dilluns, 30 de març de 2015

Una cita mensual amb les millors propostes en format de curtmetratge

Mecal



Com cada any, Barcelona acull les millors propostes de curtmetratges i animació al festival Mecal de l’11 de març al 19 d’abril. Durant aproximadament un mes, presenta una programació amb 5.500 de les millors produccions de més de 100 països de  l’esfera nacional i internacional. A més a més s’ofereixen diverses activitats més enllà de la competició amb una gran varietat de temàtiques i gèneres.  

Així doncs, a causa de la ressò que s’ha fet el festival, el Museu del Cinema de Girona va aprofitar per fer una trobada el 19 de març i oferir un petit tast del que hi ha al Mecal, projectant 5 curtmetratges de manera que el públic gironí es fes una idea del que s’hi pot trobar. Després de presentar “Viril”, l’espot publicitari d’aquesta dissetena edició, es van mostrar dues ficcions, dues animacions i un documental que van deixar els assistents encuriosits, amb ganes de veure’n més.  

En primer lloc es va projectar “Noah”, un curtmetratge canadenc amb un tractament narratiu molt original. Mostra el seguiment d’una relació de parella des d’un punt de vista innovador: el d’un noi i la pantalla del seu ordinador. A través de l’absurditat i l’humor ens mostra la transcendència de les xarxes en la nostra vida personal, i com interpretem els codis del Facebook, l’Skype o els SMS. És una gran peça que ens fa veure la manca de sentit dels nostres comportaments virtuals i com ens obsessionem si fem un mal ús d’aquestes noves formes de comunicació.

Tot seguit es va projectar “Futon” de Yonko Mishuziri, una animació més aviat pertanyent al vídeo art amb una posada en escena força abstracta i enigmàtica. A continuació el documental “Steher”, d’origen suís, ensenya el que havia estat una arrelada tradició als anys 80 com eren les curses de bicicletes amb motos als velòdroms i ens permet ser testimonis del que ha quedat d’aquesta pràctica. Amb “Welcome” de Pablo Muñoz, trobem una crítica a la burocràcia i als sense sentits de la vida feta des d’un humor absurd i alhora carregat de tendresa. Només cal dir que tot comença amb un home creient que una gallina és la seva dona. És un d’aquells curts que estem obligats a veure, imperdible. Per acabar, l’eslovac “Pandy” és un relat punyent de la vida dels animals als zoos i també del món actual, una animació amb un rerefons amarg que mostra la realitat des de la fantasia.  


Tot i que és una breu mostra, va ser un bon avançament del ventall de possibilitats del festival que va convèncer els espectadors de la gran qualitat dels curtmetratges presentats al Mecal i va incitar-los a interessar-se més per aquest format concís però contundent. 

Maite Escribano Ramos 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada