dissabte, 6 de juny del 2015

Josafat de Prudenci Bertrana i Compte

                                                Prudenci Bertrana i Compte


El  sojorn a la ciutat arribava a la seva fi. Volia marxar deixant-ho tot ben amanit. Des del setial estant observava tota la cambra, bleixant i panteixant encara per l’esforç. Les munyeques li feien mal de tant traginar. La capa de fai sobre la taula, entre la sitra i el pitxer, esperava l’hora de la marxa. Es va aixecar i va anar a pleret cap a tancar la finestra. Una brisa forta li esbullà el bandó. L’aire el féu deixondir, transmudant-se en un ganfaró, urc de grandesa. Aprés es posà el llibant al voltant del coll, just sobre el goll, d’una coça féu rodolar la cadira amb tatxes per terra i els seus ulls perderen el  jaspi brillant per sempre més.
Tot llegint Josafat de Prudenci Bertrana per tal de fer-ne una ressenya per aquesta crònica, vaig ensopegar amb totes aquestes paraules que he senyalat en negreta en el primer paràgraf. Algunes no les havia llegides mai (tampoc és que hagi llegit massa fins ara) Suposo que algú més acostumat a lectures de l’època pre-Fabriana em dirà que no tenen res d’especial. Però jo he volgut fer el següent exercici: les he buscat en diversos diccionaris i pàgines web fins trobar-ne el significat concret i poder-ne fer un petit text amb sentit. Si us passa com a mi, proveu-ho, és molt distret i instructiu.
Amb menys espai per la ressenya, us faré cinc cèntims del que m’ha semblat Josafat de Prudenci Bertrana. Us he de confessar que amb el títol i sabent que l’acció es desenvolupava a la Catedral de Girona, no m’imaginava gens ni mica el contingut de la noveŀla. Així doncs, que els fets passin en un entorn fred i petri, no obsta per què el relat que en resulta sigui una molt bona noveŀla d’intriga amb un alt contingut eròtic. Un contingut, que m’ha sorprès per l’època en què va ser escrit (1906). A mi, que vaig néixer seixanta-tres anys després de la seva publicació, m`ha semblat que els passatges eròtics són d’allò més ben reeixits i que et deixen amb ganes..... de seguir llegint fins a treure l’entrellat de tot plegat.

                                                                      Lluís Bosch i Planella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada