dimecres, 17 de juny de 2015

Els films Shadow of a doubt i Spellbound

El tercer dels films que va continuar aquest cicle de cinema sobre el mestre del suspens Alfred Hitchcock, va ser Shadow of a doubt. Aquet film, va poder ser visualitzat al cinema Truffaut de Girona el 23 de febrer en dues sessions, una a les 20:30 i l’altre a les 22:30. En aquesta pel·lícula, protagonitzada per Teresa Wright i Joseph Cotten, se’ns narra la història de Charlie Spencer, un home encantador sobre el qual hi plana l’ombra del dubte.
Tot comença a Santa Rosa (California), on hi viu una família, la filla de la qual està soltera i trista. Per ella, l’única forma d’escapar de la rutina és contactar amb el seu oncle Charlie per tal que aquest l’ajudi en el seu dia a dia. Casualitats de la vida, l’oncle Charlie els hi envia un telegrama avisant-los que anirà a viure amb ells, fet que omple de joia a la noia. L’arribada de l’oncle no es fa esperar, però a mesura que transcorre la seva estància en aquesta llar familiar ens adonem de que Charlie amaga quelcom sobre la seva vida privada.
Quan dos homes van a fer una enquesta a la casa de la família, a l’oncle Charlie no li fa gens de gràcia i marxa. En aquests moments, un dels dos enquestadors convida a la noia de la família a fer un vol pel poble, però aquesta aviat se’n adona que és un detectiu que l’està utilitzant per acostar-se a l’oncle Charlie. Pel que sembla, estan seguint la pista d’un home que ha estrangulat a tres viudes riques i que tot fa sospitar que podria ser l’oncle Charlie. La noia, incrèdula, ho nega amb rotunditat, però quan es mira bé l’anell que el seu oncle li havia regalat, hi veu la inscripció de les inicials d’una de les viudes mortes.
El fet que l’oncle Charlie faci uns comentaris completament forassenyats en contra de les viudes, fa que no quedi cap mena de dubte de qui és l’assassí. Per aquest motiu, Charlie li demana una oportunitat a la noia ja que, si l’enxampen, sap que acabarà a la cadira elèctrica. Malauradament, els detectius reben ordres d’abandonar el cas i això fa que la noia comenci a témer la presència de Charlie a qui adverteix que ha de marxar. Però l’oncle Charlie no només no marxa sinó que intenta assassinar-la, primer deixant el cotxe engegat dins el garatge i tancant-la a ella a dintre i posteriorment quan ell marxa, intentant llençar-la d’un tren en marxa. Afortunadament, és la noia qui aconsegueix vèncer en el forcejament i l’empeny directe a les vies del tren aconseguint així acabar amb el malson.
En un final típicament americà, mor el dolent de la pel·lícula representat pel tio Charlie, i la noia acaba en els braços del detectiu, representant del bé. Tenint en compte el desenvolupament del film, el final acaba sent quelcom massa prototípic.
La següent pel·lícula que va tenir lloc dins d’aquest cicle de films americans de Hitchcock va ser Spellbound (Recuerda), i va ser projectada el dia 2 de març en dues sessions diferents. Aquesta pel·lícula, protagonitzada per Íngrid Bergman i Gregory Peck, narra com en el sanatori dirigit pel doctor Murchison hi ha un canvi en la direcció, sent aquest últim reemplaçat pel doctor i escriptor Anthony Edwardes. En aquest sanatori també hi treballa la doctora Constance Petersen, de qui el doctor Edwardes s’enamora. L’enamorament és recíproc, però ben aviat la doctora se’n adona que el nou director amaga quelcom ocult, després de veure com aquest fa coses estranyes en un quiròfan quan estan duent a terme una operació.
A través d’una firma, la doctora Petersen descobreix que Edwardes és un impostor i ell mateix admet que va matar al veritable doctor Edwardes per tal de suplantar-li la identitat. Pel que sembla, aquest fals doctor Edwardes no té memòria i no recorda quina és la seva veritable identitat. Quan els altres doctors ho descobreixen, ell desapareix i queda amb la  doctora Constance en un hotel per tal que aquesta el psicoanalitzi, però malauradament només recorda que està enamorat d’ella. Amb la policia seguint-los la pista, ambdós fugen i van a una consulta on Constance menteix per tal d’encobrir al fals Edwardes fent-lo passar pel seu marit. Aquest fals Edwardes té por al color blanc i a les ratlles, i quan s’enfronta a aquestes pors, s’acaba desmaiant.  Quan el fals Edwardwes es desperta, es vol afaitar, però quan veu el blanc i les ratlles del lavabo embogeix i sembla que matarà al doctor de la consulta, afortunadament aquest home, anticipadament, ja l’havia drogat posant-li bromur a la llet per tal que no cometés un crim.
La doctora Constance i el doctor de la consulta li fan teràpia i descobreixen que la seva fòbia guarda relació amb esquiar a la neu. D’aquesta manera decideixen anar a cap a la pista d’esquí que ell ha recordat per descobrir quelcom més sobre el seu passat i efectivament, el fals Edwardes rememora que en un accident va matar el seu germà tot jugant i que el seu nom real és John Ballantine. Quan per fi, sembla que tot es comença a posar a lloc, els detectius troben una bala en el cos de l’Edwardes autèntic i detenen a John Ballantine.
Finalment, a través del somni de Ballantine, la doctora Constance descobreix que qui realment va matar a Edwardes va ser el doctor Marchison i quan ella el va a buscar aquest la apunta amb una pistola, però finalment, després d’admetre el crim, Marchison es suïcida.

Aquest és, possiblement, un dels films més enrevessats d’Alfred Hitchcock i també, una de les seves propostes més arriscades.

Miquel Gelada Fuster

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada