Divendres 19 de juny l'associació Empordanesos per la cultura (un
col·lectiu heterogeni d'empordanesos vinculats al sector cultural amb voluntat
d'activar la reflexió i el debat entorn de la Cultura en el sentit més ampli,
tal com ells mateixos es descriuen a la seva pàgina de Facebook) va organitzar
a la sala La Cate de Figueres una taula rodona on es va exposar el model de
gestió cultural de Figueres, Girona, Olot i Banyoles. Els encarregats d'aquestes exposicions van
ser Ricard Sargatal, director gerent de l'Institut de Cultura d'Olot, Pep Torner, cap del servei de cultura de
Figueres, Mireia Llorens, cap del servei de cultura de Banyoles i Narcís
Casassa, cap de l'àrea de cultura de Girona.
La periodista i escriptora Cristina Masanés
fou l'encarregada de moderar l'acte, que va començar amb una mica de retard
degut a uns problemes tècnics amb el material informàtic.
El primer a disposar dels quinze minuts
aproximats d'exposició fou Ricard Sargatal. El model de gestió cultural olotí
s'organitza emprant l'institut de cultura, un organisme autònom creat per
l'ajuntament per a delegar-hi les activitats i la gestió de la política
cultural de la ciutat. Segons diu
Sargatal, així s'estalvia burocràcia.
Aquest institut neix d'un pla de cultura acordat prèviament. És un projecte de ciutat impulsat des de
l'ajuntament i que compta amb la participació ciutadana on es va concretar el
pla d'acció municipal que defineix les ambicions i objectius culturals de la
ciutat. Es posen en comú les ambicions
culturals de polítics i ciutadans i en
surten els fonaments d'aquest pla cultural, on la natura hi te un paper
fonamental (la situació de la ciutat permet gaudir del parc natural de la
Garrotxa, les zones volcàniques o la Fageda). Els partits polítics no
discuteixen el pla (que es pot sotmetre a revisions, però no a canvis radicals)
sinó que decideixen en quin punt hi posaran l'accent: el regidor i l'equip de
govern prioritzen un projecte a un altre i els tècnics encarregats el duen a
terme. Quan es fan els pressupostos el regidor de cultura és l'encarregat de
lluitar perquè es dediqui a la seva àrea un mínim del 10% i que la retallada
sigui proporcional a totes les àrees, que no tota es faci a cultura. Es treballa
molt la comunicació (fulletons, xarxes socials, publicació de la revista
mensual "el plafó"...), Tal com va dir Sargatal, a Olot creuen que la
cultura és una part important del municipi que ha de planificar-se i
treballar-se seriosament amb professionalitat; cal dedicar-hi recursos.
Després va parlar la representant de Banyoles,
Mireia Llorens. Va dir que el pla de cultura que ells segueixen és força més
anàrquic: l'àrea de cultura es crea el 1994 i s'impulsa el 2004 amb la creació
de ¡àrea de serveis i regidoria de cultura. A falta d'un pla més definit,
destaca la proximitat i cooperació amb les diferents entitats del municipi.
Aquest treball conjunts ajuda a organitzar la programació i aprofitar els
equipaments de què disposen. Es fomenta molt la educació artística amb escoles
i companyies teatrals (n'hi ha més de deu d'amaters en funcionament) i de
música. Els festivals i d'altres festes
populars s'inclouen a l'activitat del servei de cultura, que depèn de
l'ajuntament, cosa que fa millor la comunicació entre els dos organismes però
que fa el servei de cultura depenent de l'interventor, del secretari i d'altres
apartats de l'estructura política, a part de la gestió directa s'externalitzen
serveis (ja que disposen de pocs recursos humans) com ara les tasques de
tramoya i il·luminació del teatre, que s'encarreguen a empreses
especialitazades: es tracta d' evitar al màxim la privatització de la cultura
mentre s'assegura que les funcions determinants les realitzin professionals .
EL cas de Girona és un exemple d'aposta per la
cultura : aquesta educa, genera ocupació i constitueix un motor econòmic de la
ciutat. Així, el mateix alcalde Carles
Puigdemont assumeix la regidoria de cultura (tal com ens va exposar als
assistents al cercle de conferències "Pensar la Cultura" que es va
dur a terme entre febrer i març a la facultat en el marc de l'assignatura
"Transformacions del món global" impartida per Lluís Costa) . No es
parla d'emplaçaments culturals, sinó d'àmbits: àmbit escènic, musical,
audiovisual, lletres i patrimoni. El 2010 s'aprova l'estratègia d'enfoc
cultural en una junta de govern i no mitjançant un pla de cultura (cosa que
Casasses considera un error) i encara que això es revisi amb el canvi de
govern, hi ha parts de l'acord anterior que es mantenen i encara s'hi treballa.
No hi ha un servei administratiu centralitzat, la gestió es fa en cada àmbit i
d'acord a les seves necessitats . L feina dels responsables de gestió és fer
avançar la maquinària cultural i encaixar les prioritats polítiques amb els
projectes tècnics. Es tracta d'un model de gestió cultural directa on
ajuntament i cultura van a una, encara que els equipaments es gestionen de tres
maneres diferents: el museu d'història segueix el pla de gestió directa però
les fundacions casa Masó i museu del cinema fundació Tomàs Mallol es gestionen
de manera que hi siguin compatibles però comptant el fons privat i el museu
jueu el gestiona el patronat del call (per no perdre recursos provinents del
món jueu). Tots són compatibles amb la gestió directa que fa l'ajuntament de la
ciutat, que treballa per impulsar la "marca Girona", amb tendència a
la creació i fidelització d'un públic amb qui s'interacciona de manera molt
directa (enquestes via e-mail, targeta de la biblioteca que permet compres amb
descomptes...)
Tots aquestes ajuntaments disposen d'un
percentatge superior al 10% pel que fa al pressupost destinat a cultura, mentre
que a Figueres, ciutat on va néixer el pintor Salvador Dalí i que compta amb el
teatre museu amb la seva obra, a part de ser una ciutat d'arrels històriques
(el castell de Sant Ferran, el més gran d'Europa, la història de la guerra
civil...) i per la seva situació és propera a les ruïnes d'Empúries i a d'altres emplaçaments de valor
cultural...destina a cultura un pressupost de la meitat. La intervenció de Pep
Torner es resumeix en dades directes que posen de relleu la mala gestió que fa
l'ajuntament (que gestiona l'àmbit del Servei de cultura de manera directa) del
seu pressupost per tal d'impulsar la cultura empordanesa, la falta de recursos
humans (que fan que, per exemple, la biblioteca faci un horari massa
reduït, comptant que a la ciutat hi
vivim molts universitaris) i l'agraïment a tots aquells que, tot i les
condicions adverses, fan possible el moviment cultural a la nostra ciutat. Després la moderadora feu un resum conclusiu
de la jornada i es passà al torn de preguntes, la majoria de les quals es
dirigien al representant figuerenc a tall de solidaritzar-se en la seva indignació,
proposar millores, establir comparatives (amb els altres municipis representats
o amb temps pretèrits de la capital de l'Alt Empordà) i expressar les seves inquietuds.
Alexandra Vidal Carberol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada