Sempre té un
punt d’emoció buscar entre la vida i l’obra d’un autor i sorprendre’t
descobrint tot allò que amaguen les seves paraules. Si més no, aquesta ha sigut
la meva sensació al investigar entre els escrits d’un gran escriptor com ha
sigut Carles Fages de Climent, i experimentar quines eren les coses o les
vivències que inspiraven al autor a escriure totes aquelles obres amb tant de
renom. L’autor va presumir durant tota
la seva vida i al llarg de tota la seva obra de la devoció per aquells elements
històrics i arquitectònics que mostren les grandeses de l’edat mitjana catalana
i sobretot empordanesa i emporitana. Per aquest motiu les obres s’inspiren en
llocs viscuts per l’autor, la seva estimada Figueres i d’altres que li
suggerien un sentiment de proximitat a les seves arrels.
Aquest fort
lligam que mantenia Fages amb la ciutat figuerenca es troba reflectit en la
seva obra. És per això que el nom de Fages de Climent i també el títol de dues
de les seves obres, "La dama d’Aragó" i "Tamarius i Roses",
van ser posats a tres carrers de Figueres.
Carles Fages de
Climent també havia confessat obertament la seva admiració per la ciutat de
Girona, que apareix diverses vegades en la seva obra. Quan es complien deu anys
de la mort del poeta empordanès, l'Ajuntament de Girona li va voler retre un
homenatge amb una escultura en forma d’estela, que consta d’unes rajoles que
reprodueixen el sonet de Fages de Climent “Xipressos”.
L’autor va
passar llarg temps de la seva vida a Castelló d’Empúries. En la seva obra literària,
hi trobem de manera reiterada el retrat de personatges, llocs i anècdotes
locals, que Fages coneixia bé. És per això que el paisatge a l’entorn de
Castelló d’Empúries es fa present en bona part de les seves obres. En altres
obres de l’autor com "Climent" es
recrea l’ambient de la vila i de la senyoria rural de l’època dels avantpassats
vuitcentistes de Fages a Castelló d’Empúries. Diu l’escriptor que és un
“espectacle entre bastidors de les intimitats i passions que produí el fregadís
d’unes vides massa pròximes”, un llibre que retrata la vida de “gegants,
monstres humans, anomenats grans homes”.
Els seus estudis
universitaris el duen a Barcelona, on coneix els intel·lectuals noucentistes i
estableix una gran amistat amb Eugeni d’Ors, de qui serà un fidel seguidor.
Aquesta influència impregna la seva obra que, determinada per la geografia
física i humana de l’Empordà, utilitza des de les fonts clàssiques a les
tradicionals. Ningú com ell ha estat capaç d’utilitzar ambdós registres amb
igual mestratge i així podem trobar entre els seus escrits des del cultisme
refinat fins al terme més popular.
Clàudia Hurtado Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada