Dalí i Velázquez, més actuals que mai

“Sabem que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se”.

Aquesta cita pertany a Manifest groc, un dels nombrosos llibres que va publicar Salvador Dalí en la seva faceta d’escriptor. El seu treball literari és pràcticament desconegut per al gran públic, tot i la seva qualitat. És curiós veure com un personatge tan famós i important segueix amagant sorpreses. Els seus escrits en són una; però la seva admiració per Velázquez també ha passat molt de temps desapercebuda. Per donar a conèixer la relació entre els dos pintors, el Museu Dalí ha estrenat una sala dedicada íntegrament a la relació entre Dalí i l’artista espanyol per antonomàsia.

Va ser el passat 23 de febrer quan la Fundació Gala-Dalí, encapçalada pel director del Museu, Antoni Pitxot, va estrenar la nova Sala de Loggies, reconvertida ara en l’exposició temporal Què hi ha de nou? Velázquez.

Situada al final del recorregut habitual del museu, aquesta sala és la culminació de les reformes arquitectòniques que s’han fet al Teatre-Museu durant els últims anys: s’han repintat les parets, neutralitzat el terra, reordenat els espais precedents, redissenyat el recorregut i, per descomptat, s’han canviat les peces exposades per donar un sentit propi a la nova exposició.

El discurs de la nova sala gira, òbviament, al voltant de l’admiració que sentia Dalí per Velàzquez. Una admiració que va manifestar, sobretot, en les seves obres més tardanes.

La nova exposició

L’exposició il·lustra la retrospectiva de Dalí cap al seu gran referent pictòric. Vol aprendre’n, però també reinventar-lo. A través d’onze quadres (entre els quals diverses reinterpretacions de Las Meninas, com la reproducció que en fa sobre un bust de Velázquez, o els retrats dels bufons) veiem com Dalí buscava inspiració en el mestre sevillà quan necessitava un estímul o un canvi en la seva trajectòria artística.

De fet, és aquesta manera d’innovar a través del passat el que ha donat títol a l’exposició. Què hi ha de nou? Velázquez és una frase escrita per Dalí l’any 1976 en el text Eureka. És l’expressió d’una manera particular de veure l’art: per inventar, cal reinventar. Per fer un pas endavant, cal conèixer el camí ja recorregut. Per pintar grans obres, cal estudiar els grans pintors de la història. A això es referia Dalí quan escrivia les línies que inauguraven aquest text. “Sabem que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se”. Calen fonaments forts per fabricar coses noves, i la nova exposició ens recorda això que sovint oblidem: que necessitem la història per construir el futur. Dalí n’era ben conscient.

Elena Duran Ferrero