La Bufadora d’estrelles

Hora del conte a la Biblioteca Carles Rahola

La Biblioteca Carles Rahola de Girona va obrir les seves portes el 23 de Desembre de 2014. Amb la inauguració d’aquest edifici, les sales i diferents activitats que si ofereixen són múltiples, però una àrea amb molta màgia i una de les més desitjades és la  dels Petits Lectors. Aquesta és una sala especialitzada per als nens i nenes de 0 a 6 anys. Una gran i llarga pissarra ocupa tota una ample paret i les altres són prestatgeries amb infinits contes. També hi trobem petits sofàs de colors i taules i cadires de mida petita. Una activitat important i la qual es porta a terme cada dia a les sis de la tarda és l’hora del conte. Quan la Pepa,  l’explicadora de contes, toca el carilló que té forma de peix, vol dir que és hora de reunir-se tots en una punta de la sala i escoltar el conte. Abans, però, sempre es fa referència a la importància del silenci i com aquest s’ha de mantenir al llarg de tota l’explicació. Seguidament es llegeix la dita del dia. La d’avui ha estat: “Març, marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si  pot. Tots els nens/es la diuen en veu alta. Aquesta dita significa que el temps està boig”.

Ara sí, ja està aquí l’hora del conte. Avui arriba de molt lluny, arriba des de Mèxic.

Era una nena que li agradava molt gronxar-se sota la lluna perquè aquesta li recordava el vidre quan era fred, però també sota el sol ja que aquest li recordava el vidre quan era tan calent com una bola de foc. El seu pare era bufador de vidre, la seva feina era agafar de la cassola una bola de vidre rogent. Això ho feia amb una canya llarga de ferro, i un cop la treia inflava les galtes i bufava per convertir la bola en una figura, ja sigui una ampolla, un got o una tassa. La nena admirava molt al seu pare, i sempre mirava com feia la feina. Li agradava tant el vidre que va preguntar-li al seu pare per poder-ho fer, treballar com a bufadora, però el seu pare no va deixar-li ja que era una nena i a més no tenia prou força. La filla, enfadada, va anar a jugar a l’arbre amb el seu germà i aquest va dir-li que si volia ser bufadora que anés a la ciutat de Monterrey que allà n’hi havia molts. La nena no s’ho va pensar dues vegades i l’endemà ben aviat al matí va agafar roba del seu germà, va recollir-se els cabells, va posar-se un barret de palla, va agafar una canya de ferro i així, fent-se passar per un nen, va anar de camí cap a la ciutat. Mentre travessava el desert, va trobar-se amb un ruc que la va ajudar a arribar a Monterrey. Quan va arribar davant d’una fàbrica, va tocar la porta i va sortir l’amo dient-li què era el que estava buscant. Ella fent-se passar per un nen va dir que volia bufar vidre, tots els treballadors van riure-se’n ja que era un nen, però ella va mostrar com ho feia. Al primer cop no va sortir-se’n però al segon va cantar una cançó per dins i al bufar li va sortir una estrella. Tots van quedar bocabadats i van preguntar-li com ho feia. Llavors van dir-li que es podia quedar i la funció de la nena era fabricar estrelles; aquestes eren venudes i tots els nens de Monterrey les compraven i a la nit brillaven sota la llum de la lluna. La nena, però, cansada de fer estrelles, canta una altra cançó, aquest cop d’un colom i, quan bufa li surt un colom tan gran que es converteix en real i la nena puja sobre d’ell i aquest vola i vola. Des del cel la nena veu totes les estrelles que havia fabricat a les finestres de les cases. Finalment el colom la deixa a casa seva. Abans d’anar a dormir ella va a la cuina i es fa un esmorzar típic de Mèxic anomenat “tortitas”, amb això es fa una barba i va al taller del seu pare fent-se passar encara per un nen i li ensenya com bufa i li surt una papallona. El pare, sorprès desitjava que la seva filla estigués allà per poder veure aquesta obra mestra i seguidament és quan la nena es treu la barba i li diu al pare que és ella i que vol bufar vidre. El pare li demana perdó per no creure en ella i a partir d’aquí la nena fabrica estrelles, núvols, papallones i tots els objectes que ens puguem imaginar.

El rerefons d’aquest petit conte és que podem arribar a fer el que ens proposem amb esforç i lluita. També que els pares són una peça molt important pels fills i que els han d’ajudar i donar suport.

Un cop acabat el conte, els nens i nenes tornen a escampar-se per llegir llibres o pintar.

Tània Serra Solé