Mecal
Com cada any, Barcelona acull les millors propostes de curtmetratges
i animació al festival Mecal de l’11 de març al 19 d’abril. Durant aproximadament
un mes, presenta una programació amb 5.500 de les millors produccions de més de
100 països de l’esfera nacional i
internacional. A més a més s’ofereixen diverses activitats més enllà de la competició
amb una gran varietat de temàtiques i gèneres.
Així doncs, a causa de la ressò que s’ha fet el festival,
el Museu del Cinema de Girona va aprofitar per fer una trobada el 19 de març i
oferir un petit tast del que hi ha al Mecal, projectant 5 curtmetratges de
manera que el públic gironí es fes una idea del que s’hi pot trobar. Després de
presentar “Viril”, l’espot publicitari d’aquesta dissetena
edició, es van mostrar dues ficcions, dues animacions i un documental que van
deixar els assistents encuriosits, amb ganes de veure’n més.
En primer lloc es va projectar “Noah”, un curtmetratge canadenc amb un tractament narratiu molt
original. Mostra el seguiment d’una relació de parella des d’un punt de vista innovador:
el d’un noi i la pantalla del seu ordinador. A través de l’absurditat i l’humor
ens mostra la transcendència de les xarxes en la nostra vida personal, i com
interpretem els codis del Facebook, l’Skype o els SMS. És una gran peça que
ens fa veure la manca de sentit dels nostres comportaments virtuals i com ens
obsessionem si fem un mal ús d’aquestes noves formes de comunicació.
Tot seguit es va projectar “Futon” de Yonko Mishuziri, una animació més aviat pertanyent al vídeo
art amb una posada en escena força abstracta i enigmàtica. A continuació el
documental “Steher”, d’origen suís, ensenya
el que havia estat una arrelada tradició als anys 80 com eren les curses de
bicicletes amb motos als velòdroms i ens permet ser testimonis del que ha
quedat d’aquesta pràctica. Amb “Welcome”
de Pablo Muñoz, trobem una crítica a la burocràcia i als sense sentits de la
vida feta des d’un humor absurd i alhora carregat de tendresa. Només cal dir
que tot comença amb un home creient que una gallina és la seva dona. És un d’aquells
curts que estem obligats a veure, imperdible. Per acabar, l’eslovac “Pandy” és un relat punyent de la vida
dels animals als zoos i també del món actual, una animació amb un rerefons
amarg que mostra la realitat des de la fantasia.
Tot i que és una breu mostra, va ser un bon avançament
del ventall de possibilitats del festival que va convèncer els espectadors de
la gran qualitat dels curtmetratges presentats al Mecal i va incitar-los a
interessar-se més per aquest format concís però contundent.
Maite Escribano Ramos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada