dimarts, 16 de juny del 2015

Les bruixes encara volen



“Què vol dir aquest desig de fins i tot després de morir seguir escrivint? (...) No només el desig que les pròpies paraules restin i perdurin. Sinó el fet que siguin llegides com a noves en nous contextos i així prenguin nous significats, siguin nou aliment”. Maria-Mercè Marçal expressava amb aquestes paraules, poc abans que el càncer la vencés, la voluntat de transcendir com a escriptora. La poeta d’Ivars va construir un corpus literari d’una riquesa i una originalitat excepcionals. Però el seu llegat va més enllà de l’obra pròpia i perviu tant en textos d’escriptors posteriors com en el moviment feminista d’arreu dels Països Catalans. Referent literària i política, Marçal ha esdevingut una font d’inspiració inesgotable. 

D’entrada, constatem que l’agenda cultural marçaliana és intensa. Arreu de la geografia catalana s’organitzen amb regularitat exposicions, recitals poètics i conferències al voltant de la figura de la poeta. Per exemple, actualment es representa per tot Catalunya l’espectacle Tres Voltes Rebel, basat en poemes de Marçal. D’altra banda, van apareixent llibres que recuperen escrits inèdits de la poeta, o que n’analitzen alguna obra. És el cas de Cos endins, de Caterina Riba, que es fixa en els temes de la maternitat, el desig i la malaltia tractats en els poemes de Marçal, que va ser pionera en la literatura catalana a l'hora d'escriure sobre la maternitat i l'amor lèsbic. 

Però l’herència de Marçal traspassa l’àmbit literari i artístic. Ja des de finals dels setanta, la poeta va implicar-se en el moviment feminista, amb el qual va col·laborar durant tota la seva vida. En Marçal es fa patent com en pocs escriptors l’agermanament entre literatura i activitat política, l’harmonia natural entre els plantejaments poètics i la militància en pro de la igualtat de la dona. En un món dominat per homes, Marçal reivindicava la tradició femenina en la literatura. I mirava de revertir la imatge de la dona en la tradició literària europea a partir de la creació d’un univers simbòlic que situa la dona al seu centre. Un dels elements clau de la simbologia marçaliana és la bruixa. La poeta d’Ivars concep la bruixa com el paradigma d’una feminitat forta, autosuficient i independent. La bruixa és sàvia, lliure, solidària, amant de les seves amigues. És el màxim exponent de la sororitat, de l’amor entre dones. 

La vida de Maria-Mercè Marçal es va apagar prematurament. Tanmateix, l’obra que ens ha llegat és molt fecunda i té la vigència més que assegurada. Les seves hereves, les “bruixes” de tota edat i condició, encara volen.     

Eloi Camps Durban

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada