dimecres, 17 de juny de 2015

Els films Rebecca i Suspicion


Després de l’èxit de públic que va tenir el primer cicle sobre el director de cinema britànic Alfred Hitchcock al cinema Truffaut de Girona, de la mà de la Filmoteca de Catalunya, els mesos de novembre i desembre de 2013, arriba una segona part que recull també les pel·lícules de la seva etapa americana. S’anomena Cicle: Alfred Hitchcock (II) i tindrà lloc cada dilluns en dues sessions del mateix film, durant els mesos de febrer i març.
El primer film que va estrenar aquest cicle el dia 9 de febrer va ser Rebecca, que malgrat la baixa assistència de públic, no va deixar a ningú indiferent. Aquesta pel·lícula protagonitzada per Laurence Olivier i Joan Fontaine i estrenada l’any 1940, narra la història de Maxim de Winter, un home de la aristocràcia anglesa que enyora a Rebeca, la seva difunta esposa que va morir ofegada.
Max de Winter està envoltat de membres de l’aristocràcia, com la senyora Van Hoffer que té una criada orfe de la qual Max s’enamora. Quan la filla de la senyora Van Hoffer es casa a Nova York, sembla que la criada i Max de Winter ja no es tornaran a veure, perquè la criada haurà de marxar amb la senyora Van Hoffer. Sortosament, quan el destí semblava allunyar-los, Max de Winter demana a la criada que es casi amb ell, fet al qual ella accedeix però amb la recança de no saber si estarà a l’alçada d’una classe social molt superior a la seva.
Un cop casats se’n van a viure a Manderlay on la criada es converteix en la nova senyora de Winter. A la mansió de Manderlay, la nova dona de Max és rebuda amb hostilitat per la mestressa de claus de la casa, la senyora Danvers, que adorava a Rebeca. Mica en mica, la nova dona de Max, que ni tan sols té un nom propi, passa de l’enveja a l’odi cap al bon record que Rebeca suscita en tota la gent que coneix. 
La nova senyora de Winters organitza una festa de disfresses en la qual apareix amb el mateix vestit  que havia dut Rebeca un temps ençà, cosa que és vista per la senyora Danvers com un intent de suplantació de la identitat que havia tingut Rebeca, per aquest motiu, aquesta intenta que la nova senyora de Winters es suïcidi dient-li que mai serà com Rebeca.
En aquests moments del film hi ha un gir argumental i descobrim que degut al naufragi d’un vaixell, han descobert el cadàver de Rebeca al fons del mar. S’inicien les investigacions i Max de Winter acaba admeten que odiava a Rebeca perquè era insensible a l’amor, que el seu matrimoni era un frau i que li era infidel amb altres homes. També admet que va ser ell el que la va enviar al fons del mar perquè un dia en què estaven discutint, Rebeca li va dir que esperava un fill d’un altre home i posteriorment es va desmaiar i va morir, evidentment ningú hauria cregut aquesta hipòtesi de Max i per això, va enfonsar el seu cos dins un vaixell.
Al final es descobreix que la mort real de Rebeca va ser per un càncer i ni tan sols estava embarassada. En la seqüència final, la senyora Danvers, en un atac de ràbia pren foc a Manderlay ja que no pot tolerar que sigui una altre la que ocupi el lloc de Rebeca.
El següent film, del qual van poder gaudir els aficionats de Hitchcock el dia 16 de febrer va ser Suspicion, un film de l’any 1941 protagonitzat per Cary Grant i Joan Fontaine. Aquesta pel·lícula narra la història d’amor entre la Lina, una noia soltera criticada per tothom pel sol fet d’estar-ho, i en Johnny un solter cobejat i atractiu.
Johnny i Lina es coneixen en un tren i posteriorment són presentats, festegen en el ball i s’acaben enamorant. Ambdós decideixen anar-se’n a viure plegats a una casa amb minyona. Malgrat aparentar ser un personatge benestant, en Johnny està arruïnat i es dedica a fer apostes pels cavalls a l’hipòdrom, fins al punt de vendre’s les cadires que el pare de Lina els ha regalat per seguir apostant.
Quan sembla que en Johnny per fi troba una feina decent a la botiga del senyor Mellbeck, la Lina descobreix que l’han acomiadat per haver robat 2.000 dòlars. En aquests moments, Lina el vol deixar però se’n veu incapaç. La mort del pare de Lina alegra a Johnny perquè creu que per fi tindran una merescuda herència, però només hereten un quadre i 500 dòlars anuals.
A partir del moment en què apareix Beaky Thwaite hi ha el gir argumental, quan Lina té la premonició de que Johnny assassinarà aquest amic amb el que fa negocis llençant-lo per un barranc. Curiosament, Beaky Thwaite mor uns dies més tard a París, segons la polícia degut al que havia begut abans de dissoldre la societat que havien fundat amb Johnny. Tot això fa que la Lina sospiti del seu marit i de la possibilitat de que també la enverini a ella, i més tenint en compte que la pòlissa de crèdit que ha demanat el seu marit Johnny, només es pot cobrar si es mor la seva dona. Primer sembla que la vulgui enverinar i posteriorment, sembla que la vulgui matar amb el cotxe, però en cap dels casos això és cert. Finalment, la Lina i en Johnny acaben fent les paus.
Així doncs, amb aquests dos films del mestre del suspens, va començar un cicle al qual li faltarien encara cinc films més: Shadow of a doubt, Spellbound, Strangers on a train, The trouble with Harry i The wrong man.
                                                                                                                       
Miquel Gelada Fuster


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada