dissabte, 13 de juny de 2015

Català mediatitzat

Escriptor, periodista, traductor, enigmista i presentador de televisió. Tota una vida dedicada a les lletres, al poder de la paraula i a la intel·ligència dels mots. Màrius Serra és un amant de la llengua catalana, la qual ha sigut la seva companya de viatge durant tota la seva vida professional. Més conegut pel seu programa de ràdio “enigmàrius”, es declara col·leccionista de jocs de paraules, d’enigmes i d’inquietuds, algunes de les quals va plantejar el passat 18 de març dins el marc de la Setmana Rahola a la Universitat de Girona: Quin català es fa servir als mitjans de comunicació? Utilitzem bé no nostra pròpia llengua?

Màrius Serra va parlar d’un català angoixat, estressat, debilitat i incert dins el context dels mitjans de comunicació actuals catalans, tot i que va voler remarcar una clara diferència entre els mitjans escrits i els audiovisuals. Tampoc va oblidar la “oralitat transcrita” que es presenta en el món intermediari de les xarxes socials –Twitter, Facebook, etc.– que no només les utilitzen comunicadors de professió, sinó que són plataformes participatives i sense restriccions.
Va declarar, doncs, que era preocupant que fins i tot els mitjans de comunicació –que tenen un pes tan important dins una cultura- pervertissin la llengua. Per una banda, va tractar de “nefast” el llenguatge dels tertulians, ja que “la gent que viu de la seva entesa en un tema no pot parlar malament”. A part, va criticar el fet que aquests “tutolegs” –paraula de collita pròpia de Serra que significa que són persones que, irònicament, saben de tot- se’ls valori més que els redactors i en funció de l’espectacle que ofereixen:  “Haurien d’estar cobrant pel què i com ho expliquen”. També va parlar de la figura dels periodistes en general, el quals tampoc informen en un català perfecte, però tenen un nivell suficientment correcte: “Entre precari i ric”. Per altra banda, va remarcar la immunitat de les fonts periodístiques davant dels errors lingüístics: “Que parlin com vulguin!”, ja que no són professionals de la informació i l’únic requisit que han de complir és el de la fiabilitat.
Analitzant les causes d’aquest desgast de la llengua catalana, el col·leccionista va parlar de la fundació de la RAE l’any 1714, fet que va fer guanyar autoritat al castellà dins l’Estat i, contràriament, va desbancar el català. També va tenir en compte la Guerra Civil Espanyola, que va suposar un retrocés pel català, ja que es va prohibir a la vida pública. Actualment, tot i haver superat aquesta anul·lació de la llengua enla vida col·lectiva, l’orador va remarcar que està passant per una època incerta, dubtosa. “S’ha convertit en una cosa de tots” va dir Serra, afegint que s’ha de combatre la idea de que tothom tingui el dret d’articular-lo com vulgui.
Moltes vegades els errors lingüístics són causats per la convivència amb altres llengües: el bilingüisme. El català és un clar exemple de llengua que constantment es veu en perill davant la influència del castellà, el qual té molt més poder social i als mitjans de comunicació, ja que és la segona llengua més parlada del món. “El bilingüisme mata”, va afirmar Màrius Serra. Així doncs, per tal de que la llengua catalana pogués sobreviure, no hauria de tenir competència o bé ser la única llengua oficial dins l’Estat. Va remarcar, però, que el bilingüisme aporta riquesa a l’individu, ja que el fa més flexible a la hora de contemplar més visions del món, ara bé “tendim a buscar les pessigolles a la llengua amb la qual ens sentim més còmodes”, va criticar, deixant clar que no hi ha excuses per parlar una llengua correctament quan, avui en dia, existeixen moltes aplicacions i diccionaris on line que permeten una cerca lingüística ràpida i gratuïta.
Tot seguit, Màrius Serra va fer diverses aportacions a favor de la preservació de la llengua. Per una banda, va responsabilitzar els comunicadors i les persones que transmeten coneixements a fomentar un model de llengua únic, amb una norma lingüística “claríssima”.  També va donar gran importància a la literatura, que dóna profunditat a la llengua i l’enriqueix. Per altra banda, va remarcar el pes de la llengua oral que, tot i estar marcada per l’espontaneïtat i, per tant, és més fàcil que contingui errors, no deixa de ser un mètode de difusió que cal tenir en compte.
Així doncs, els mitjans de comunicació encara és més rellevant que utilitzin un català correcte. Pel contrari, perpetuen una pèrdua de la qualitat lingüística. Màrius Serra va posar d’exemple La Vanguardia traduïda del castellà  al català com a mitjà que publica “faltes o errors garrafals”. Així doncs, degut a les retallades dutes a terme per la crisi econòmica, es van substituir lingüistes d’ofici per traductors automàtics, els quals han publicat traduccions tan escandaloses com “Llegeixo Messi”, per referir-se al jugador Leo Messi. Tanmateix, va parlar de TV3 dient que és una televisió que “fomenta el catanyol”. Segons el locutor de “l’enigmàrius”, el fet que els  mitjans de comunicació donin a conèixer aquesta faceta equivocada de la llengua, anima a la “normalització” dels errors, fins el punt que hi ha gent que pensa que “s’haurien d’acceptar tots els castellanismes”. “Tant malament estem?” va preguntar irònicament davant d’aquestes opinions.

En conclusió, com a fidel defensor de la llengua catalana, Màrius Serra va opinar que “la llengua no és un mercat” que pugui anar canviant segons els fluxos econòmics o dominants i que “fàcil no vol dir correcte”. Així doncs, va voler inculcar a tots els assistents a l’acte la importància de preservar-la, no com a codi moral, sinó com a eix cultural vital i “font de plaer”, culminant la seva sàvia visió amb un paral·lelisme molt clar: “la vida és per gaudir-la, no per estar com un policia.”

Gemma Juncà Andreu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada