dijous, 12 de març de 2015

ENTREVISTA A MIQUEL-ÀNGEL CODES, DIRECTOR DE LIBERISLIBER

Els catalans som un poble bibliòfil. Si més no, tenim la tradició –qui sap si una mica forçada– de comprar almenys un llibre a l’any, per la Diada de Sant Jordi. Al llarg de l’any, a Catalunya s’hi organitzen un bon grapat de fires relacionades amb el món del llibre. Però n’hi ha una de singular. És Liberisliber, la fira d’editorials independents. Des del 2010, Besalú és el punt de trobada entre aquestes editorials, que sovint passen desapercebudes, i el públic lector. Durant un cap de setmana, la vila garrotxina atreu bibliòfils d’arreu que remenen entre llibres de tot tipus que normalment no es troben a les llibreries i editorials convencionals. Parlem amb Miquel-Àngel Codes, director i impulsor de Liberisliber.  

En què consisteix, a grans trets, la fira Liberisliber? La fira té un nucli central, la fira pròpiament dita, on les editorials independents mostren i venen les novetats del seu catàleg directament al públic lector. La fira s’embolcalla amb activitats de tot tipus –presentacions, xerrades, exposicions, visites guiades...– perquè volem que Libersliber sigui una gran festa literària.

D’on neix la idea de muntar una fira d’editorials independents? És fruit de la casualitat. Jo sóc historiador de l’art, i no he estat mai vinculat al sector editorial. Fa uns anys, un amic meu, que és músic, em va comentar que muntava una editorial. Em vaig quedar bastant al·lucinat. “Una editorial, en aquests temps que corren?”, vaig pensar. I quan em va dir que era per editar poesia, encara em vaig quedar més al·lucinat. Llavors, em va picar la curiositat i vaig buscar si hi havia més persones que emprenguessin iniciatives com aquesta. Vaig descobrir un món fantàstic, el de les editorials independents, i em vaig adonar que no tenia un gran aparador on donar-se a conèixer, i que molta gent –com jo mateix- desconeixia l’existència d’aquestes editorials. I és que molts cops ni tan sols arriben a les llibreries. Així que se’m va acudir de muntar la fira. Tenia clar que havia de ser lluny de les grans ciutats. Em vaig inspirar una mica en la fira literària de Hay-on-Wye, que es fa en un petit poble del país de Gal·les, i que ha crescut tant que actualment té diverses seus arreu del món. Per tant, és una iniciativa que es pot fer en un poble petit, i que pot atreure una atenció massiva si es munta bé.

En la primera edició, el 2010, vau comptar amb setze editorials;  en l’edició del 2015 en van ser trenta-set, la majoria dels Països Catalans. Us esperàveu un creixement tan gran en tan poc temps? Suposo que com que no hi havia cap altra fira d’aquest tipus, les editorials es van engrescar de seguida i es van apuntar per ser-hi presents. Com que perceben que hi ha una vocació cultural rere la fira, de reconèixer la seva tasca, n’estan encantats. En només cinc anys, la fira ha crescut moltíssim. I això ha sigut el seu taló d’Aquil·les: hem crescut molt de pressa, i el pressupost no acompanyava gens. Excepte l’Ajuntament de Besalú, que hi ha sigut des del principi, les institucions no ens donaven suport... Ara sembla que s’hi estan posant.

Per tant, sou pioners a l’hora d’organitzar una fira centrada en el sector editorial independent? Als Països Catalans, sí. Quan se’m va acudir tota aquesta història, vaig fer un estudi de camp, i no vaig trobar cap altra fira semblant. El 2010, l’any de la nostra primera edició, a l’Estat espanyol hi havia una iniciativa força similar: SELIN, la Semana de la Edición y el Libro Independiente. Era una fira itinerant, que anava saltant de ciutat en ciutat, però actualment ja no s’organitza. També hi ha Edita, una trobada d’editors independents, a Punta Umbría.

Liberisliber defensa el concepte de bibliodiversitat; que el lector tingui l’oportunitat de trobar tot tipus de llibres, i no només best-sellers. Si repassem els títols d’algunes editorials que vénen a la fira, trobem que són llibres pensats per a un públic acotadíssim. La balança entre fer negoci i fer cultura es decanta, dramàticament per a l’editor, cap al cantó cultural. Fan un gest valent que mereix reconeixement, i per això vam muntar la fira.

       Acte de l'edició del 2014. Foto: Liberisliber.


L’objectiu de la fira va molt més enllà de vendre llibres, simplement... De fet, la fira no va néixer pensant en la venda de llibres, sinó en donar a conèixer les editorials independents. Per això a la fira hi ha moltes presentacions de llibres i actes perquè la gent descobreixi les editores. I, sobretot, reconeixem la tasca de l’editor com a prescriptor de lectures, i donem a conèixer la filosofia de cada editorial. N’hi ha que tenen un segell molt marcat. Això té un efecte curiós: tenim un públic assidu, que ve cada any a la fira i que ja coneix la filosofia de les editorials, i que en vol conèixer les novetats. Podríem dir que creem un petit star-system d’editorials, i que la gent els és molt fidel.

Com estan vivint la crisi, les editorials independents? Les editorials independents són un ecosistema molt viu. Algunes editorials, cal dir-ho, es llancen a l’aventura sense haver fet un pla d’empresa mínim i sense haver estudiat com sobreviure. Neixen amb una vocació molt forta per publicar determinats textos, però el fet de desatendre l’aspecte empresarial fa que desapareguin. D’altra banda, hi ha menys vendes de llibres en general... Però les editorials independents tenen l’avantatge de ser empreses petites, i les seves despeses són molt menors que les de les grans editorials. Si ens mirem el perfil dels editors que vénen a la fira, n’hi ha molts que es veuen obligats a tenir altres feines, perquè no sobreviurien només amb la seva tasca editorial. A la fira hi ha editorials que tenen un o dos anys de vida. El que és sorprenent és que potser en desapareix una, però n’apareixen dues més. A Liberisliber hi ha un nombre fix d’editorials que hi són cada any, unes vint o vint-i-cinc, però la resta mai són les mateixes.

Eloi Camps 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada