dilluns, 27 d’abril del 2015

Vine al teatre, tu hi poses el preu.



                                                             Bescanó, 24 d’abril de 2015



Només un anunci

De la companyia Guanyadora

Unes dues-centes persones al Teatre de Bescanó. El preu de l’entrada és voluntari, ho anomenen Taquilla inversa.  Primer veus l’obra i després, depenent de si t’ha agradat més o menys i de les teves possibilitats econòmiques, quan surts, pagues la quantitat que et sembla correcta.
Sinopsis: Tres persones són convocades per una empresa de publicitat  per triar un anunci, a través d’un “focus grup”, per una campanya publicitària d’aigua mineral. Personatges: La Gràcia, és l’encarregada de portar el focus, és una maniàtica compulsiva, al començament de l’obra es passa deu minuts coŀlocant tot el material; llapis, gots, cadires... Un altre personatge és  l’Hernan, que es fa dir Herni, un gracioset que té resposta per a tot, o sinó coneix algú, amic de Facebook, que ho sap; típic personatge d’acudits fàcils i frases en doble sentit. La Helen, en principi sembla la més “normal” dels participants, té molta set. En Diego, que en realitat no es diu Diego, sinó Vicente, és cec, ai perdó, que ara n’hem de dir invident. Doncs en Diego  és invident i causa una certa sorpresa en la resta de participants. Comença el procés de selecció de l’anunci amb aparent normalitat, tot i les complicacions que suposa que un cec sigui un dels encarregats de seleccionar un espot que en principi s’ha d’emetre per televisió. Després d’unes primeres explicacions per part de la Gràcia, comença el que sembla un focus grup normal, amb la presentació de dos anuncis, per tal  que els tres participants n’escullin un. Tota una sèrie de malentesos i falses identitats, faran  que el focus no avanci tranquiŀlament. Es produeixen tot un seguit d’incidents, fins i tot alguna amenaça de mort, que fan que el que havia de ser una jornada laboral normal i monòtona, es converteixi en un drama angoixant.
Aquesta obra que superficialment ens parla del món de la publicitat i de les tècniques que s’hi fan servir, realment és un exercici de sinceritat sobre les misèries humanes. Com afecten les traïcions a les relacions entre les persones? Com és el comportament hipòcrita davant d’algunes situacions, com la ceguesa? I com pot la por de ser assenyalat com a diferent condicionar el comportament d’algú, fins al punt de no reconèixer el seu mateix instint sexual.
En resum, una obra que ens parla de grans temes de la vida, disfressada de comèdia d’entreteniment....
I al preu que vulgueu!




                                                                                             Lluís Bosch i Planella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada