La edad de la inociencia (1993)
“En un mundo de hipocresia y traición, ellos
se atrevieron a romper las normas.”
L’adaptació cinematogràfica
realitzada el 1993 d’Edith Wharton ens ofereix una extensa visió dels densos
costums de l’antiga aristocràcia novaiorquesa del segle XIX. La hipocresia, els
prejudicis, la llibertat sentimental i el traspàs de les barreres que
dictaminen el què és moral del què no ho és, són temes dels quals abracen
aquest film que intenta mostrar els estrictes paràmetres que regeixen una
societat conservadora alhora que extravagant de l’època.
Tot comença
amb la relació amorosa de Newland Archer (Daniel Day-Lewis) amb la filla d’una
de les famílies més elitistes de l’època, May Welland (Winona Ryder). La vida
excèntrica de l’època i la ingenuïtat de la seva dona, provoca que Newland
Archer s’enamori de la cosina de la protagonista, Ellen Olenska (Michelle
Pfeiffer). Aquesta, -com és habitual en els films de Martin Scorsese- es
presenta com femme fatale; una comtessa d’esperit lliure, ansiosa de gaudir de
la vida que retorna a Nova York per demanar el divorci del comte Olenski que
tanta polèmica generava en l’època. La seva mostra de cansament sobre els
convencionalismes de l’alt cercle social dels quals pertany serà un dels motius
pels quals el nostre protagonista s’acabi enamorant d’ella.
El
protagonista però, no es podrà veure exempta dels principis morals marcats pel
conservadorisme de l’època, fet que a Martin Scorsese ho aprofitarà, ja que com
en la majoria del seu llistat d’obres, jugarà amb l’entorn i el context que el
personatge principal es veu involucrat i amb la manera de com encaixa les
normes que se li van plantejant. Desvinculat dels seus típics films en els que
la violència explícita agafa un paper transcendental, en aquest triangle amorós
és més el poder de la violència emocional (el què diuen de tu) que regirà el
film. Tot i això, el fet que persisteixi la idea de la integració del
personatge amb les normes de la societat que l’envolten ens ve al cap
similituds amb Goodfellas o Taxi Driver.
Per últim,
voldria destacar la quantitat excedent de detalls minuciosos amb un significat
important que van apareixent durant al film. El retrat meravellós de l’època,
l’exageració en la indumentària, en les festes i els espais tan privats com
públics que acaben convergint en una pel·lícula excel·lent.
Sergi Solana Tubau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada