dimarts, 14 d’abril de 2015

COMUNICACIÓ I CULTURA

Salvador Sunyer, director del conegut festival de teatre Temporada Alta, va ser l’encarregat de conferenciar-nos el passat 10 de març en el cicle de xerrades Pensar la Comunicació. ‘’Comunicació i Cultura’’, el títol de la conferència, anava com anell al dit als estudiants als quals es dirigia, valgui la redundància, als de Comunicació Cultural.

Molt conscient que la xerrada ens seria de gran utilitat, Sunyer va decidir enfocar-la des del nostre punt de vista: el de futurs comunicadors especialitzats en àmbits culturals. I quina millor mostra de cultura propera que la del reputat teatre gironí? Estudiem en una ciutat que és escenari del festival d’arts escèniques més important d’Espanya i, fins i tot, dels més importants d’Europa: el festival Temporada Alta, al qual Sunyer va referir-se com a ‘’el motor del teatre català i espanyol’’.

‘’La cultura és un bé públic i la seva gestió la fan les institucions públiques’’, explicava Sunyer des de la seva experiència. A altres llocs com a EEUU, però, la gestió cultural és liberal i es duu a terme des d’empreses privades regides per lleis de mercat. Si a EEUU vols muntar una obra de teatre, els que la financen es desgraven un 60% dels impostos. Aquí, en canvi, els ciutadans paguem els nostres impostos i és el govern qui decideix on es destinen. Però avui en dia, les dues vies de gestió cultural han entrat en crisi, afirmava Sunyer. El conferenciant tenia clara la solució davant la davallada dels dos models: buscar-ne un d’entremig entre l’Europeu i el Nord Americà. ‘’La cultura és pública i tothom hi ha de poder tenir accés, però és millor que es gestioni des de la privada o des del màxim control de la pública’’.

Si la cultura és un bé de tots, hi ha d’haver, doncs, producció cultural per a tots. I aconseguir-ho no és fàcil, ja que no tothom té els mateixos gustos ni teatrals, ni musicals... ni en cap àmbit. És precisament aquest l’objectiu de Temporada Alta; satisfer a tots els seus espectadors oferint produccions variades i diverses. No es tracta només d’un festival de teatre, sinó que també inclou cinema, música, circ i altres branques artístiques. ‘’Hem de ser una mica l’avantguarda’’,  cal sortir de l’star sistem, allò que vol la majoria, i oferir continguts també per a uns altres  targets. Es tracta de que no hagi ni una sola persona que surti del festival sense estar satisfet d’uns quants espectacles. ‘’Hi ha produccions fins i tot per a bebès, gent gran i joves que volen allò més rabiosament contemporani’’.

‘’Dirigir un festival o qualsevol activitat cultural consisteix en posar en contacte els artistes amb els ciutadans’’. La feina de Sunyer, però, no es tracta de quelcom modern, sinó d’una pràctica molt antiga: ‘’El que faig jo ja ho feien els mesenes a l’Edat Mitjana’’, afirmava. Un cop assolit l’èxit a nivell nacional, Sunyer i el seu equip vetllen per la internacionalització de les seves produccions, les quals ‘’es fan a casa i després viatgen pel món’’. Temporada Alta, explicava, fa la funció de pont entre el teatre americà i l’europeu. Obres que s’estrenen aquí després es representen a altres punts del país i fins i tot, a altres continents. ‘’Encara que el festival en sí duri dos mesos i mig, has d’estar present a altres llocs la resta de l’any’’.

Fins aquí estaríem parlant de la part de ‘’Cultura’’ que el títol engloba. Però la feina que s’amaga darrere del festival encara no ha acabat, sinó que s’inicia la part que es troba sota el nom de ‘’Comunicació’’. Si bé ja trobàvem produccions culturals a l’Edat Mitjana, la part comunicativa és la que més ha canviat al llarg dels últims anys. Ara ja no n’hi ha prou amb posar anuncis als diaris i oferir fulletons senzills sobre el festival. Avui en dia, cal que la gent sàpiga tota la programació que hi ha detalladament: ‘’És necessari un pla de comunicació global sobre què és el festival i què s’hi fa’’.

Sunyer ens va explicar, pas per pas, el camí comunicatiu que el festival ha de seguir per seduir al màxim de gent possible. El primer, és fer una roda de premsa amb periodistes (també internacionals) per fer-ne una major difusió. Allà expliques tota la programació per l’endemà aconseguir una pàgina a tots els diaris. Al cap d’una setmana, fan un segon llançament a ‘’La Vanguardia’’ i a varies revistes on ja surt tot el programa en sí. ‘’Així vas tirant fins que comença el festival’’. Però la comunicació no fineix quan arriba el festival. Un cop fet l’acte inaugural, van oferint rodes i comunicats de premsa després de cada espectacle. A més, elaboren un dossier de premsa de cada espectacle pels crítics. ‘’Si vols que els crítics informin bé és necessari un dossier que comenti espectacle per espectacle’’. Quan conclou el festival, cal continuar donant informació sobre l’acte, oferir una roda de premsa per explicar transparentment els números de cada espectacle. Duran els últims 20 anys, amb aquests passos n’hi havia prou. Però ara s’han multiplicat les sortides del camí comunicatiu. Amb el 2.0, xarxes com el Twitter i el Facebook han agafat rellevància i Temporada Alta no ha tardat a fer-ne ús. A més, afirmava Sunyer, cal tenir un sistema de venda d’entrades propi, ja que només així pots saber què agrada a cada espectador. També utilitzen Cookies i pastilles de publicitat a Internet.

Sunyer ens va oferir una pila de consells útils de cares al nostre futur, matisant que el pla comunicatiu que va desenvolupar és aplicable a qualsevol esdeveniment cultural. Temporada Alta és tot un exemple de com una bona comunicació pot fer arribar la cultura a milers de persones. Aquesta és la funció, i alhora la màgia, de la feina que ens espera. L’èxit aconseguit pel festival gironí recau, en gran part, a la gestió cultural que s’hi amaga al darrere, en funcionament durant tot l’any. Així doncs, prenem nota d’aquesta organització tant completa, que barreja des dels elements comunicatius tradicionals fins aquells més rabiosament moderns.


 Carla Torruella Felip

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada