Dimecres dia 4 de Març va tenir lloc,
a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona i dins el marc del cicle de
conferències “Una mirada el món”, la xerrada de Jordi Llorens sobre Papua Nova
Guinea. Lluny de ser una aproximació antropològica a les tribus de la regió,
Llorens va exposar el seu viatge pas per pas fins a arribar a explicar el motiu
principal pel qual el va fer: veure la cerimònia Singsing de Goroka. Bona part
de la conferència va contar amb el suport audiovisual d’un reportatge fet amb
fotografies seves i explicacions de l’experiència.
El viatge va durar 4 mesos, ja que
també va visitar diferents illes situades a l’est de Papua Nova Guinea, unes
d’elles, les illes Trobriant, en les quals l’antropòleg Bronisław Malinowski va
centrar nombrosos treballs de camp. També va visitar les illes Salomón o l’illa
de Tasmània, destins també molt poc coneguts. Ens explica que la gent d’allà no
està acostumada a veure occidentals, no entenen com han pogut arribar-hi. “Sempre intento viatjar a llocs que la gent
no coneix”, és a dir, llocs poc turístics on els interessos, per tant, no
són els típics: veure monuments emblemàtics i museus. Són llocs als quals no és
fàcil arribar-hi o no hi ha el coneixement per organitzar-te el viatge. De fet,
ens explica que el viatge no el va organitzar fins que no va ser allà, confiava
trobar-se algú que l’acolliria els dies que necessites.
El conferenciant afirma, en el vídeo
exposat, que l’objectiu, a més de presenciar la cerimònia, era “oblidar-me que vivim al segle XXI”, és a
dir, sentir l’aïllament tant de lloc com en el temps. Les terres verges i la
convivència amb les tribus d’una manera primitiva, sense electricitat, són
l’atractiu principal d’aquest turisme que descriu. En l’explicació d’un dels
seus viatges d’una regió a una altra, comenta: “Ibamos descubirendo lugares parecidos a la idea que los occidentales
tenemos del paraiso”. El paraís pels occidentals, paradoxalment, és allà
on viuen com fa més de 10.000 anys. A tall d’anècdota, al vídeo explica que els
primitius melanesis de les illes que va visitant, de l’avió en deien “pollo de
vapor”.
Seguint el seu propòsit de conèixer
les ètnies i conèixer-les a través de les seves cerimònies i festivals, va
organitzar el viatge als Highlands, concretament a Goroka, on cada any
s’organitzen aquestes cerimònies (de 4 dies) que es diuen Singsing i que
consisteixen en una trobada de totes les tribus dels Highlands per mostrar-se
totes les seves belleses: ornaments, cossos pintats, vestits fets amb plomes
d’aus, fulles, etc. És un festival que sol acollir unes 100.000 persones (entre
les tribus i els turistes) i pel qual es paguen 24 euros pels quatre dies.
Llorens apunta que el tipus de turisme que hi ha sol ser gent que va allà
especialment per veure aquestes cerimònies, i que molts cops són americans amb
un nivell adquisitiu més aviat alt. L’allotjament és bastant conflictiu perquè
no hi ha gaires hotels però ho solucionen obrint instituts o col·legis i dormen
amb matalassos a terra.
D’alguna manera aquestes cerimònies,
tot i que es fan perquè les tribus es mostrin les seves
senyes d’identitat entre elles, s’han anat adaptant al turisme (encara
que sigui minoritari). Sembla, per comentaris que deixa anar el conferenciant,
que prefereix que la gent no conegui aquests indrets perquè no perdin la seva
virginitat però el vídeo que ens ensenya i les seves explicacions sobre la
regió indueixen anar-hi. Aleshores entenc que és un turisme destinat només a
aquella gent que realment sigui conscient de saber on va i que, per tant,
estigui compromesa amb la terra que visitarà.
Jo em pregunto, què passaria, però,
si la gent es comença a interessar per aquest tipus de turisme? És ètic
considerar les tribus i les seves cerimònies - fetes per a si mateixes, no per
a mostrar res a l’exterior - com a elements turístics? Pot ser un símbol de la
superioritat amb la qual ens veiem davant els natius?
Berta Tresserras Cirera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada