divendres, 19 de juny del 2015

Les films de ma vie



La edad de la inociencia  (1993)

“En un mundo de hipocresia y traición, ellos se atrevieron a romper las normas.”

L’adaptació cinematogràfica realitzada el 1993 d’Edith Wharton ens ofereix una extensa visió dels densos costums de l’antiga aristocràcia novaiorquesa del segle XIX. La hipocresia, els prejudicis, la llibertat sentimental i el traspàs de les barreres que dictaminen el què és moral del què no ho és, són temes dels quals abracen aquest film que intenta mostrar els estrictes paràmetres que regeixen una societat conservadora alhora que extravagant de l’època.
Tot comença amb la relació amorosa de Newland Archer (Daniel Day-Lewis) amb la filla d’una de les famílies més elitistes de l’època, May Welland (Winona Ryder). La vida excèntrica de l’època i la ingenuïtat de la seva dona, provoca que Newland Archer s’enamori de la cosina de la protagonista, Ellen Olenska (Michelle Pfeiffer). Aquesta, -com és habitual en els films de Martin Scorsese- es presenta com femme fatale; una comtessa d’esperit lliure, ansiosa de gaudir de la vida que retorna a Nova York per demanar el divorci del comte Olenski que tanta polèmica generava en l’època. La seva mostra de cansament sobre els convencionalismes de l’alt cercle social dels quals pertany serà un dels motius pels quals el nostre protagonista s’acabi enamorant d’ella.   
El protagonista però, no es podrà veure exempta dels principis morals marcats pel conservadorisme de l’època, fet que a Martin Scorsese ho aprofitarà, ja que com en la majoria del seu llistat d’obres, jugarà amb l’entorn i el context que el personatge principal es veu involucrat i amb la manera de com encaixa les normes que se li van plantejant. Desvinculat dels seus típics films en els que la violència explícita agafa un paper transcendental, en aquest triangle amorós és més el poder de la violència emocional (el què diuen de tu) que regirà el film. Tot i això, el fet que persisteixi la idea de la integració del personatge amb les normes de la societat que l’envolten ens ve al cap similituds amb Goodfellas o Taxi Driver.
Per últim, voldria destacar la quantitat excedent de detalls minuciosos amb un significat important que van apareixent durant al film. El retrat meravellós de l’època, l’exageració en la indumentària, en les festes i els espais tan privats com públics que acaben convergint en una pel·lícula excel·lent.
                                                                                                                    Sergi Solana Tubau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada