dimecres, 22 d’abril de 2015

Alabatrada a l'Horiginal

            El passat dimecres dia 15 d’abril es va fer a presentació –a l’Horiginal-  d’una nova tongada d’Alabatres, la col·lecció de poesia de l’editorial LaBreu (Marc Romera i Esther Andorrà). Aquesta vegada van fer la presentació de tres llibres: Símbol 47 d’Anna Gual, El sedàs de Ramón Boixeda i Les morts d’Octavià de’n Marc Masdeu.
            El primer en sortir a escena va ser  Josep Lambies, l’encarregat de fer la presentació de Símbol 47 de l’Anna. El símbol 47 és el lloc que ocupa a la taula periòdica l’argent, un metall preciós, brillant... que es representa amb les següents lletres: Ag. Aquestes són també les inicials de l’escriptora. Lambies veu una mena de connexió que perdura durant tot el llibre, de poema en poema, a través d’un fil de coure que els lliga a tots. “Aquest és un llibre agoserat” va sentenciar Lambies. Seguint la trajectòria de l’Anna, podem veure com aquesta ha anat perdent la part poruga, “ara tenim una valquídia amb les seves armes” deia Lambies. Una dona que desafia l’escriptura, que no es deixa doblegar per cap dels mals, les ombres. Una Anna que muta cada nou llibre, a cada nova estrofa, a cada nou vers.
            Seguidament va arribar l’hora de que sortís l’autora. Un cop a l’escenari va mostrar el seu agraïment a LaBreu, editorial amb la qual mai es va pensar que arribaria a publicar. Volia fer un poemari que no fos obvi, gens fàcil, però que si s’entengués. La primera mostra que trobem d’aquest fet és el títol, que primerament no s’entén sinó que s’ha d’indagar una mica per arribar a entendre l’autora. Per acabar amb la seva presentació, ens va delectar amb un tast d’alguns dels poemes que trobarem al llibre.
            El següent en sortir va ser Ramón Boixeda, que anava acompanyat d’en Jordi Florit. Tots dos van fer la lectura d’un dels poemes que trobem al llibre El sedàs. Aquest poema rep el nom “etcètera” i compta amb una posada en escena important. A l’escenari hi havia un biombo que separava als dos escriptors. Aquest era com una mena de poema en prosa, un diàleg entre dos persones. Boixeda va decidir començar la presentació amb aquest poema, ja que aquest reflecteix l’essència del poemari.
            Jordi Florit va ser l’encarregat de fer l’epíleg d’aquest llibre. Va esmentar que un cop el llibre entra a impremta, tens al sensació de que no podràs variar, que com a molt podràs canviar l’entonació del poema. “És una mena de traició”, va sentenciar Florit. Aquest comentava aquest punt per lligar-ho amb el poema que van llegir anteriroment en Ramón Boixeda i ell mateix. Amb aquesta mena de “cara a cara” es pretén trencar amb això, amb la sensació de que un cop a impremta no hi ha marxa enrera. Finalment, va acabar el seu discurs dient que l’important no és què és la poesia, sinó la pregunta que et fa la poesia a tu: què és la poesia per a tu? Tot seguit va tornar a l’escenari Ramón Boixeda i va llegir algun poema més, entre els quals hi havia un dedicat al mestre Francesc Garriga.
            Donada per acabada la presentació de El sedàs, va sortir Pere Ejarque. Va començar donant les gràcies a Marc Masdeu per haver-lo escollit a ell. Les morts d’Octavià és un llibre compost per 58 poemes. Ejarque diu que en aquest hi abunda l’humor homicida i, a estones, l’humor suïcida. Al llarg del llibre es troben referències a el Papa Joan XII, un home pervers que va viure a Roma. Un papa que va ser acusat de sodomia, assasinat, adulteri, incest... entre d’altres. Va ser estranyament i injustament condemnat i deposat. Marc Masdeu ens transporta fins a Octavià, que sens dubte és un llibre degenerat. Per Ejarque és un catàleg de la degeneració, malgrat que l’autor no hi estigui d’acord. Aquest prefereix parlar d’emmirallament. Al llibre es pot palpar la influència de l’autor Vládimir Mayakovski.

            Un cop va acabar Pere Ejarque, va sortir Marc Masdeu a llegir alguns dels poemes dels llibres. Per falta de temps, no van ser gaires, però si van ser suficients per que la gent se’n fes una idea de la qualitat del llibre. Amb la seva intervenció es va donar per finalitzat l’acte. Tot seguit els que érem allà, vam poder veure com un munt de gent s’apropava a la taula on hi havia l’Esther Andorrà venent els tres llibres presentats.


 Carlota Fuertes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada