Interioritats i misèries del món editorial

Maria Paz Ortuño, professora de la Universitat Autònoma, va oferir un col·loqui als estudiants del grau de Comunicació Cultural el passat 11 de març a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Ortuño va començar la xerrada explicant el procés que segueix el llibre des que surt de la ploma de l’autor fins que arriba a mans del consumidor. Va explicar que el llibre és una cosa residual un tant estranya, un objecte decoratiu que es ven a les llibreries, als supermercats, a les benzineres i allà on hi pugui haver un possible comprador. Va afegir que només una selecta minoria de persones llegeixen llibres; la majoria els compra per bastir d’una certa intel·lectualitat el menjador de casa o bé per regalar-los, perquè així ho marca el calendari. A més, va parlar del món editorial literari, al qual hi ha diferents tipus d’actors. Les editorials reben constantment una quantitat ingent d’obres, els autors de les quals aspiren a ser Premis Nobel quan en realitat les seves obres no són res més que fulles de paper mecanografiades plenes d’errors, de continguts banals, d'escombraries. Per fer un primer filtre hi ha la figura del lector professional, que també assessora les estrelles mediàtiques, i Ortuño explica que moltes vegades, aquestes estrelles presenten un llibre que ni tan sols s’han llegit, però a més de fer veure que sí, fan veure que l’han entès. Amb aquesta anècdota va parlar de la figura del “negre literari”, persones que des de l’anonimat escriuen, massa sovint, les obres, perquè el suposat autor real, l'estrella, només hagi de firmar, posar la cara maca i cobrar. Es diu que Homer no coneixia l’escriptura, per tant, la figura del negre ve de lluny, i fins i tot hi ha hagut casos als quals el negre d'un autor tenia el seu propi negre.

Ortuño va continuar la seva conferència explicant que el llibre no és aliè al moment de crisi econòmica actual. Tot i això, es publiquen 98.000 títols anuals, encara que no tots van a les llibreries: una part està destinada a ministeris, a col·legis, a universitats o a altres organismes que no els venen. Per finalitzar, va fer una distinció entre el model europeu i el model anglosaxó. El primer es caracteritza per tenir una relació directa entre l’escriptor i l’editor i, el segon per tenir un agent literari que negocia entre les dues parts. Ortuño va concluir dient que el millor model és aquell que no és ni radicalment d'un costat ni de l'altre, sinó aquell que té elements de les dues parts.

José Antonio Jiménez

Montserrat Murlà

Alba Pararols

Clàudia Roca