dilluns, 9 de març de 2015

Papua Nova Guinea, l’última terra desconeguda


Dimecres dia 4 de Març va tenir lloc, a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona i dins el marc del cicle de conferències “Una mirada el món”, la xerrada de Jordi Llorens sobre Papua Nova Guinea. Lluny de ser una aproximació antropològica a les tribus de la regió, Llorens va exposar el seu viatge pas per pas fins a arribar a explicar el motiu principal pel qual el va fer: veure la cerimònia Singsing de Goroka. Bona part de la conferència va contar amb el suport audiovisual d’un reportatge fet amb fotografies seves i explicacions de l’experiència.
El viatge va durar 4 mesos, ja que també va visitar diferents illes situades a l’est de Papua Nova Guinea, unes d’elles, les illes Trobriant, en les quals l’antropòleg Bronisław Malinowski va centrar nombrosos treballs de camp. També va visitar les illes Salomón o l’illa de Tasmània, destins també molt poc coneguts. Ens explica que la gent d’allà no està acostumada a veure occidentals, no entenen com han pogut arribar-hi. “Sempre intento viatjar a llocs que la gent no coneix”, és a dir, llocs poc turístics on els interessos, per tant, no són els típics: veure monuments emblemàtics i museus. Són llocs als quals no és fàcil arribar-hi o no hi ha el coneixement per organitzar-te el viatge. De fet, ens explica que el viatge no el va organitzar fins que no va ser allà, confiava trobar-se algú que l’acolliria els dies que necessites.
El conferenciant afirma, en el vídeo exposat, que l’objectiu, a més de presenciar la cerimònia, era “oblidar-me que vivim al segle XXI”, és a dir, sentir l’aïllament tant de lloc com en el temps. Les terres verges i la convivència amb les tribus d’una manera primitiva, sense electricitat, són l’atractiu principal d’aquest turisme que descriu. En l’explicació d’un dels seus viatges d’una regió a una altra, comenta: “Ibamos descubirendo lugares parecidos a la idea que los occidentales tenemos del paraiso”. El paraís pels occidentals, paradoxalment, és allà on viuen com fa més de 10.000 anys. A tall d’anècdota, al vídeo explica que els primitius melanesis de les illes que va visitant, de l’avió en deien “pollo de vapor”.
Seguint el seu propòsit de conèixer les ètnies i conèixer-les a través de les seves cerimònies i festivals, va organitzar el viatge als Highlands, concretament a Goroka, on cada any s’organitzen aquestes cerimònies (de 4 dies) que es diuen Singsing i que consisteixen en una trobada de totes les tribus dels Highlands per mostrar-se totes les seves belleses: ornaments, cossos pintats, vestits fets amb plomes d’aus, fulles, etc. És un festival que sol acollir unes 100.000 persones (entre les tribus i els turistes) i pel qual es paguen 24 euros pels quatre dies. Llorens apunta que el tipus de turisme que hi ha sol ser gent que va allà especialment per veure aquestes cerimònies, i que molts cops són americans amb un nivell adquisitiu més aviat alt. L’allotjament és bastant conflictiu perquè no hi ha gaires hotels però ho solucionen obrint instituts o col·legis i dormen amb matalassos a terra.
D’alguna manera aquestes cerimònies, tot i que es fan perquè les tribus es mostrin les seves senyes d’identitat entre elles, s’han anat adaptant al turisme (encara que sigui minoritari). Sembla, per comentaris que deixa anar el conferenciant, que prefereix que la gent no conegui aquests indrets perquè no perdin la seva virginitat però el vídeo que ens ensenya i les seves explicacions sobre la regió indueixen anar-hi. Aleshores entenc que és un turisme destinat només a aquella gent que realment sigui conscient de saber on va i que, per tant, estigui compromesa amb la terra que visitarà.
Jo em pregunto, què passaria, però, si la gent es comença a interessar per aquest tipus de turisme? És ètic considerar les tribus i les seves cerimònies - fetes per a si mateixes, no per a mostrar res a l’exterior - com a elements turístics? Pot ser un símbol de la superioritat amb la qual ens veiem davant els natius? 


Berta Tresserras Cirera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada