divendres, 19 de juny de 2015

Psicològicament, Miquel Llor

La literatura catalana va canviar quan va conèixer a Miquel Llor. Un home que endevina el sentiment aliè a través de la seva pròpia sensibilitat; un autor que tracta amb una intuïció molt íntima els seus personatges, els impulsa al límit i, alhora els compadeix, els estima i els dóna la redempció comprensiva amb una gran humanitat i delicadesa. L'obra de Miquel Llor és profundament intimista i, amb una actitud crítica i una gran aptitud psicològica, penetra en la consciència dels personatges masculins i femenins, els vells i els joves, els infants i les famílies burgeses i les no burgeses en una Barcelona viva i contemporània, la Barcelona de la seva època.


   A la primera novel·la ,que va aparèixer el 1925 Història grisa, estudia la burgesia catalana de final de segle com a classe social. Més tard, el 1928 escriu Tàntal, novel·la que és tractada d'immoral, en la que interioritza en un personatge de complexa psicologia. L'evolució de la seva obra és present a Laura a la ciutat dels sants escrita el 1931 on s'hi enfronten els dos aspectes que fonamenten les seves anteriors obres. La incomunicació que s'estableix entre una societat tancada i materialista i un personatge d'un nivell cultural més alt: La rudesa d'un marit primari i la hostilitat d'una població hipòcrita destrueixen la vida d'una dona culta i sensible. La relació entre una novel·la d'ambient i l'anàlisi introspectiu de la protagonista Laura, fan d'aquesta novel·la l'obra culminant de la tècnica psicològica de Llor. La postguerra provoca un aïllament literari a Miquel Llor. Fins el 1947 no publica la novel·la El somriure dels sants, en la que rectifica plantejaments crítics i agosarats presents a Laura a la ciutat dels sants.
   Una altra dimensió de la creació literària de Miquel Llor és l'evocació barcelonina novel·lada que culmina en la coordinació de l'ambient verídic i els personatges ficticis. Joc d'Infants editada el 1950, però escrita en els anys de la postguerra, reflecteix aquesta fidelitat a la ciutat de Barcelona.
          
                                                                                               Teresa Palomeras Bosch

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada