Bescanó, 24 d’abril de 2015
Només un anunci
De la companyia Guanyadora
Unes dues-centes persones al Teatre de
Bescanó. El preu de l’entrada és voluntari, ho anomenen Taquilla inversa. Primer
veus l’obra i després, depenent de si t’ha agradat més o menys i de les teves
possibilitats econòmiques, quan surts, pagues la quantitat que et sembla
correcta.
Sinopsis: Tres persones són convocades per una
empresa de publicitat per triar un
anunci, a través d’un “focus grup”, per una campanya publicitària d’aigua
mineral. Personatges: La Gràcia,
és l’encarregada de portar el focus, és una maniàtica compulsiva, al
començament de l’obra es passa deu minuts coŀlocant tot el material; llapis,
gots, cadires... Un altre personatge és
l’Hernan, que es fa dir Herni, un gracioset que té resposta per a tot, o
sinó coneix algú, amic de Facebook, que ho sap; típic personatge d’acudits
fàcils i frases en doble sentit. La
Helen, en principi sembla la més “normal” dels participants,
té molta set. En Diego, que en realitat no es diu Diego, sinó Vicente, és cec,
ai perdó, que ara n’hem de dir invident. Doncs en Diego és invident i causa una certa sorpresa en la
resta de participants. Comença el procés de selecció de l’anunci amb aparent
normalitat, tot i les complicacions que suposa que un cec sigui un dels
encarregats de seleccionar un espot que en principi s’ha d’emetre per
televisió. Després d’unes primeres explicacions per part de la Gràcia, comença el que
sembla un focus grup normal, amb la presentació de dos anuncis, per tal que els tres participants n’escullin un. Tota
una sèrie de malentesos i falses identitats, faran que el focus no avanci tranquiŀlament. Es
produeixen tot un seguit d’incidents, fins i tot alguna amenaça de mort, que
fan que el que havia de ser una jornada laboral normal i monòtona, es
converteixi en un drama angoixant.
Aquesta obra que superficialment ens parla del
món de la publicitat i de les tècniques que s’hi fan servir, realment és un
exercici de sinceritat sobre les misèries humanes. Com afecten les traïcions a
les relacions entre les persones? Com és el comportament hipòcrita davant
d’algunes situacions, com la ceguesa? I com pot la por de ser assenyalat com a
diferent condicionar el comportament d’algú, fins al punt de no reconèixer el
seu mateix instint sexual.
En resum, una obra que ens parla de grans
temes de la vida, disfressada de comèdia d’entreteniment....
I al preu que vulgueu!
Lluís Bosch i Planella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada