dimecres, 1 d’abril del 2015

Elmini ho ha PETAT! Sou i som collonuts!

Així de contents es manifestaven els membres de l'organització del festival: La gent ha respost, o sigui, que nosaltres més contents no podríem estar ha dit Josep Quintana després de l'èxit de la cloenda. Amb les sales plenes de "bon rotllo" i totes les entrades esgotades, Elmini es despedeix fins l'any que ve.

Adrià Puntí & The Band Bang Bang al Teatre Principal d'Olot. Fotografia d'Elmini
    El divendres 27 de març al Teatre de l'Orfeó Popular Olotí, la jove artista Judit Nedderman es va presentar com a cantautora en un concert ple de tonalitats musicals, fusionant el jazz, la música negra i el folklore. El seu primer àlbum Tot el que he vist li ha donat dos premis: el Premi Miquel Martí i Pol del VII Certamen Terra i Cultura pel poema musicat El Fugitiu del mateix autor i el Premi Descobertes, organitzat conjuntament pel Festival Strenes i La Vanguardia. Joana Serrat, també, va presentar el seu nou treball Dear Great Canyon, un disc ple de talent i sensibilitat amb registres procedents del folk pop, l'indie rock, el jazz i el country. Durant la tarda del dissabte 28, el bar Bruixes i Maduixes es va omplir de gom a gom amb les actuacions dels grups Trave & The Cigar Box i Anchord, un grup de joves que van emocionar el públic amb el seu potentíssim directe.
   El plat fort de la nit va ser, sens dubte, l'actuació d'Adrià Puntí al Teatre Principal d'Olot. Després de la bona acollida del seu documental al festival In-Èdit; de l'èxit del llibre Incompletament Puntí i dels concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Barts durant el Festival del Grec 2014, Puntí ha tornat per quedar-se. Juntament amb la Band Bang Bang, va oferir un grapat de temes que formaran part del seu nou disc Benvinguts al desastre, i alguns dels seus grans clàssics. En tot moment, es va mostrar molt proper amb el públic; potser per la peculiar relació que havia tingut amb la ciutat d'Olot. Ell mateix va explicar-la: Després del divendres i el dissabte, després de fer Patrick's i la Gatzara, doncs hi havia, bueno... teníem la costum de venir els diumenges a fer Olot. I veníem aquí a fer una copa de cava o de xampany, diga-li com vulguis. I no hi havien quatre gats, però bueno... i era més feixuc que ara, vull dir... ara la carretera està molt més bé, vull dir... abans tot eren que corbes i... però també era divertit. I així, recordant el passat, Puntí pensa positivament sobre l'evolució de la seva música: home, jo... jo des del meu prisme penso que ha millorat, ara, això és el criteri de la gent que ho escolta però, des del meu punt de vista, jo crec que, cada vegada tenen més patxoca.
    Però, tot i la cloenda, Elmini no s'ha acabat, ja que en breu es posarà data pel concert homenatge a Xucu-pa. Això si, amb totes les entrades venudes.

                                                                 Teresa Palomeras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada