dijous, 25 de juny de 2015

Introducció del Festival MOT 2015

FESTIVAL MOT

Tot estava apunt. Cadires, fulletons, càmera, il·luminació, servei de bar, nervis, protagonistes, públic, ganes de començar i un llarg etcètera. La Carbonera d'Olot presentava un aspecte esplèndid, i és que sota l'atenta mirada de la comissària del festival, la Mita Casacuberta, tot havia estat pensat i repensat al més mínim detall.
Encetava el MOT ella mateixa. Abans però, els inevitables parlaments protocol·laris, aquest cop breus, per part de les institucions. Ajuntament, Diputació i Generalitat van elogiar el festival, van desitjar-li un futur molt pròsper i van aprofitar per remarcar la importància d'una cultura que cada vegada s'està deixant més de banda. Minuts més tard va ser la Mita qui va explicar el que en el fons era el seu projecte. Amb tot l'escenari per ella va donar les gràcies a aquells que han fet possible la reedició del festival i a tots els presents a la sala per acompanyar-la en aquell nou camí que s'iniciava. Un cop acabat el discurs més 'mediàtic', va anar per feina. Començava el MOT 2015.

Amb l'èxit de l'edició de l'any anterior sobre les ciutat imaginàries i la literatura fantàstica a la butxaca, el MOT d'enguany volia escriure ciutats i viatjar novel·les. Aquests conceptes genialment creats per la comissària defineixen molt bé quina va ser l'essència del MOT 2015. El nom propi de l'obertura d'aquell conjunt d'actes culturals, i una mica l'alma mater del festival, va ser el d'Italo Calvino. Qui no ha llegit Ciutats invisibles es preguntava, la gran obra de l'escriptor italià nascut a Cuba. Com els parallamps de les taulades, les aspes de les banderes i les mateixes reixes de les finestres eren protagonistes de la ciutat i, per tant, de la novel·la. I és a partir d'aquí que neix el festival. ''Què serien les ciutats sense els escriptors que en parlen i hi traslladen les seves novel·les?'' referenciava la comissària. Autors i ciutats coincidien amb l'ascensió del gènere novel·lístic com a model referent, fet que el MOT va voler destacar. La novel·la ha creat les ciutats, els ha donat forma i les ha caracteritzat. En definitiva, la novel·la és ciutat.
A més a més, Casacuberta va qualificar de clau la presència d'una novel·la sobre una ciutat. Balzac i la seva París, el Londres de Lanchester, la Roma de Mazzuco o bé Nootboom i Berlín en són exemples. Exemples que els lectors tenen la necessitat de fer-los seus, de sentir-se protagonistes de les novel·les que han llegit i que han tingut lloc pels indrets de la ciutat. Una ciutat amb novel·la diu molt de la ciutat i de la seva societat, comentava la comissària. Gairebé no ets ciutat sense una novel·la que hi tingui lloc.

Acabada la part més amena, tocava enllestir el que tot interessat en el MOT sabia però que calia comentar. Un festival dividit en dos 'caps de setmana llargs'. El primer va tenir lloc a Olot, a la Sala Carbonera del Teatre Municipal, concretament del 9 a l'11 d'abril. A Girona, el segon, del 16 al 19, també d'abril, en aquest cas a l'auditori de la recent inaugurada Biblioteca Carles Rahola. Quina seria la metodologia? Doncs al més pur estil banc Sabadell. D'hora i mitja cada tema, majoritàriament amb les anomenades 'Converses' entre dos autors de renom, els quals hagin escrit novel·les que tenen lloc a la ciutat o bé coneguin molt a l'autor o al ciutat. També però amb alguna conferència d'un sol protagonista. Sempre, això si, controlats per un 'moderador', la mateixa Mita Casacuberta.

Així doncs, la comissària del Festival MOT, clarivident i entenedora, i sobretot riallera, va filar un discurs, que llegit en alguns instants (fet del qual ja es va excusar) ja que no es volia deixar de comentar res, va atraure al públic. Jo encara diria més, un discurs que va atrapar o captivar el públic. La idea no podia ser ni més clara ni més bona i més ben explicat tampoc. A l'inici durant els parlaments, algú va comentar que les novel·les d'aquests autors t'endinsaven tant en les ciutats, en els carrers i en l'aire que s'hi respira que gairebé podrien substituir les tan estimades guies turístiques. El festival sabia que viatjant les novel·les els lectors poden conèixer els racons de món, tots ells en la vida a la ciutat, que mai no haurien pogut imaginar-se, ja que són les ciutats la més sincera essència d'aquestes novel·les.

Ignasi Quintana Comas






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada