s’ajustaven del tot amb el contingut de les actes notarials de l’època. Com sol passar sempre, la interpretació de la història i dels fets depenen, i molt, de l’historiador que els explica. No sorprèn gaire que en aquesta societat actual tan nostrada, tan líquida i tan voluble, tothom dubti de tot.

La propera conferència dins l’Any Muntaner tindrà lloc a la biblioteca del Castell de Peralada, serà l’11 d’abril i anirà a càrrec de Lola Badia, catedràtica de Literatura Catalana a la UB, que parlarà de la faceta narrativa de Muntaner. La ubicació de la casa de Muntaner, desvetllada pel conferenciant d’avui, formarà part de la ruta literària que han preparat els responsables de la Càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, que es presentarà el dissabte 18 d’abril a les 12 hores al Centre Sant Domènec de Peralada, i que s’iniciarà el més de juny com un atractiu turístic i cultural més.
José Antonio Jiménez     Peralada  28/03/2015