El tercer dels films que va continuar aquest cicle de cinema sobre
el mestre del suspens Alfred Hitchcock, va ser Shadow of a doubt. Aquet film, va poder ser visualitzat al cinema
Truffaut de Girona el 23 de febrer en dues sessions, una a les 20:30 i l’altre
a les 22:30. En aquesta pel·lícula, protagonitzada per Teresa Wright i Joseph
Cotten, se’ns narra la història de Charlie Spencer, un home encantador sobre el
qual hi plana l’ombra del dubte.
Tot comença a Santa Rosa (California), on hi viu una família, la
filla de la qual està soltera i trista. Per ella, l’única forma d’escapar de la
rutina és contactar amb el seu oncle Charlie per tal que aquest l’ajudi en el
seu dia a dia. Casualitats de la vida, l’oncle Charlie els hi envia un
telegrama avisant-los que anirà a viure amb ells, fet que omple de joia a la
noia. L’arribada de l’oncle no es fa esperar, però a mesura que transcorre la
seva estància en aquesta llar familiar ens adonem de que Charlie amaga quelcom
sobre la seva vida privada.
Quan dos homes van a fer una enquesta a la casa de la família, a
l’oncle Charlie no li fa gens de gràcia i marxa. En aquests moments, un dels
dos enquestadors convida a la noia de la família a fer un vol pel poble, però
aquesta aviat se’n adona que és un detectiu que l’està utilitzant per
acostar-se a l’oncle Charlie. Pel que sembla, estan seguint la pista d’un home
que ha estrangulat a tres viudes riques i que tot fa sospitar que podria ser
l’oncle Charlie. La noia, incrèdula, ho nega amb rotunditat, però quan es mira
bé l’anell que el seu oncle li havia regalat, hi veu la inscripció de les
inicials d’una de les viudes mortes.
El fet que l’oncle Charlie faci uns comentaris completament
forassenyats en contra de les viudes, fa que no quedi cap mena de dubte de qui
és l’assassí. Per aquest motiu, Charlie li demana una oportunitat a la noia ja
que, si l’enxampen, sap que acabarà a la cadira elèctrica. Malauradament, els
detectius reben ordres d’abandonar el cas i això fa que la noia comenci a témer
la presència de Charlie a qui adverteix que ha de marxar. Però l’oncle Charlie
no només no marxa sinó que intenta assassinar-la, primer deixant el cotxe
engegat dins el garatge i tancant-la a ella a dintre i posteriorment quan ell
marxa, intentant llençar-la d’un tren en marxa. Afortunadament, és la noia qui
aconsegueix vèncer en el forcejament i l’empeny directe a les vies del tren
aconseguint així acabar amb el malson.
En un final típicament americà, mor el dolent de la pel·lícula
representat pel tio Charlie, i la noia acaba en els braços del detectiu,
representant del bé. Tenint en compte el desenvolupament del film, el final acaba
sent quelcom massa prototípic.
La següent pel·lícula que va tenir lloc dins d’aquest cicle de
films americans de Hitchcock va ser Spellbound
(Recuerda), i va ser projectada el
dia 2 de març en dues sessions diferents. Aquesta pel·lícula, protagonitzada per
Íngrid Bergman i Gregory Peck, narra com en el sanatori dirigit pel doctor
Murchison hi ha un canvi en la direcció, sent aquest últim reemplaçat pel doctor
i escriptor Anthony Edwardes. En aquest sanatori també hi treballa la doctora
Constance Petersen, de qui el doctor Edwardes s’enamora. L’enamorament és
recíproc, però ben aviat la doctora se’n adona que el nou director amaga
quelcom ocult, després de veure com aquest fa coses estranyes en un quiròfan
quan estan duent a terme una operació.
A través d’una firma, la doctora Petersen descobreix que Edwardes
és un impostor i ell mateix admet que va matar al veritable doctor Edwardes per
tal de suplantar-li la identitat. Pel que sembla, aquest fals doctor Edwardes no
té memòria i no recorda quina és la seva veritable identitat. Quan els altres
doctors ho descobreixen, ell desapareix i queda amb la doctora Constance en un hotel per tal que
aquesta el psicoanalitzi, però malauradament només recorda que està enamorat
d’ella. Amb la policia seguint-los la pista, ambdós fugen i van a una consulta
on Constance menteix per tal d’encobrir al fals Edwardes fent-lo passar pel seu
marit. Aquest fals Edwardes té por al color blanc i a les ratlles, i quan
s’enfronta a aquestes pors, s’acaba desmaiant.
Quan el fals Edwardwes es desperta, es vol afaitar, però quan veu el
blanc i les ratlles del lavabo embogeix i sembla que matarà al doctor de la
consulta, afortunadament aquest home, anticipadament, ja l’havia drogat
posant-li bromur a la llet per tal que no cometés un crim.
La doctora Constance i el doctor de la consulta li fan teràpia i
descobreixen que la seva fòbia guarda relació amb esquiar a la neu. D’aquesta
manera decideixen anar a cap a la pista d’esquí que ell ha recordat per descobrir
quelcom més sobre el seu passat i efectivament, el fals Edwardes rememora que
en un accident va matar el seu germà tot jugant i que el seu nom real és John
Ballantine. Quan per fi, sembla que tot es comença a posar a lloc, els
detectius troben una bala en el cos de l’Edwardes autèntic i detenen a John
Ballantine.
Finalment, a través del somni de Ballantine, la doctora Constance
descobreix que qui realment va matar a Edwardes va ser el doctor Marchison i
quan ella el va a buscar aquest la apunta amb una pistola, però finalment,
després d’admetre el crim, Marchison es suïcida.
Aquest és, possiblement, un dels films més enrevessats d’Alfred
Hitchcock i també, una de les seves propostes més arriscades.
Miquel Gelada Fuster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada