dilluns, 1 de juny de 2015

Rafael Masó i Valentí

Masó poeta

Rafael Masó va ser poeta abans que arquitecte. Tot i que es parla poc del Masó poeta, era ben conegut entre els seus coetanis, sobretot quan encara no podia ser conegut com a res més. La seva importància és tal que l’any 1991 va ser inclòs com a poeta en el famós Almanac dels Noucentistes d’Eugeni d’Ors.

Obra literària

Masó va publicar un gran nombre de poemes a revistes com Montserrat, Catalunya, o Vida –d’aquesta última en va ser membre fundador– però mai va publicar cap llibre. L’època de Vida va ser essencial per a la carrera de Masó perquè es va relacionar amb el cercle de Xavier Monsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Felip i Prudenci Bertrana i Rafael Gay de Montellà.
S’han publicat reculls dels seus poemes post mortem. Bona part d’aquests poemes es troben al recull de David Prats Antologia poètica. Per altra banda, existeix un recull de les cartes que va intercanviar amb altres autors. Les seves últimes composicions líriques, quan ja dedicava la major part del seu temps a l’arquitectura, es titulen justament Poemes de la Construcció.

Itinerari literari

La Casa Masó de Girona organitza un itinerari literari que, a través de l'obra poètica de Rafel Masó i de textos d'altres poetes i escriptors, recorre la Casa Masó, que també va ser lloc d'acollida i reunió dels poetes més destacats del noucentisme i actualment és un espai museístic.

Influències i temes

Els seus poemes, que mostren influències de Carner, López-Picó i Guerau de Liost, parlaven de fe, pàtria, amor, ciutat, paisatge, llar, professió, amics, costums, oficis i, sobretot, família.

Els seus poemes

Masó recorre a les formes més clàssiques. En la seva producció trobem sonets i alexandrins. Pel que fa als versos, el que utilitza més freqüentment és el decasíl·lab. És, doncs, un poeta preocupat per la forma, tot i que comet alguns errors.

Els seus anys d’estudiant

Masó va escriure a la revista Montserrat, on coincidia amb Carner, que li va dedicar els poemes Conhort i Voldria. També va conèixer Jaume Bofill Mates, Emili Vallès, Guerau de Liost i J. López-Picó, que integraven el cercle que va portar el canvi noucentista a Girona. Durant aquests anys d’universitat, Masó va publicar poesies a revistes de Barcelona i Girona i va obtenir guardons als Jocs Florals d’arreu de Catalunya i la Flor Natural a Girona l’any 1905. Un any més tard va tornar a instal·lar-se a Girona, amb la voluntat de preparar la ciutat de Girona pel noucentisme.

Masó noucentista

Per a preparar Girona pel canvi, Masó va organitzar el Saló Gerió, una mena de local destinat a petites representacions teatrals, musicals i projeccions de cinema.

El 1912 es va casar amb Esperança Bru, i van anar de viatge de noces per Itàlia, Suïssa i Alemanya. Per Masó aquest viatge va suposar la descoberta d’un estil arquitectònic modern que van col·laborar en la formació del seu estil propi.

Activitat cívica

El 1913, el nucli gironí fundà la societat cultural Athenea com espai de promoció del Noucentisme. Des d'aquí va esdevenir l'ànima d'un grup d'artesans i artistes entre els quals trobem l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els germans Busquets com a decoradors.
El seu interès per millorar la societat el portà a l'activitat política. A Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill Mates, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga. A Girona, a les eleccions municipals de 1920 s'integrà a la candidatura de la Lliga que guanyà les eleccions municipals. Rafael Masó entrà a l'ajuntament com a regidor amb el doble objectiu de racionalitzar l'urbanisme de la ciutat i millorar la dotació d'equipaments culturals.
L'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera el 1923 suspendrà la vida democràtica i portarà a l'empresonament de Rafael Masó i altres regidors catalanistes. Masó en sortirà amb una sanció que l'incapacitarà per actuar com a professional en obres oficials.
Rafael Masó també va ser arquitecte delegat de l'Institut d'Estudis Catalans pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre de la Comissió Provincial de Monuments.


Marta Fàbregas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada