divendres, 26 de juny del 2015

Gestió cultural en l'àmbit públic. Quatre ciutats a debat.

Divendres 19 de juny l'associació Empordanesos per la cultura (un col·lectiu heterogeni d'empordanesos vinculats al sector cultural amb voluntat d'activar la reflexió i el debat entorn de la Cultura en el sentit més ampli, tal com ells mateixos es descriuen a la seva pàgina de Facebook) va organitzar a la sala La Cate de Figueres una taula rodona on es va exposar el model de gestió cultural de Figueres, Girona, Olot i Banyoles.  Els encarregats d'aquestes exposicions van ser Ricard Sargatal, director gerent de l'Institut de Cultura d'Olot,  Pep Torner, cap del servei de cultura de Figueres, Mireia Llorens, cap del servei de cultura de Banyoles i Narcís Casassa, cap de l'àrea de cultura de Girona.
La periodista i escriptora Cristina Masanés fou l'encarregada de moderar l'acte, que va començar amb una mica de retard degut a uns problemes tècnics amb el material informàtic.
El primer a disposar dels quinze minuts aproximats d'exposició fou Ricard Sargatal. El model de gestió cultural olotí s'organitza emprant l'institut de cultura, un organisme autònom creat per l'ajuntament per a delegar-hi les activitats i la gestió de la política cultural de la ciutat.  Segons diu Sargatal, així s'estalvia burocràcia.  Aquest institut neix d'un pla de cultura acordat prèviament.  És un projecte de ciutat impulsat des de l'ajuntament i que compta amb la participació ciutadana on es va concretar el pla d'acció municipal que defineix les ambicions i objectius culturals de la ciutat.  Es posen en comú les ambicions culturals de polítics i ciutadans  i en surten els fonaments d'aquest pla cultural, on la natura hi te un paper fonamental (la situació de la ciutat permet gaudir del parc natural de la Garrotxa, les zones volcàniques o la Fageda). Els partits polítics no discuteixen el pla (que es pot sotmetre a revisions, però no a canvis radicals) sinó que decideixen en quin punt hi posaran l'accent: el regidor i l'equip de govern prioritzen un projecte a un altre i els tècnics encarregats el duen a terme. Quan es fan els pressupostos el regidor de cultura és l'encarregat de lluitar perquè es dediqui a la seva àrea un mínim del 10% i que la retallada sigui proporcional a totes les àrees, que no tota es faci a cultura. Es treballa molt la comunicació (fulletons, xarxes socials, publicació de la revista mensual "el plafó"...), Tal com va dir Sargatal, a Olot creuen que la cultura és una part important del municipi que ha de planificar-se i treballar-se seriosament amb professionalitat; cal dedicar-hi recursos.

Després va parlar la representant de Banyoles, Mireia Llorens. Va dir que el pla de cultura que ells segueixen és força més anàrquic: l'àrea de cultura es crea el 1994 i s'impulsa el 2004 amb la creació de ¡àrea de serveis i regidoria de cultura. A falta d'un pla més definit, destaca la proximitat i cooperació amb les diferents entitats del municipi. Aquest treball conjunts ajuda a organitzar la programació i aprofitar els equipaments de què disposen. Es fomenta molt la educació artística amb escoles i companyies teatrals (n'hi ha més de deu d'amaters en funcionament) i de música.  Els festivals i d'altres festes populars s'inclouen a l'activitat del servei de cultura, que depèn de l'ajuntament, cosa que fa millor la comunicació entre els dos organismes però que fa el servei de cultura depenent de l'interventor, del secretari i d'altres apartats de l'estructura política, a part de la gestió directa s'externalitzen serveis (ja que disposen de pocs recursos humans) com ara les tasques de tramoya i il·luminació del teatre, que s'encarreguen a empreses especialitazades: es tracta d' evitar al màxim la privatització de la cultura mentre s'assegura que les funcions determinants les realitzin professionals .

EL cas de Girona és un exemple d'aposta per la cultura : aquesta educa, genera ocupació i constitueix un motor econòmic de la ciutat.  Així, el mateix alcalde Carles Puigdemont assumeix la regidoria de cultura (tal com ens va exposar als assistents al cercle de conferències "Pensar la Cultura" que es va dur a terme entre febrer i març a la facultat en el marc de l'assignatura "Transformacions del món global" impartida per Lluís Costa) . No es parla d'emplaçaments culturals, sinó d'àmbits: àmbit escènic, musical, audiovisual, lletres i patrimoni. El 2010 s'aprova l'estratègia d'enfoc cultural en una junta de govern i no mitjançant un pla de cultura (cosa que Casasses considera un error) i encara que això es revisi amb el canvi de govern, hi ha parts de l'acord anterior que es mantenen i encara s'hi treballa. No hi ha un servei administratiu centralitzat, la gestió es fa en cada àmbit i d'acord a les seves necessitats . L feina dels responsables de gestió és fer avançar la maquinària cultural i encaixar les prioritats polítiques amb els projectes tècnics. Es tracta d'un model de gestió cultural directa on ajuntament i cultura van a una, encara que els equipaments es gestionen de tres maneres diferents: el museu d'història segueix el pla de gestió directa però les fundacions casa Masó i museu del cinema fundació Tomàs Mallol es gestionen de manera que hi siguin compatibles però comptant el fons privat i el museu jueu el gestiona el patronat del call (per no perdre recursos provinents del món jueu). Tots són compatibles amb la gestió directa que fa l'ajuntament de la ciutat, que treballa per impulsar la "marca Girona", amb tendència a la creació i fidelització d'un públic amb qui s'interacciona de manera molt directa (enquestes via e-mail, targeta de la biblioteca que permet compres amb descomptes...)


Tots aquestes ajuntaments disposen d'un percentatge superior al 10% pel que fa al pressupost destinat a cultura, mentre que a Figueres, ciutat on va néixer el pintor Salvador Dalí i que compta amb el teatre museu amb la seva obra, a part de ser una ciutat d'arrels històriques (el castell de Sant Ferran, el més gran d'Europa, la història de la guerra civil...) i per la seva situació és propera a les ruïnes d'Empúries  i a d'altres emplaçaments de valor cultural...destina a cultura un pressupost de la meitat. La intervenció de Pep Torner es resumeix en dades directes que posen de relleu la mala gestió que fa l'ajuntament (que gestiona l'àmbit del Servei de cultura de manera directa) del seu pressupost per tal d'impulsar la cultura empordanesa, la falta de recursos humans (que fan que, per exemple, la biblioteca faci un horari massa reduït,  comptant que a la ciutat hi vivim molts universitaris) i l'agraïment a tots aquells que, tot i les condicions adverses, fan possible el moviment cultural a la nostra ciutat.  Després la moderadora feu un resum conclusiu de la jornada i es passà al torn de preguntes, la majoria de les quals es dirigien al representant figuerenc a tall de solidaritzar-se en la seva indignació, proposar millores, establir comparatives (amb els altres municipis representats o amb temps pretèrits de la capital de l'Alt Empordà)  i expressar les seves inquietuds.

Alexandra Vidal Carberol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada