Crònica Viñarock dia 1: Dijous 30 d’Abril                                                    Guillem Peitx i Costa

Malgrat acabar tard la nit anterior, la insofrible calor que deshidratava els nostres cossos no ens va permetre fer el tronera més enllà de les deu . Els més animats van dirigir-se al vinyatek a començar a escalfar motors per el que vindria a la tarda. Nosaltres vam preferir esperar a dinar i després anar cap al recinte. Apart dels concerts, aquest any la novetat era el Vinya-grow, una fira canavíca per els interessats en el cultiu de marihuana. El festival obria les seves portes amb la actuació deThe Mandingos que s’havien guanyat la seva plaça a partir d’un concurs de bandes. Tot seguit tocava Auxili un grup de reaggei ska que va ajudar a despertar a tots aquells que encara se’ls enganxaven les parpelles. No tardaríem en disfrutar d’un dels plats forts del festival Siniestro Total, una banda de punk nacional que tot i haver sofert molts canvis des de els seus inicis tenia la satisfacció de celebrar també el seu vintè aniversari. La primera aparició internacional la oferien els DubiozaKolectiv,  d’origen bosnià, va ser una de les bandes més festives de la jornada, fent gala de les seves arrels amb un ska folklòric acompanyat de ritmes balcànics  i alguna pinzellada de rap que van fer alçar els braços de la multitud que els seguia.

A l’escenari Canna, dedicat a les actuacions de Hip –Hop, la jornada començava modestament amb l’actuació de Arce, un jove compositor que ha difós la seva obra mitjançant vídeos del youtube i que ara traurà el seu primer cd. Seguidament ens visitava Roberto Sànchez, cantant de reagge mesclat amb hio-hop que tot i arrossegar més anys d’experiència no va gaudir d’una assistència massa alta . El que esperaven realment els amants del hip-hop era l’aparició del mític Zatu que acompanyat del seu  inseparable dj AcciónSanchez és poden considerar  ja uns clàssic del hip-hop espanyol. Venint des de Sevilla omplen tots els locals on assisteixen i al llarg dels any han aconseguit un públic incondicional. Lluny de promocionar els seus últims èxits, van dedicar el concert als seus inicis oferint els temes més memorables del seu cd del 2005.

S’iniciava la nit amb dos grups que havien fet molts quilometres per arribar a terres manxegues, els dos venien del continent americà. Primer de tot des de Califòrnia arribava l’únic convidat nord-americà que recollia l’event. Lagwagon ens retornava als anys noranta i ha l’explosió del punk-rock més juvenil de la mà de grups com The offspring, Bad Religion o els mateixos Lagwagon que s’agrupaven per tocar en festivals com el WrapedTour o per gravar els set volums de Punkorama per la discogràfica Burningsound. Per altre banda des de llatino Amèrica, Che – Sudaka aterraven per sisè cop consecutiu al festival i aixecaven els ànims més reivindicatius amb un repertori carregat de denuncia social.

Arribada la mitja nit  començava el veritable espectacle, Boikot que des de fa vuit anys no falta a la cita venien per arrasar just  quan el festival estava en el seu punt d’ebullició. El grup de músics i alhora activistes simpatitzants del socialisme, utilitzen adaptacions de compositors balcànics com GoranBregovich per donar un aire soviètic a les seves cançons de denuncia a la discriminació de classe , el  racisme i altres aspectes que afecten el compromís social. Un espectacle no apte per aquells que els angoixen les multituds o que no estiguin disposats a rebre alguna empenta provocada per les onades que la gran massa de públic genera inevitablement.  Tancaríem la jornada amb Natos y Waor dos Be-boys que després de donar-se a conèixer l’any passat, aquesta edició  van duplicar l’assistència. I amb un rap acompanyat de una base de música màquina va fer saltar a tots aquells que els quedaven forces encara .